Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
PRINCIPALS CONTRACTUALISTES - Coggle Diagram
PRINCIPALS CONTRACTUALISTES
THOMAS HOBBES(1588-1679)
Considerat el fundador de la moderna teoria del contracte social, en la seva obra, “Leviathan”, s'identifiquen per primera vegada amb claredat els elements característics de la teoria contractualista.
L’estat de naturalesa
És premoral i presocial. La justícia i la moral no existeixen. Els éssers humans viuen en guerra perpetua perquè l’únic dret natural consisteix en que cadascú pot fer el que vulgui per a conservar-se segons el seu judici.
El pacte
De la mateixa manera que la nostra raó ens condueix necessàriament a la constitució d'una associació pacífica, també ens exigeix que el poder d'aquesta associació sigui mantingut coactivament per un sobirà (persona o assemblea) unànimement instituït.
La naturalesa humana
Es caracteritza per la insatisfacció permanent, l'egoisme i la igualtat natural en quant a la capacitat racional i la lluita per la supervivència.
L’organització política
El pensament de Hobbes és l'expressió d'una nova concepció de l'Estat davant la teoria de l'origen diví del poder dels monarques però és també la teoria i legitimació de l’estat absolutista representat per la monarquia.
a)
La teoria política de Hobbes defensa un model de societat on els éssers humans prefereixen renunciar a la seva llibertat natural i sotmetre’s al poder del monarca, a canvi de protecció davant la maldat.
b)
L’estat té el monopoli de la violència per tal de mantenir la pau i l’ordre social.
c)
No hi ha ciutadans (en el sentit grec del terme) sinó súbdits.
El pas de l’estat de natura a la societat civil
-La raó aconsella la recerca de la pau (1 ª llei natural) mitjançant la renúncia al poder il·limitat connatural de cada individu, com a única manera de preservar la pròpia vida.
-Aquesta disposició a cedir certs drets a favor de la pau (2 ª llei natural) permet l'aparició de límits convencionals (legals i morals) a la llibertat natural, la qual cosa dóna lloc a la vida en societat .
-La por als altres, als seus atacs i agressions, fa que l’home abandoni l’estat de naturalesa i se civilitzi.
Jacques Rousseau (1712-1778)
És el primer pensador que explícitament afirma que la societat no té un origen natural, sinó convencional. Per Rousseau l'única societat natural és la família.
c
Obeir la voluntat general és obeir-se a si mateix.
En l'obediència a la voluntat general l'home assegura no només la seva propietat i la seva seguretat, com en Hobbes, sinó la seva llibertat.
Els éssers humans no són súbdits sinó que participen activament dels assumptes d’interès general. Són ciutadans (en el sentit grec del terme).
La sobirania popular i la democràcia és el resultat de la cessió dels drets no a un governant sinó a aquest concepte ideal (voluntat general), principi al qual s'ha de sotmetre tota legislació.
La democràcia directa o assembleària és una forma d’organització política on els individus s’informen, debaten i decideixen sense intermediaris. No es voten representants polítics sinó que els individus voten directament (una persona és un vot).
La seva crítica social el porta a cercar camins de regeneració: primer, una educació nova que condueixi al desenvolupament de la bondat natural; segon, el contracte o pacte social, un intent d'harmonitzar individu i societat, fonamentant la sobirania democràtica.
El pacte
Per Rousseau la força no confereix dret. Significa que ser més fort no et dóna dret a imposar la teva voluntat als altres.
Per Rousseau el pas de l'estat de naturalesa a la societat civil organitzada s'articula a través de la idea de voluntat general. Aquesta és una mica superior a l'Estat, és la decisió general dels individus d'orientar-se universal i naturalment cap al bé, la justícia i la felicitat.
El contracte social conforma un cos solidari que garanteix la llibertat de cada individu.
Cadascú es dóna al tot, però a ningú en particular: democràcia directa.
El pas de l’estat de natura a la societat civil
No és la guerra entre els homes el que exigeix un pacte, sinó la lluita contra les dificultats naturals irresistibles que impedeixen la supervivència de cada individu per separat (els fenòmens naturals, l'acció il·legítima dels més forts).
La cooperació facilita la vida i tots, forts i febles, arriben a l'acord de lliurar les seves voluntats a una de sola.
La naturalesa humana
Considera que els humans són bons per naturalesa, com "bons salvatges" dels quals te'n pots refiar. La innocència i la bondat que els caracteritza no suposen una amenaça per ningú.
El que fa que coneguem males persones és el fet que vivim em una societat degenerada i injusta que corromp la bondat innata.