Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 4: SOCIOLOGIA DE LA INFÀNCIA, FRASES QUE ENS HA CRIDAT L'ATENCIÓ…

- - - - Tenir un determinat temps de vida, una determinada edat, vindria a ser la característica que delimitaria de forma objectiva el grup humà format pels infants.
      - Tot i que l''edat no és principal es proposen determinats límits temporals.
        
        INFANT: menors que no han aconseguit l’adolescència. (Situant-se abans dels 11-12 anys.)
        ADOLESCENT: menors que es troben entre la infantesa i la joventut (Situant-se entre els 11-12 i els 13-14 anys.)
        JOVE: menors que es troben en la darrera fase de la minoria d’edat, (Situant-se entre els 14-18 anys.)
    - - dependència d’altres ésser humans.
      - Un individu és un infant, en tant no tingui total responsabilitat dels seus actes i tingui altres persones adultes
        
        ajudar-lo
        
        recolzar-lo
        
        protegir-lo
        
        ensenyar-li
      - hi ha altres éssers com els adults seriosament discapacitats, físicament o mentalment, o els ancians, que també posseeixen aquestes insuficiències.
    - - L’infant és un ésser humà en fase de desenvolupament que encara no ha
        aconseguit la plenitud física i mental.
      - La Declaració dels Drets de l’Infant (1959), afirma que l’infant necessita protecció i atenció especial.
        
        Infants que tenen problemes de discapacitat
      - És especialment problemàtic quan és utilitzat per distingir entre nins i nines, entenent que aquestes últimes adquireixen abans la plena maduresa.
- - - - Els tres principis bàsics sobre els que s’articula la Convenció són:
        
        protecció (drets)
        
        provisió (futur)
        
        participació (vida social i cultural)
  - - - l’infant no nascut és titular de protecció d’acord amb les normes que regulen el dret a la vida
        
        Erikson 1993
        
        Si la infància comença en el moment de la concepció, llavors el dret intrínsec a la vida s’aplicaria des d’aquest moment, i no sols en relació amb aquells ja nascuts.
  - - - 16) L’infant no serà objecte d’ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada.
        17) L’Estat garantirà que l’infant tingui accés a informació procedent de diverses nacions i fonts internacionals
        18) És responsabilitat dels pares l’atenció i desenvolupament de l’infant. .
        19) L’Estat protegirà a l’infant contra tot maltractament físic o mental, descuit, negligència o explotació.
        20) Els infants privats del seu medi familiar tindran dret especial a protecció i assistència.
        21) L’adopció nacional o internacional només s’efectuarà d’acord amb la llei.
        22) L’infant que sol·liciti o rebi la condició de refugiat rebrà la necessària
        23) L’infant mental o físicament impedit tindrà dret a gaudir d’una vida plena
        24) L’infant tindrà dret a rebre el més alt nivell possible de tractament mèdic i sanitari.
        25) L’infant internat en un establiment fora del medi familiar tindrà dret a avaluació periòdica del tractament.
        26) L’Estat vetllarà perquè l’infant rebi l’assistència social i el suport econòmic
        27) L’infant tindrà dret a un nivell de vida que sigui suficientment digna en tots els aspectes.
        28) L’infant tindrà dret a l’educació. L’Estat farà l’ensenyament primari obligatori, l’ensenyament secundari i adoptarà mesures apropiades per reduir la taxa d’abandonament escolar.
        29) L’educació estimularà el desenvolupament integral de la personalitat de l’infant
        30) L’infant que pertany a una minoria o a la població indígena d’un país, tindrà dret a conrear la seva cultura, religió i idiomes propis.
        
        31) L’infant tindrà dret a descans, temps lliure, activitats recreatives i a participar en la vida cultural.
        32) L’infant tindrà dret a protecció contra l’explotació econòmica i contra l’exercici de qualsevol mena de treball que pugui perjudicar la seva educació o possibilitats de desenvolupament.
        33) L’infant tindrà dret a protecció contra l’ús il·lícit, tràfic i producció
        34) L’infant tindrà dret a protecció contra tota forma d’explotació o abusos sexuals.
        35)L’Estat està obligat a adoptar mesures de caràcter nacional o internacional per impedir el segrest, la venta o tràfic d'infants per a qualsevol fi o en qualsevol forma.
        36) L’Estat està obligat a protegir a l’infant contra qualsevol forma d’explotació que sigui perjudicial pel seu benestar.
        37) Cap infant serà sotmès a tortura ni a altres tractes inhumans o degradants.
        38) L’Estat adoptarà mesures per impedir que els menors de 15 anys participin directament en hostilitats.
        39) L’Estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures convenients per promoure la rehabilitació i reinserció social de tot infant.
        40) Els infants acusats o condemnats per actes delictius tenen dret a ser tractats de manera que garanteixin la seva dignitat personal i estimuli el seu respecte pels drets humans.
        41) Si altres lleis nacionals o internacionals aprovats per l’Estat dispensen millor protecció a l’infant que la Convenció, seran vàlides les dites lleis i no la Convenció.
        42) L’Estat té l’obligació de donar a conèixer el contingut de la Convenció a infants i adults.
- - - - La publicitat serà un dels productes i de les seves funcions fonamentals.
        
        El que ens mostra la televisió no està pensat per satisfer les necessitats dels infants, no hi ha un desig de desenvolupament educatiu en el plantejament dels seus models
        
        La teleporqueria pot alimentar en el públic el somni d’una fama fàcil sense esforç.
        Aquest aspecte és especialment greu en l’audiència infantil, adolescent o juvenil,
        
        Aquest tipus de programes tendeixen a dibuixar una societat en què els diners s’obtenen ràpidament, mitjançant la venta de les misèries de la vida privada aliena o, fins i tot, de la pròpia.
  - - - Ens diu que els mitjans reforcen més que canvien els públics.
    - - Les característiques cognitives i actitudinals del subjecte que rep els missatges.
        
        El context en el qual aquests són rebuts.
        
        Les característiques de disseny i presentació del mitjà.
        
        Les característiques concretes dels continguts a transmetre.
      - El col·lectiu IOE (1989), en el seu treball sobre infància i desigualtat social, considera que durant les últimes dècades la comunicació i el consum de masses s’han establert com a dispositius de configuració de ciutadans i consumidors socialment integrats, amb especial incidència sobre la població infantil.
- - - - La imatge de l’infant addicte a la seva consola de videojocs, o del menor que ha estat forçat a visitar pàgines pornogràfiques, els que han estat contractats per adults amb el propòsit d’abusar d’ells, és la predominant en l’imaginari col·lectiu.
        
        El problema és que el menor que utilitza la xarxa per demanar informació pels seus treballs escolars, i gràcies a internet manté una xarxa de sociabilitat,
        Per això, prestar atenció a la veu dels menors és una tasca inexcusable,
        
        Al fòrum es va arribar a la conclusió que fariem un millor ús de la televisió si es duguessin a terme, des dels distints àmbits socials
        (escoles, institucions, família, professionals etc...)
        Els suggeriments següents:
        
        6) Els pares han de ser crítics veient la televisió. Els models són importants per als més petits.
        7) Des dels poders públics ha d’exercir-se un control sobre el que s’emet per la petita pantalla en els horaris de protecció.
        8) S’haurien d’evitar, especialment, tots aquells programes que atemptin contra valors elementals.
        9) Aprendre a veure la televisió és aprendre. També a apagar la televisió. La televisió és una important font d’oci i entreteniment oerò no l’única: hi ha llibres, amics, jocs, etc.
        10) L’escola ha d’ensenyar a veure televisió, analitzant el que no és positiu i aprofitant el que és positiu.
        
        11) Veurem millor la televisió si aprenem a fer la nostra pròpia programació, veient únicament allò que interessa. Hi ha que trovar els programes indicats.
        12) Els infants han de dormir. Descansar és molt important.
        13) Un consum abusiu i incontrolat de televisió pot afectar negativament en els resultats acadèmics.
        14) Els pares necessiten el suport de les institucions a l’hora de dotar-se d’eines i coneixements que els facilitin un major coneixement del fet televisiu.
        15) Els pares, finalment, han de prendre consciència de la seva responsabilitat, però també de la seva capacitat de mobilització
        
        1) És bo veure la televisió amb els nostres fills, potenciant els valors positius.
        2) No es pot controlar el temps ni els continguts que veuen els infants si tenen aparells de televisió en els seus dormitoris que faciliten un consum privat.
        3) La televisió no ha d’utilitzar-se mai com a premi o càstig i no ha de restar temps al diàleg familiar.
        4) Pares i educadors han d’aprofitar el potencial innegable del programes televisius per tractar amb els seus fills determinats temes o situacions conflictives.
        5) Seria aconsellable la recuperació d’una franja de programació infantil en cadenes. I que es respectessin els horaris protegits, de manera que no s’emitissin continguts potencialment perniciosos pels infants.