Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Quaternari: fauna i flora II - Coggle Diagram
Quaternari: fauna i flora II
Afectacions de les glaceres
Solifluxió:
procés natural, desplaçament dels sediments damunt el sòl congelat. Pot haver afectat als jaciments arqueo'antincs=desplaçaments de vestigis/àrees muntanya
Làct humana que es desenvolupa en el sòl es queda fins que els processos posteriors la remobilitzen -processos sedimentaris-. Sota del sòl=permafrost=fa que els materials llisquin
Permafrost
: tipus de sòl sempre congelat, propi de la perifèria dels pols. Pot congelar vestigis materials
Crioturbació
: deformació in situ dels estrats a causa de processos de gel i desgel. Verticalització d'elements
Gelifracció
: esquerdes, ruptures i sovint transport pel gel de grans volums rocosos fracturats a causa de gel/desgel
Sovint esedevenen jaciments aqueo' posteriors a l'holocè---refugi natural, en àrees de muntanya/coves
LOESS
: sediment eòlic.Erosió del vent en àrees al voltant de regions periglacials d'inlandsis, dipositat per l'acció del vent. Molta pols de color groc, que cobreix regions de Terra---terres molt fèrtils
Cobreix jaciments molt ràpid i es preserva molt bé
Terres fèrtils---interès per a les CC neolítiques del passat
Beringia: terres sobre el nivell del mar -estret de Bering-
Modificacions canal mànega, mar roig, itàlia. Sunda: suma de terres de les illes de borneo, filipines, indonèsia, etc. Sahul; tot el conjunt de terres emergides que hi ha entre Austràlia, Tasmània, etc. Es podia cmainar
Afectacions x 2
Màxima extensió de gels a l'hemisferi nord durant el darrer màxim glacial fa 20K. Moment on va haver una disminució molt gran de la pobl.
Entorns que dificulten vida vegetal i anima, climes extrems, poques zones temperades. Pobl reduïda i concentrades en zones litorals -It/ESP-
Terrasses marines/platjes fòssils: conseqüència de procesos de regresió i trangressió marina:
L'aigua queda retinguda a sobre de la superfície terrestre en forma de glaceres, nivell de mar baixa---regressió
Moments de millor, gel fos, aigua alliberada,nivell del mar augmenta---trangressió
Fenòmens en funció dels períodes glacials i interglacials
Isostàsia: aixecament part continental=pes de tantes tonelades de gel que quan es fon, el continent flota.
Platjes fòssils---motls recursos per a les soc's humanes
Strombus bubonius : cargol de mar cantàbric
Molts jaciments romanen sota l'aigua---grotte cosquer
Mediterrani sempre amb sortida a l'Atlàntic
Desenvolupament de les terrasses fluvials---conseqüència del perfil d'equilibri: els rius van al mar a desemboca, tota l'aigua al llarg del trajecte del riu va erosionant, sedimentant i dejecta al mar
Quan el mar fa una regressió, al principi fa com una catarata al principi, però després va erosiant i sedimentant i va dejectar al mar
Quan el mar fa una regressió, al principi es fa com una catarata al principi, però desp. va erosionant fins a rribar al nivell del mar, i genera terrasses, com una conca
A EU existeixen 4 tipus de cotes
90-100m:poblacions més antigues
55-66m: paleolític mitjà
30-35m: paleolític superior
0-15m: holocè, neolici, edat dels metalls, etc. Mides sobre el nivell del riu. Estratigrafia invertida.
Fauna
Animals que s'extingiran per falta d'adaptació i no arribaran al clima actual
Altres que s'adaptaran, que passan del plistocè a l'holocè
Altres amb un mecanisme d'adaptació diferent com el de la migració.
Durant el plistocè, hi ha rens al sud d'EU, als pirineus, etc. Avui dia=Lapònia--migració cap als climes freds.
Fauna important ja que
Als jaciments ens informa de les condicions paleoambientals i cronologia .seriacions de fauna i flora-. Moment fred o càlid
Aspectes culturals i econòmics de les CC humanes: fonts d'aliments.
Economies especialitzades en la cacera d'una espècie en concret
Lo normal del conjunt faunístic és que es trobi de tot que es menji
Evidencia el comportament humà
Indica l'estacionalitat de les ocupacions---fauna que migra com els salmons.
Carls Von Linné. Metge/naturalista suec del s.XVIII--seriacions de fauna i flora -segons l'immobilisme-
Llibre: Systema Naturaa---classifica espècies vives
APORTAº: classificaº taxonòmica d'espècies
Defensa fixisme/immobilisme. NO evolucionisme
Classificaº animal segons: regne, tipus, classe, ordre, família, gènere i espècie. Ex: Animals, cordats, mamífer, omníver, Homininae, Homo, sapiens
La Flora
Info sobre paisatge antics, el medi on es desenvoluparen les CC
Aspectes econòmics: explotaº de l'entorn vegetal de les CC.
Arqueobotànica: disciplines per estudiar la flora
Palinologia: pòl·len
Antracologia: carbons
Paleocarpologia: granes i llavors
Fitolitologia: fitòl·lits
Palinologia
Estudi del pòl·len. Espores de pòl·len recobertes per una susbtància=preservació dins els sediments=fossilitzats. Conservats dins els copròlits tmb, fons de llacs, i indus. lítica
Estudis de pòl·len del sediment---palinogrames arboris AP i no arboris NAP. Si el clima canvia, les espécies vegetals tmb, i l'entorn humà tmb.
Representaº grosso modo de les espècies del pòl·len durant les diferents èpoques, on apareixen, on predominen, etc.
Espècies pioneres: les primeres que colonitzen un medi. Les més fàcilment adaptades, no necessiten molt per viure. Espècies de creixement ràpid que "preparen un terreny" per les espècies clímax. Ex: pins, avellaner, salzes, fongs, líquens.
Espècies clímax: de creixement lent; roures, oms, faigs. Necessitem un millor medi per viure, normalment sorgeixen en els òptims climàtics.
Antracologia
Pol·len, fàcilment transportables, poden viatjar 30km. Els carbon són fruits de combustions in situ, i normalment són voluntat antròpica.
Pol·len; no necessàriament d'entorn immediat, pocs pins fan molt de pol·len i viatja molt, no reflecteix 100% l'entorn
Carbons: es fan amb fusta d'entorn inmediat, i reflecteix millor l'entorn del jaciment.
La palinologia informa del paisatge general, i l'antracologia dels carbons dels jaciments.
Tipus de fusta
Fusta verda; molta fum
Fustes ràpides; cremen ràpid i són per cuinar, il·luminar. Pi
Fustes lentes: per donar escalfor. Alzina
Per il·luminar s'utilitza fusta de l'entorn inmediat. Ej: pi
Evidències de l'ús del foc per part d'hominins són molt antigues, se situen a l'Àfrica al Plistocè inferior. Fa 1.7Ma. Foc d'origen natural i ús puntual.
Cas + antic d'ús de foc: Israel, fa 750K anys, Jaciment Gesher Bnot Ya'akov. Generalització ùs de foc manera voluntària situada fa uns 500K i 400K arreu del vell món.