Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Crisi mediambiental i desenvolupament sostenible. L'educació ambiental…
Crisi mediambiental i desenvolupament sostenible. L'educació ambiental.
1- Necessitat de l'educació ambiental: cap a un desenvolupament sostenible
La humanitat i el planeta terra
Travessen problemes crítics que fan perillar la seva supervivència:
-Sobreexplotació dels recursos naturals
-Esgotament de l'aigua dolça
-Augment de l'acidesa dels sòls
-Contaminació atmosfèrica
-Contaminació de les aigües i els sòls
-Ús descontrolat de pesticides i fertilitzants
-Residus industrials, sanitaris, urbans, agrícoles i ramaders no tractats
-Desglaçament dels glaciars
-Pèrdua de la biodiversitat
-Desforestació i desertització
-Efecte hivernacle
-Canvi climàtic
-Canvis d'usos del sòl
-Guerres, terrorisme
-Desequilibri nord-sud
Els orígens d'aquesta situació es troben en:
El pensament il·lustrat (la raó humana ho pot aconseguir tot, fins a la felicitat humana)
L'evolució i desenvolupament del pensament liberal polític (pensament únic neoliberal)
La posició del liberalisme econòmic respecte a la natura, a la que considera, des d'una visió antropocèntrica (un objecte a explotar):
La naturalesa és un objecte a dominar per l'home (els fins econòmics de l'home justifiquen la sobreexplotació de la naturalesa)
La radicalització del pensament il·lustrat i liberal ha donat origen, entre d'altres coses a:
Degradació ambiental: el món subdesenvolupat paga les conseqüències del creixement desproporcionat del món occidental, del món industrialitzat:
El primer món creix a costa del tercer món
Discriminació ambiental: determinats sectors de la població, especialment els més vulnerables, assumeixen una càrrega desproporcionada dels efectes de la degradació ambiental:
Els més pobres són els que pateixen les pitjors conseqüències
Contra això pot lluitar-se a través d'una crítica reflexió i concienciació sobre la situació d'opulència en què viuen els països rics i de la situació de misèria en què viuen els països pobres
És necessari anar cap a un desenvolupament sostenible:
Satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats
En aquest context, l'educació ambiental s'ha anat comprometent amb el canvi, afirmant-se fins i tot que l'educació ambiental és un acte polític basat en valors per a la transformació social
Educació ambiental
És ideològica, carregada de valors morals
Ha de ser considerada des de plantejaments crítics i transformadors
Instrument de canvi per transformar actituds i fomentar hàbits i estils de vida favorables a l'entorn
És anar al fons del problema centrant-se en:
Les causes: model de creixement econòmic propiciat pel sistema de producció capitalista
Les conseqüències: la degradació i discriminació ambiental
2- Ecologisme i educació ecològica versus ambientalisme i educació ambiental
Diferències entre ideologies
Ambientalisme
Ideologia parcial que no contempla les transformacions econòmiques, polítiques, socials, culturals i científiques que propugna la postura ecologista
Àrea d'intervenció: l'entorn natural i l'artifical en menor mesura (patrimoni i educació patrimonial)
Es preocupa per racionalitzar i millorar les accions de l'home sobre la natura per aconseguir la seva conservació, millora i regeneració
Ha estat propiciat pels estats i governs contaminants i les institucions polítiques mundials per prendre consciència de la situació crítica del planeta
Educació ambiental
Acció pedagògica de tall ecologista més acceptada
Objecte: afavorir el medi ambient perquè l'home pugui tenir un comportament més ètic amb l'entorn natural
Educació orientada a:
Ensenyar com funcionen els ecosistemes naturals
Com els éssers humans poden cuidar els ecosistemes per viure de manera sostenible, minimitzant la degradació ambiental
Ecologisme
Ideologia total que pretén ser revolucionària i una tercera via a les actuals ideologies, la liberal i la socialista
Cerca altres sustentos ideològics, exigint una revolució política, econòmica, social i cultural
En els plantejaments econòmics denuncia les degradacions que el desenvolupament causa i denuncia la raó tècnica i instrumental com mitjà degradador
Proposa establir límits al creixement a través de la utilització de tecnologies suaus que ralentitzin la producció, controlin el consum i possibilitin més treball
Organització social: descentralitzada perquè cada comunitat tingués control sobre la seva producció i necessitats
Racionalització autònoma i autogestionada de les accions productives
Ideologia que cerca la seva configuració en la societat en grups independents:
Antiinstitucionalització i antisistema
Una societat ecològica cercaria un nou sentit al desenvolupament, més qualitatiu en una virtut moral (necessitat)
Limitació i desenvolupament sostenible
Educació ecològica
Educació formal, no formal i informal que aplicaria els esquemes de l'ecologisme a fi d'aconseguir:
Persones formades per viure i organitzar-se d'acord amb els esquemes ideològics
I capaçes de complimentar tots els requisits actitudinals en relació amb el medi ambient
Hauria de fer referència constant:
Als valors comunitaris, no consumistes, accentuant el que és qualitatiu en contra del quantitatiu
Centrar-se en el descobriment, coneixement, expressió, crítica i transformació positiva del medi
3- Economia, ètica i educació ambiental: el desenvolupament sostenible davant la crisi mediambiental
Gràcies a les aportacions de l'ecologisme i l'ambientalisme, avui tenim plena consciència que és més urgent atacar:
Les causes de la crisi en:
La concepció de l'ésser humà
Senyor de la creació
La naturalesa al seu servei
La falta de comprensió del medi ambient com un tot, del que l'home és un element més
D'una concepció econòmica de l'ésser humà entès com individualista i consumidor que només pensa en maximitzar els seus propis interessos
Concepció de la naturalesa reduïda a l'estatus de cosa dominada
Model econòmic dominant
Responsable de que en la nostra societat postindustrial la producció, distribució i consum de béns estiguin units a la generació de mals ambientals
En el tema de la naturalesa sempre es col·loca el criteri econòmic sobre qualsevol altre
Solució a curt temrini sembla impossible perquè economia i ecologia:
Tenen racionalitats diferents i aparentment contradictòries:
Dues formes d'entendre i comprendre l'entorn i les relacions de l'home amb l'entorn
La ciència econòmica sembla reformular els plantejaments:
Economia ecològica des d'un enfocament sistèmic que pensa la naturalesa com a biosfera
Economia ortodoxa:
Entén el concepte de naturalesa com a element extern al sistema econòmic i parteix de la idea de mercat per orientar la gestió del medi ambient físic:
Economia i naturalesa estan separades
Està al servei del poder neoliberal
Està fent seu el concepte i la idea de desenvolupament sostenible amb fins poc clars
Ha creat una branca: economia ambiental, dedicada a l'estudi dels problemes suscitats per la gestió del medi ambient
La solució la troben en aplicar els conceptes i instruments d'anàlisi de l'economia ortodoxa als recursos naturals i als valors ambientals:
El perill latent de l'economia ambiental és que caiguem novament en la trampa del progrés econòmic (lineal i il·limitat)
Com a resultat d'aquesta traducció tot valor ambiental rep una valoració monetària:
Així les ineficàcies de la nostra societat consumista es resolen imputant tots els costos als seus responsables econòmics:
Que paguin els que contaminen
El problema és que el que s'ha contaminat no té preu. Les conseqüències de la contaminació són a llarg termini i a vegades irreversibles
Se li assigna un valor econòmic de compensació ambiental (impost verd ecològic)
Economia ecològica
Naturalesa vista com a conjunt ordenat d'ecosistemes que cal conèixer el funcionament per orientar la gestió i el mercat
Parteix del coneixement físic de la biosfera per informar la valoració monetària i la presa de decisions dels agents econòmics
Economia i natura no estan separades (interdependència)
No accepta cap altre postulat, critica l'economia ortodoxa perquè:
No és capaç de satisfer les necessitats vitals de la majoria de la població
Deteriora de forma irreversible la biosfera i els seus recursos naturals
Es continua creixent sense posar límits
L'enfocament ecològic critica aquesta idea de la sustentabilitat perquè disminueix els símptomes i no s'enfronta a les causes estructurals del problema
Cal estudiar les relacions entre el sistema natural i els subsistemes social i econòmic
Incloent els conflictes entre el creixement econòmic i els límits físics i biològics dels ecosistemes
Proposa:
Disseny i posada en pràctica d'un sistema econòmic ecointegrador i revolucionari que modifiqui:
Els objectius de la producció
El model de consum, l'orientació del canvi tecnològic
Les relacions entre nacions subdesenvolupades i industrialitzades
Nova proposta de desenvolupament sostenible cerca:
Un creixement econòmic que sigui socialment just amb:
El tercer món
Les generacions futures
Ecològicament viable
Es canvia el concepte de creixement pel de desenvolupament sostenible
Desenvolupament que ens permeti viure avui i també les generacions futures demà
L'economia ambiental
Creu resoldre el seu problema quan adapta dins el seu univers conceptual la idea del desenvolupament sostenible que està fonamentat en:
Que el mediambient es pot monetitzar en un mercat obert i competitiu:
L'entorn natural com a moneda de canvi
Sota aquesta nova perspectiva s'amaga perillosament una creença:
El sistema econòmic funciona bastant bé, per això no es pretén renunciar al creixement econòmic
4- Estudi evolutiu de l'educació ambiental: del conservacionisme al desenvolupament sostenible
Educació ambiental
S'ha anat desenvolupant al llarg de les últimes 4 dècades
Cadascuna suposa un moment històric en la seva evolució, presentant formes i característiques concretes
Dècada dels 60: concienciar la ciutadania
Una de les primeres passes i s'inicia amb un marcat accent conservacionista
Es llança el missatge a la població civil de què són ells qui han de fer tot el possible per conservar el medi ambient
Països industrialitzats segueixen amb les mateixes pràctiques productives: creixent i contaminant, sense límits
Tot segueix igual, res canvia. Els ciutadans s'han de conscienciar
Dècada dels 70: integració al currículum escolar
S'anirà concebent com una dimensió que ha d'integrar-se en les propostes educatives dirigides a la societat
S'anirà entenent com una progressiva integració de la qüestió ambiental en tot el currículum
S'anirà erigint com un moviment ètic
Encaminada a reconèixer valors, aclarir conceptes i fomentar actituds i aptituds a fi de comprendre i apreciar les interrelacions entre l'home, la cultura, la societat, l'economía i el medi
S'amplia el concepte de medi ambient, estenent-lo als aspectes socials i culturals
Dècada dels 80: educar per al medi ambient
Es generalitzarà la comprensió que la problemàtica ambiental és un fenòmen global, prenent consciència de les interrelacions entre els problemes socioeconòmics i els fenòmens ambientals
Es fa evident la comprensió que els problemes ambientals són el resultat de fenòmens amplis que sorgeixen de la interacció entre tots els problemes
Nova visió educacional que entendrà que no n'hi ha prou amb ensenyar des de la natura, utilitzant-la com a recurs educatiu, sinó que cal educar per al medi ambient aprenent conductes correctes
Dècada dels 90 fins avui: l'educació ambiental és un acte polític
Es consolida la idea del desenvolupament sostenible: transformació de l'economia i de la societat
La sostenibilitat implica canvis profunds: a l'accés als recursos, en la distribució de costos i beneficis, en l'igualtat dins cada generació i amb les generacions futures
Satisfacció de les necessitats bàsiques de tots: el creixement econòmic no és suficient per aconseguir el desenvolupament harmònic de tota la humanitat
L'educació ambiental ha d'estar compromesa amb el canvi, afirmant-se que és un acte polític basat en valors per a la transformació social ideològica carregada de valors morals
5- Eixos i principis vertebradors de l'educació ambiental: el Llibre Blanc de l'Educació Ambiental
En l'educació ambiental podem trobar alguns plantejaments bàsics que permeten interpretar la problemàtica ambiental en tota la seva profunditat i complexitat:
La idea de responsabilitat global
La diferenciació entre creixement i desenvolupament
La recerca de societats més justes i ecològicament equilibrades
La crítica al model de civilització dominant
La valoració del protagonisme de les comunitats en la definició del seu propi model de desenvolupament
El desenvolupament de l'educació ambiental en el sistema educatiu només serà possible si:
El sistema social, polític, econòmic i cultural és capaç d'adaptar-se a les necessitats ambientals
Si aconsegueix obligar al sistema a realitzar un profund canvi que replantegi des dels fins educacionals, passant pels continguts fins la metodología dels seus ensenyaments
El llibre blanc de l'educació ambiental a Espanya (1999) ens apunta els principis bàsics de l'educació ambiental:
Adoptar un enfocament ampli i obert
Promoure un pensament crític i innovador
Desenvolupar una acció educativa coherent i creïble
Impulsar la participació
Incorporar l'educació en les iniciatives de política ambiental
Millorar la coordinació i col·laboració entre agents
Garantir els recursos necessaris
Implicar tota la societat