Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL REGNE DE MALLORCA A LA CORONA D'ÁRAGO T.7 (Pregunta clau) - Coggle…
EL REGNE DE MALLORCA A LA CORONA D'ÁRAGO T.7 (Pregunta clau)
Per què va ser decisiva la batalla de Las Navas de Tolosa?
La coalició dels regnes cristians va aconseguir la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).
Al començament del segle XIV es va produir un gran avanç de les corones de Castella i Aragó.
Al principi del segle XIII, el rei de Castella va comprometre els d'Aragó i de Navarra en una gran aliança per enfrontar-se als almohades.
L'expansió castellana al segle XIII
La victòria de Las Navas de Tolosa va permetre a les tropes castellanes ultrapassar les muntanyes de Sierra Morena i va facilitar l'avanç per les valls del Guadiana i del Guadalquivir.
Al llarg del segle XIII, la conquesta dels territoris musulmans va ser molt ràpida. Els cristians varen ocupar més de 125 000 km2 en uns trenta anys.
En aquesta etapa varen destacar les conquestes del rei Ferran III (1217-1252) i del seu fill Alfons X (1252-1284). Les principals línies d'expansió territorial varen ser:
El regne de Lleó va ocupar les actuals terres de la Baixa Extremadura (1228).
A les acaballes del segle XIII es va ocupar Tarifa per evitar que els musulmans fessin noves incursions a través de Gibraltar.
Després de la unió de Castella i Lleó, el rei Ferran III va conquerir la vall del Guadalquivir i el seu fill Alfons X va arribar a les costes de Huelva i Cadis.
Al segle XIV
Al final del segle XIII, un regne nord-africà va acudir a ajudar el regne nassarita de Granada. El rei Alfons XI va derrotar els musulmans a la batalla d'El Salado (1340).
La crisi del segle XIV va aturar l'avanç cristià i va estabilitzar la frontera amb el regne de Granada, fins al final del segle següent que els regnes cristians estigueren en condicions de dur a terme la conquesta de Granada (1492).
La Corona d'Aragó conquereix les Balears i València
Al començament del segle XIII, el rei de França va voler recuperar el domini dels territoris occitans situats al nord dels Pirineus, que eren vassalls de la Corona d'Aragó.
El pretext era eliminar els albigesos, un grup religiós càtar que el Papa havia condemnat. Amb la intromissió francesa, Pere II d'Aragó (1196-1213) va acudir a defensar els seus vassalls i va ser derrotat a la batalla de Muret (1213).
El seu successor, Jaume I el Conqueridor (1213-1276), va renunciar a aquests territoris i va dirigir els seus esforços cap al sud peninsular i el Mediterrani:
El 1229 va començar la conquesta de Mallorca i Eivissa (1235). Menorca va ser ocupada en temps d'Alfons III (1287).
El 1238, Jaume I va entrar a València i va ocupar part de la província d'Alacant, que va ser completament conquerida per Jaume II al segle XIV.
Les tropes castellanes i aragoneses es varen trobar a l'actual Múrcia. El 1244, Alfons X de Castella i Jaume I d'Aragó varen firmar el Tractat d'Almirra, pel qual Múrcia quedaven en mans castellanes.
Els exèrcits cristians varen aplicar una tàctica militar apresa dels almohades: aconseguir superar les files de les tropes enemigues i atacar el centre de l'exèrcit musulmà per la rereguarda.