Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Minoics - Coggle Diagram
Minoics
Economia
-
Palaus; centralitzaven i emmagatzemagben mats primeres; blat, olives, raïm, obelles...; les manufacturaven i comerciaven amb els products. resultants
Indúst. cerpamica important, modelatge de recipients de diòsits o vaixella fina de luxe; prospera a la indust tèxtil -llana-
Comerç=base de la puixança minoica---talassocràcia -deforestaª; des d'època paleopalacial, Creta comercia amb Grècia continenta, Cíclades, Àsia M.,, Edypt i tmb la Medit. Occ
Abans: creta amb bon port, abans l'illa era un bosc, però desp. desert per la tala d'arbres per fer vaiells.
Tmb importaven mats. primeres, des de Xipre el coure, i de els casitèrides -lloc no definit a l'Atl.- l'estany.
Escriptura
3 tipus d'escriptura durant l'Edat del Bronze, jeroglífica, Lineal A i B
Escript. jeroglífica representada pel disc de Phaistos, espiral dividida en caselles, i amb una incògnita de significat i funº
Escript utilitzada en el paleopalacial, però amb dupes sobre l'origen, si autòcton o al·lòcton.
1750 ane, canvia el paradigma i es passa al llenguatge ideogràfic, fonètic i sil·làbic
Lineal A
Període neopalacial, llenguatge sil·làbic -fonograme- localitzat arreu de l'illa sense ser desxifrat
Lineal B
Període postpalacial; llenguatge sil·làbic que comparteix 60 signes amb el lineal A; tauletes nms a Cnossos, però tmb a algun lloc de Grècia micènica, es dubta sobre l'origen de la llengua
1952: desxiframent del Lineal B, forma primitiva de grec.
Final
aprox 1640-1630 ane: l'explosió del volcà de Thera provoca un desastre natural que destrueix els palaus i devasta l'illa
Però, resistiexen el cop i es documenten reconstrucº, que fa que pensem en una continuïtat instituºal i un recuperaº eco'
-
-
La decadència de la civilitzaº és imparable, i a partir d'aquí, Creta tindrà un paper secundari a l'Egeu i al món
Eren un soc' pacífica, com fenicis de l'Egeu. Cult amb una idiosincràsia molt diferent a la micènica. Dif. abimal evidenciada en la dominaº que acaba cap al 1200 ane. Creta cau en l'oblit, i és osvintejada per terratrèmols
Societat
No se sap molt, nms que era priamidal i jeràrquica
Monarquia: sense proves mats, nms la sala del tron, es pensa que tenia autoritat absoluta -teocràtica- sobre el territori controlat i administrat des de palau
Noblesa: noblesa palatina, part de la cort reial, segurament amb possessions rurals. Estan al palau, a les ordre del rei i amb privilegis.
Artesans i funcionaris: = existència del palau fa indispensable lapresència d'especialistes en arq. i decoraº+ escribes i contables pels productes
Poble: agricult i ramadera, depenents de l'autoritat central
Civilitzacions Egees
-
Cultura minoica neix a Creta, ara són una cult. neolític, desp. seran minoics.
Canvis socials= onades migratòries anatòliques -3k ane-, i hel·lèniques -2k ane- i dòriques -1.2k ane-,---civilitzaº grega i cult indoeuropea
Salt qualitatiu--- rev. neolític, com un pas en la hist. Progrès gràcies als elements ètnics -no es tenia clara la procedència dels hab. de Creta-. Anatòlia cult + desenvolupada.
La confluència de pobl. i cults. configuraran la cult grega, procès lent. Cult. Indoeuropa, primera del medit. orient.
-
Homer: aqueus/akkiyawa / i els pelasgis -pobl. prehel·lèniques-, i després ellénoi -fills d'Hèlen-. graeci en latín.
Perioditzaº
Minoics, nom de Minos. Civilitzaº de Creta a l'Edat del Bronze, coneguda com minoica a partir del rei Minos.
Descoberta per Arthur Evans; construcº no gregues, molt anteriors---construcº egípcies.
-
Cult cretenca, perioditzaº fonamentada en l'evoluº dels palaus
Període prepalacial. 2.500-1.900 ane : en funº de la ceràmica. Protopalaus, les primeres instituº
" " Paleopalacial. 1900-1750 ane: noves estruct. arq., tmb polítiques i funcionals.
" " neopalacial: 1750-1450 ane: + significatiu, domini de molts llocs del medit.
" " postpalacial: 1450-1200 ane: arribada micènics, ocupaº, època de decadència.
Religió
No sabem res amb certesa de la religió, però sembla ser politeista, dominada per divinitats femenines---no se sap el nom ni les atribuº
Restes de sacrificis d'animals en llocs de culte en l'illa. No s'entenen ni s'expliquen molt bé aquests rituals
Braus: fig. central, apareix sovint, però resulta improbable que fos adorat com un déu, nms símbol religiós. Infls. d'Orient
Lábrys: destral de doble fulla, indicador d'espai religiós -com la menora o els querubins al tebrnacle-
Palaus
Sorgeixen progressivament a aprtir de 2k ane, en molts llocs de l'illa
Funº--- erenc centres de control i redistribuº de la riquesa, moltes tauletes de registres de prodcutes---bona org. administrativa
Palau: no necessàriament una ciutat, però tampco nms un centre on resideix el monarca.
-
Palaus=ciutat, = funcions. INdicis de org social i polític molt desenvoluapda.
Arquitectònicament
Estructures obertes -sense muralla-, articulats alrededor d'un pati, tenen + d'una planta
Estances eptites, i adossades entre elles, disseny complex i sense carrers, com un laberint...
Diferents edificis agrupats en un = complex--- cases, temples, tron, talles, magatzems.
Agrupacº desordenada que per ells tenia sentit= palaus no jerarquitzats, tots = d'importants.
Ni estat jerarquitzat ni entre palaus, fins la dominaº micència, que centralitza l'administraº de Cnossos -poder de l'illa i centralisme en palaus.
Textos Lineal B=inventaris de mats primeres, product. manufacturats emmagatzemats a Cnossos, Pilos, Micenes o Tebes; cap text literari
-