Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Operacions amb directoris en GNU/Linux - Coggle Diagram
Operacions amb directoris en GNU/Linux
El sistema de fitxers en Linux
Un sistema de fitxers és com el sistema operatiu organitza els fitxers al disc dur. L'estructura de fitxers a Linux és jeràrquica, en forma d'arbre invertit, on el directori arrel (directori arrel) és el directori /, anomenat arrel.
Característiques del sistema de fitxers
Zona de dades
. És la zona on s’emmagatzemen els directoris i els fitxers del
sistema.
Taula de inodes.
Per a cada fitxer Linux li assigna un número que l’identifica dins
de la zona de dades.
El superbloc
o bloc un que conté la informació sobre el sistema de fitxers.
El bloc de càrrega o bloc cero
, reservat per emmagatzemar un programa que el sistema empra per gestionar la resta de les parts del sistema de fitxers.
Tipus de sistemes de fitxers
FAT, FAT32
. Sistema tradicional de MS-DOS i de les primeres versions de Windows. És considerat com a un sistema universal, encara que genera gran fragmentació i és poc estable.
NTFS
. El sistema de Windows per les versions XP, 7, 8, 10, etc. No és recomanable, encara que és compatible per a la lectura, dóna problemes en l’escriptura.
Ext2
. fins fa poc era l’estàndard de Linux. Genera una fragmentació molt baixa, encara que és lent manejant fitxers grossos.
Ext3
. És basa en el seu predecessor ext2. La principal millora que ofereix és que incorpora el sistema de journaling, també conegut com el sistema transaccional, que és aquell sistema de fitxers que emmagatzema, en una taula interna.
Ext4
. Ubuntu l'incorpora com a sistema de fitxers per defecte a partir de la versió 9.10. Una de les principals millores respecte a ext3 és la introducció dels extents (blocs físics) per a minimitzar la fragmentació de fitxers.
ReiserFS
. Organitza els fitxers de tal manera que s’agilitzen molt les operacions. El problema és que algunes eines més antigues no en són compatibles.
Swap
. És el sistema de fitxers per a la partició d’intercanvi de Linux. Tots els sistemes Linux necessiten una partició d’aquest tipus per carregar els programes i no saturar la memòria RAM.
Directoris mes importants en linux
Dinàmics
Els que no son estàtics
Compartits
els directoris que poden ser utilitzat en altres dispositius.
Estàtics
els que no canvien si no intervé l'administrador
No compartits
específics per el nostre ordinador i que no es poden compartir amb altres.
Directoris més importants
etc: Fitxer de configuracio especifics
boot: fitxer d'arrancada del sistema
lib: llibreries compartides del sistema i els mòduls kernel.
Dev: llista dels dispositius físics del sistema
/media: mostra les unitats fisiques que tenim muntades.
usr: utilitats i programes generals dels usuaris. Tenen subdirectoris
/usr/bin
/usr/include
/usr/lib
/usr/src
/usr/share
mnt: sistemes de fitxers temporals dels dispositius externs
/home: directoris personals dels usuaris
opt: paquets de les aplicacions afegides
/sbin: els binaris que executa el sistema
srv: informacio dels serveis dels sistema
/bin Conté les comandes executables per els Usuaris
Var:
/: d'el que penjen els altres directoris