Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 2: POSTMODERNITAT I GLOBALITZACIÓ, Irene Pons Marga Noguera - Coggle…
TEMA 2: POSTMODERNITAT I GLOBALITZACIÓ
LA TRANSICIÓ DE LA MODERNITAT A POSTMODERNITAT: UN TEMPS
ARTICULANT
A) Globalització econòmica.
Diverses denomincaions:
Veinatge universal
Societat del canvi
Societat postmoderna
Societat postindustrial
Els principals impulsors filosòfics van ser
Lyotard
Vattimo
Rorty
Mulet va dir: mundialització, homogeneïtzació, transnacionalització i transculturació són fenòmens que formen part de la nostra societat complexa i desigual.
Descartes fa menció de que “la modernitat es caracteritza pel supòsit que la raó és
fundadora de tota la realitat”.
Sorgeix com una alternativa, carecteritzada per l'immperi de la raó
(És alternativa històrica a a modernitat)
Els esdeveniments històrics que afecten aquesta nova etapa són:
La reforma protestant
La revolució Francesa
La Il·lustració
La revolució Industrial
El trànsit cap a la modernitat està associat a quatre grans idees:
La ruptura amb la idea que hi ha un principi transcendent d’ordenament de la
societat.
La recerca d’un principi immanent.
Absolutització del concepte de raó i progrés.
La consciència de ruptura amb el passat.
La modernitat s'identifica amb la il·lustració
Il·lustrat: domini absolut de la raó
Raó: instrument crític de les diverses institucions socials
Autors que donen l'opinió sobre l’aportació de la postmodernitat:
Descartes: la modernitat fonamenta l’exaltació de la raó humana.
Galileu, Newton: idea de subjecte, dur al laïcisme definitiu de la ciència.
Raó moderna anunciada com la salvació humana
mitjà per aconseguir la felicitat
dels homes.
L’educació pot ser utilitzada com una eina de control social que actua per la pressió
del poder polític i econòmic per afavorir la disminució de la conflictivitat educacional.
El moviment estudiantil de Maig del 68, la contracultura dels anys 60 i 70, els
moviments feministes, antinuclears... constitueixen manifestacions
Marx i Engels es refereixen a l’alienació de la societat burgesa en el seu conjunt.
Socialisme real: solució de tots els problemes de la modernitat
La postmodernitat no és un temps concret ni de la història ni del pensament
Determina la condició humana
Referida a la condició social
Crida atenció a la continuitat i la ruptura entre
Condició social present
Formació que
l’antecedeix i l’origina.
POSTMODERNITAT I SOCIETAT DEL RISC: INFORMACIÓ I EL FINAL DELS
METARELATS
Canvi de la condició social
Modernitat: universalisme, unitat i claredat.
pluralisme, diversitat, causalitat i ambivalència.
Bell assenyala les característiques del
nou tipus de societat
Els canvis en el sector econòmic.
Els canvis en la distribució ocupacional.
Coneixement teòric (formulació política de la societat)
La planificació i el control del creixement tecnològic.
La creació d’una nova tecnologia intel·lectual.
1r fruit originat per la tecnologia: Societat de la informació
Transitar-la en l' àmbit global i posar-la a l’abast de les persones que disposin dels mitjans
necessaris.
Societat tecnológica
societat de la informació.
CARACTERÍSTIQUES HISTORICOSOCIALS:
La postmodernitat és l’època del desencant.
Canvi en l’ordre econòmic capitalista.
Desapareixen les grans figures carismàtiques i sorgeixen infinitat de petits ídols.
Revaloració de la natura i la defensa del medi ambient.
Els mitjans de masses i el màrqueting es converteixen en centres de poder.
Deixa d’importar el contingut del missatge.
Desapareix la ideologia com a forma d’elecció dels líders.
Els mitjans de masses es converteixen transmissors de la veritat.
Allunya el receptor de la informació rebuda.
Es perd la intimitat i la vida dels altres es converteix en un espectacle.
Desacralització de la política.
Desmitificació dels líders.
CARACTERÍSTIQUES SOCIOPSICOLÒGUIQUES:
Els individus només volen viure el present; futur i passar perden importància.
Recerca de la immediatesa.
Procés de pèrdua de la personalitat invididual.
L’única revolució que l’individu està disposat a dur a terme és la interior.
Es rendeix culte al cos i a l’alliberament personal.
Es torna al místic com a justificació de successos.
Pèrdues de fe en la raó i la ciència.
L’home basa la seva existència en el relativisme i la pluralitat d’opcions.
Pèrdua de fe en el poder públic.
Despreocupació davant la injustícia.
Desaparició d’idealismes.
Pèrdua de l’ambició personal d’autosuperació.
Desaparició de la valoració de l’esforç i el sacrifici.
Divulgacions diverses sobre l’Església i la creença d’un déu.
Canvis entorn de les diverses religions.
Les persones aprenen a compartir la diversió via Internet.
Vuit tesis postmodernes:
La qualificació com metarelat del pensament típicament modern i especialment del
pensament il·lustrat.
Afirmació de la fi dels metarelats.
La tesi del fi de la història.
El caràcter lingüístic de la totalitat del saber humà.
El caràcter fragmentari del llenguatge.
La fi dels metarelats du com a conseqüència l’ocàs d’una visió política global i
revolucionària.
La defensa d’un liberalisme individualista.
La idea i pràctica d’una política localista.
Tesis sobre el risc en les societats postmodernes:
Els riscos es generen en el nivell més avançat del desenvolupament de les forces
productives.
Generen situacions socials de perill.
La societat de risc no trenca amb la lògica del desenvolupament capitalista.
Els riscos resulten assignats de manera civilitzada.
El que fins al moment es considerava apolític es torna polític.
GLOBALITZACIÓ ECONOMICISTA: UN MÓN GLOBALMENT INTERRELACIONAT
La globalització marca el
sorgiment d’un nou model d’organització sociotècnica que denomina el desenvolupament informacional
L’objectiu econòmic de la globalització és l’alliberament de mercats, a través de la
intensificació de la productivitat, la competència i la rendibilitat.
3 TIPUS:
Capital industrial
Capital comercial
Capital financer.
La globalització afavoreix
la interdependència
la desregulació
la volatilitat dels mercats
la liberalització
EL CAPITAL PRODUCTIU
(producció de béns i serveis.)
FUNCIÓ: incrementar la incorporació
de les innovacions tecnològiques,
gerencials o organitzatives
requerides en l'activitat emprenedora.
EL CAPITAL FINANCER
(comportament dels agents que posseeixen
diners o altres actius financers.
Sèrie de canvis fonamentals provocats en la societat i en l’ordre mundial:
Intercanvi de béns i d’informacions més ràpids i menys costosos.
Circulació lliure de béns, de serveis i de capitals.
Globalització de la producció aprofitant l’obertura de fronteres.
Forta concentració del capital a nivell planetari.
Generalització de la competència monopolista.
Internacionalització del finançament del desenvolupament.
Els suport dels estats-nacióo a l’augment de la productivitat i de la competitivitat de
les economies nacionals.
El nostre temps obeeix a la coincidència històrica de tres processos independents:
Revolució de la tecnologia de la informació
Crisi econòmica del capitalisme i dels estats-nació
Floriment de nous moviments socials i culturals
Els canvis produïts per la globalització han estat possibles gràcies a l’àmplia utilització de
les noves tecnologies:
La turbulència.
La universalitat.
L’acceleració.
NOVES TECNOLOGIES I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSA:
LA SOCIETAT
DE LA INFORMACIÓ, BRETXA DIGITAL I DESIGUALTATS.
Els mitjans de comunicació són un producte característic de les noves societats
contemporànies postmodernes.
Velocitat en la transmissió
Perfeccionament del sistema
Incorporació dels usuaris
La bretxa digital és una de les grans conseqüències de l’impacte social de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
BRETXA
La d’accés
la d’ús
la de la qualitat d’ús
ENFOCAMENTS
A la infraestructura
A la capacitació
A l'ús dels recursos
Els mitjans de comunicació han servit
i serveixen per integrar i
compactar la societat
Vigilància
Adjudicació d’estatus
Pressió per a l’aplicació de
normes socials
Transmissió de la cultura
Narcotitzant
En la modernitat els mitjans de comunicació intentaven oferir còpies de la realitat
Els mitjans de comunicació estan incidint en l’establiment d’una cultura global.
Els nous sistemes de comunicació creen:
Noves experiències
Noves coincidències
Nous marcs del contacte directe amb les persones.
La globalització progressiva estaria creant lanecessitat de referents concrets i pròxims per identificar-se i dipositar-hi els sentiments.
LA DECLARACIÓ DE PRINCIPI DE LA CMSI
(En Ginebra al desembre de 2003)
Insisteix que les aplicacions informàtiques haurien de ser amigables, accessibles a tots i facilitar el desenvolupament sostenible.
Irene Pons
Marga Noguera
