Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

SOCIOLOGIA DE LA INFÀNCIA: INFÀNCIA, DRETS DE LA INFÀNCIA I MITJANS DE…

- - - - També depenen del context econòmic, polític, cultural i social de referència
    - - Nova concepció d'infància
      - Visió que ha evolucionat des d'una concepció del nin com la d'un ésser necessitat d'ajuda, fins a l'actual concepció en què passa a ser un subjecte de drets
    - - La immaduresa inherent a la infància
        
        Nin és un ésser humà en fase de desenvolupament que encara no ha aconseguit la plenitud física i mental
        
        La Declaració dels Drets del Nin (1959) afirma que el nin per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i atenció especial
        
        No ens serveix, ja que hi ha éssers que pateixen discapacitats que poden també no tenir el grau de desenvolupament considerat normal per a l'ésser humà adult
        
        És especialment problemàtic quan és utilitzat per distingir entre nins i nines, entenent que aquestes últimes adquireixen abans la plena maduresa
      - La desprotecció i vulnerabilitat de la infància
        
        Són peculiaritats comunes als nens. Fruit d'aquestes propietats vindria a ser també la dependència d'altres éssers humans
        
        Un individu és un nin en tant que no tingui total responsabilitat dels seus actes i tingui altres persones adultes per protegir-li, ajudar-li, recolzar-li i ensenyar-li
        
        Aquest criteri no ens serveis, ja que hi ha altres éssers com els adults seriosament discapacitats, físicament o mentalment, o els ancians, que també posseeixen aquestes insuficiències
      - Posseir una determinada edat
        
        L'edat és l'únic criteri que, de forma exclusiva, delimita la condició de ser nin
        
        Tenir un determinat temps de vida, una determinada edat, vindria a ser la característica que delimitaria de forma objectiva el grup humà format pels nins
        
        L'edat també és una construcció social i la seva concepció és diversa, depenent de l'espai i el temps de referència
        
        Ens trobem amb problemes de caràcter terminològic: nin, adolescent i jove
        
        Límits temporals
        
        Nin: menors que no han aconseguit l'adolescència, situant-se abans dels 11-12 anys
        
        Adolescent: menors que es troben entre la infància i la joventut, situant-se entre els 11-12 i els 13-14 anys
        
        Jove: menors que es troben en l'última fase de la minoria d'edat, situant-se entre els 14-18 anys
- - - - Si la infància comença en el moment de la concepció, llavors el dret intrínsec a la vida s'aplicaria des d'aquest moment, i no sols en relació amb aquells ja nascuts
        
        Això en la pràctica no sols significaria que l'avortament estaria prohibit, sinó que també altres drets, tals com el dret a la vida privada o a la salut (serien aplicables des de la concepció)
    - - 1- Nin és tot ésser humà menor de 18 anys (tret que hagi aconseguit abans la majoria d'edat)
      - 2- Aquests drets són vàlids per a tots els nins sense cap mena de distinció
      - 3- En totes les mesures que es prenguin concernents als nins, la consideració primordial serà l'interès superior del nin
      - 4- És responsabilitat de l'estat fer valer aquests drets
      - 5- L'estat respectarà els drets i deures dels pares o tutors legals del nin, de donar-li orientació i suport en l'exercici d'aquests drets
      - 6- L'estat està obligat a vetllar per la supervivència i el desenvolupament del nin
      - 7- El nin tindrà dret, immediatament després del seu naixement, a nom i nacionalitat, i a conèixer els seus pares i a ser atès per ells
      - 8- L'estat respectarà el dret del nin a preservar la seva identitat
      - 9- El nin no serà separat dels seus pares contra la seva voluntat, excepte quan això sigui necessari per al seu superior interès
      - 10- A efectes de reunificació familiar, tota sol·licitud de sortida o entrada en un païs, serà atesa de manera positiva
      - 11- L'estat adoptarà mesures per lluitar contra el trasllat o la retenció il·lícits de nins a l'estranger
      - 12- El nin tindrà dret a expressar la seva opinió en tots els afers que li afectin
      - 13- El nin tindrà dret a la llibertat d'expressió, a cercar, rebre i difondre informació i idees de tota mena i per qualsevol mitjà
      - 14- El nin tindrà dret a llibertat de pensament, de consciència i de religió
      - 15- El nin tindrà dret a llibertat d'associació i de reunió
      - 16- El nin no serà objecte d'ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada i serà protegit contra atacs al seu honor i reputació
      - 17- L'estat garantirà que el nin tingui accés a informació procedent de diverses nacions i fonts internacionals. L'estat protegirà al nin contra tota informació perjudicial
      - 18- És responsabilitat dels pares l'atenció i desenvolupament del nin. L'estat prestarà suport i promourà la creació d'institucions per a l'atenció dels nins
      - 19- L'estat protegirà al nin contra tot maltractament físic o mental, descuit, negligència o explotació
      - 20- Els nins privats del seu medi familiar, tindràn dret especial a protecció i assistència
      - 21- L'adopció nacional i internacional només s'efectuarà d'acord amb la llei. L'adopció internacional no donarà lloc a indeguts beneficis econòmics
      - 22- El nin que sol·liciti o rebi la condició de refugiat rebrà la necessària protecció i assistència humanitària. L'estat ajudarà a tot nin a reunir-se amb els seus pares
      - 23- El nin mental o físicament impedit, tindrà dret a gaudir d'una vida plena i decent en condicions que assegurin la seva dignitat
      - 24- El nin tindrà dret a rebre el més alt nivell possible de tractament mèdic i sanitari. L'estat adoptarà les mesures apropiades a tal fi i abolirà pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut
      - 25- El nin internat en un establiment fora del medi familiar, tindrà dret a avaluació periòdica del tractament
      - 26- L'estat vetllarà perquè el nin rebi l'assistència social i el suport econòmic que li corresponguin
      - 27- El nin tindrà dret a un nivell de vida que sigui suficientment digna en tots els aspectes
      - 28- El nin tindrà dret a l'educació. L'estat farà l'ensenyament primari obligatori i gratuït. Facilitarà l'accés a l'ensenyament secundari i adoptarà mesures apropiades per reduir la taxa d'abandó escolar
      - 29- L'educació estimularà el desenvolupament integral de la personalitat del nin, transmetent el respecte als DDHH, la naturalesa i la cultura pròpia i aliena
      - 31- El nin tindrà dret a descans, temps lliure, activitats recreatives i a participar en la vida cultural
      - 30- El nin que pertany a una minoria o a la població indigena d'un païs, tindrà dret a conrear la seva cultura, religió i idiomes propis
      - 32- El nin tindrà dret a protecció contra l'explotació econòmica i contra l'exercici de qualsevol mena de treball que pugui perjudicar la seva educació o possibilitats de desenvolupament
      - 33- El nin tindrà dret a protecció contra l'ús il·lícit, tràfic i producció d'estupefaents i substàncies psicotròpiques
      - 34- El nin tindrà dret a protecció contra tota forma d'explotació o abusos sexuals
      - 35- L'estat està obligat a adoptar mesures de caràcter nacional o internacional per impedir el segrest, la venda o tràfic de nins per a qualsevol fi o en qualsevol forma
      - 36- L'estat està obligat a protegir al nin contra qualsevol forma d'explotació que sigui perjudicial per al seu benestar
      - 37- Cap nin serà sotmès a tortura ni a altres tractes inhumans o degradants. No s'imposarà la pena capital ni la de cadena perpètua sense possibilitat d'excarceració per delictes comesos per menors de 18 anys
      - 38- L'estat adoptarà mesures per impedir que els menors de 15 anys participin directament en hostilitats
      - 39- L'estat té l'obligació d'adoptar totes les mesures convenients per promoure la rehabilitació i reinserció social de tot nin
      - 40- El nins acusats o condemnats per actes delictius, tenen dret a ser tractats de manera que garanteixin la seva dignitat personal i estimuli el seu respecte pels DDHH
      - 41- Si altres lleis nacionals o internacionals aprovades per l'estat dispensen millor protecció al nin que la convenció, seran vàlides les dites lleis i no la convenció
      - 42- L'estat té l'obligació de donar a conèixer el contingut de la convenció a nins i adults
- - - - Tenen gran influència perquè són mitjans per accedir al coneixement de què depenen moltes activitats socials: consum, participació política, solidaritat, estils de vida...
    - - La publicitat serà un dels productes i de les seves funcions fonamentals
        
        El que mostra la tv no està pensat per satisfer les necessitats dels nins, no hi ha desig de desenvolupament educatiu
        
        La tv necessita material que atregui d'una manera ràpida i impactant al nombre més gran de públic possible, obeint a una lògica de consum i de mercat
        
        La funció cultural dels mitjans pot veure's orientada a la producció i difusió de la teleporqueria en comptes de productes de qualitat
        
        ´La teleporqueria' pot alimentar en el públic el somni d'una fama fàcil, sense esforç ni mèrit
        
        Aquest aspecte és especialment greu en l'audiència infantil, adolescent o juvenil, la personalitat de la qual està en fase de formació i és vulnerable a manipulacions
        
        Aquests programes tendeixen a dibuixar una societat en què els diners s'obté ràpidament (venda de les misèries de la vida privada aliena o pròpia)
        
        1 more item...
        
        Aquests programes incompleixen tots els codis ètics i deontològics del periodisme, difonent o fomentant valors considerats, moral i socialment, negatius
  - - - En aquest sentit, la comunicació de masses no produeix efecres a les audiències, sinó que la seva funció es tradueix en el reforç (família, amics) que en la creació o canvi d'actituds
    - - Les característiques cognitives i actitudinals del subjecte que rep els missatges
      - El context en el qual aquests són rebuts
      - Les característiques de disseny i presentació del mitjà
      - Les característiques concretes dels continguts a transmetre
  - - - En un paper de passivitat i dependència, reforçant l'aïllament i reduint el temps de joc i sociabilitat
- - - - Alguns dels trets principals de la representació social de la infància en la societat espanyola, inclouen la consideració del nin com una propietat de la família, posant l'accent sobre la seva vulnerabilitat i immaduresa, representant-ho en termes de víctima o com un subjecte perillós
        
        La imatge del nin addicte a la consola de videojocs, menor forçat a visitar pàgines pornogràfiques o infants contactats per adults per abusar d'ells, és la predominant en l'imaginari col·lectiu
        
        El problema és que el menor que utilitza la xarxa per demanar informació pels seus treballs escolars o el que té problemes de mobilitat i gràcies a internet manté una xarxa de sociabilitat, o el que aprèn a distància o el que es diverteix, ha desaparegut de tal imaginari
  - - - Per a això, prestar atenció a la veu dels menors és una tasca inexcusable, així com rebutjar visions essencialistes i diagnòstics que parteixen d'una interpretació determinista de les conseqüències de la innovació tecnològica
    - - Organitzat per l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió (RTVE) i la Direcció General de les Famílies i la Infància (Ministeri de Treball i Afers Socials)
      - Es va arribar a la conclusió que faríem un millor ús de la televisió si es duguessin a terme, des dels distints àmbits socials (escola, institucions, família, professionals...) els suggeriments següents:
        
        És bo veure la televisió amb els nostres fills, potenciant els valors positius
        
        No es pot controlar el temps ni els continguts que veuen si tenen aparells de tv en els seus dormitoris que faciliten un consum privat i incontrolat
        
        La tv no ha d'utilitzar-se mai com a premi o càstig i no ha de restar temps al diàleg familiar
        
        Pares i educadors han d'aprofitar el potencial innegable dels programes televisius per tractar amb els seus fills determinats temes o situacions conflictives que hi apareixen
        
        És aconsellable la recuperació d'una franja de programació infantil en cadenes que respectin els horaris protegits per no emetre continguts perniciosos pels infants
        
        Els pares han de ser crítics veient la tv. Els models són importants pels infants. Com poden ser els nins selectius en el seu consum si veuen que els pares no ho són?
        
        Des dels poders públics ha d'exercir-se un control sobre el que s'emet per la petita pantalla en els horaris de protecció
        
        S'haurien d'evitar tots aquells programes que atemptin contra valors elementals
        
        Aprendre a veure la tv és aprendre a apagar la tv. És una important font d'oci i entreteniment, però no l'única: hi ha llibres, amics, jocs...
        
        L'escola ha d'ensenyar a veure tv, analitzant el que no és positiu i aprofitant el que és positiu
        
        Veurem millor la tv si aprenem a fer la nostra propia programació, veient únicament allò que interessa. En tv s'emeten tot tipus de programes i cal ser capaços de trobar els més indicats
        
        Els nins han de dormir. Descansar és molt important pel seu desenvolupament, i la tv no ha d'interferir en els horaris de son
        
        Un consum abusiu i incontrolat de tv pot afectar negativament els resultats acadèmics
        
        Els pares necessiten el suport de les institucions a l'hora de dotar-se d'eines i coneixements que els facilitin un major coneixement del fet televisiu
        
        Els pares han de prendre consciència de la seva responsabilitat i capacitat de mobilització: cal prestigiar socialment els programes de qualitat, i generar un context crític respecte a altres continguts que no responguin a aquesta qualitat