Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Espanya al segle XIX: Reformes polítiques i liberalisme - Coggle Diagram
Espanya al segle XIX:
Reformes polítiques i liberalisme
Les guerres napoleòniques a Espanya
Espanya va entrar en guerra contra la França revolucionària (1793- 1795) i va perdre.
El Tractat de Sant Ildefons, va convertir a Espanya en aliada de França.
El 1807 Espanya va concedir a Napoleó el permís per envair a Portugal i repartir-la entre França i Espanya.
El 1808 esclatà un motí a Aranjuez, on van conseguir la dimissió de Godoy i l'abdicació de Carles IV.
El monarca demanà la protecció de Napoleó i Napoleó obté el poder d'Espanya i nombra al seu germà rei.
S'inicià la fase de resistència popular (1808), seguida d'una ofensiva francesa (1808-1812).
La Junta Suprema va acabar promovent la formació d'unes Corts a Cadis. Les Corts van votar el 19 de març de 1812 la primera constitució espanyola.
La Guerra del Francès, va marcar l'inici de la independència de les colònies americanes.
El retorn dels Borbons
Un decret del 4 de maig de 1814 anul·lava la constitució i totes les lleis promulgades per les Corts de Cadis.
Ferran VII s'esforçà en mantenir l'Antic Règim i frenà tots els intents d'implantació del règim liberal..
Es produï el retorn de l'absolutisme a Espanya.
Entre 1814 i 1820 es va intentar implantar el règim liberal.
El Trienni Liberal
Rafael del Riego va portar a terme un pronunciament el 1820 que va marcar l'inici del Trienni Liberal.
El primer que van fer els liberals va ser restablir la Constitució de 1812.
El monarca, va acceptar la Constitució, però durant tot el Trienni va estar conspirant per fer caure els liberals.
El Trienni va fracassar perquè les reformes no van acabar beneficiant a qui més les necessitaven,
La dècada ominosa
La Dècada Ominosa es va caracteritzar pels esforços d'introduir reformes dins d'un sistema, totalment immobilista.
A Espanya, la successió es decidia mitjançant la Llei Sàlica. Ferran VII va decidir derogar-la mitjançant una llei.
L'infant Carles, juntament amb els seus seguidors van plantar una forta oposició. Així va néixer el carlisme.
.
Pel que fa al front ultraconservador, aquest inicià una sèrie de conflictes armats.
La transició al liberalisme i el regnat d’Isabel II
La «revolució liberal» es va produir entre 1833 i 1836. Suposa el pas d’un estat absolutista a un estat parlamentari.
Entre 1833 i 1841, la reina Maria Cristina va regnar. Després, entre 1841 i 1843, va ser el general Espartero qui va regnar.
A Isabel II la van declarar apta per regnar el 1843 amb 13 anys.
Lentitud de l’arribada de reformes necessàries, com la desamortització de Mendizábal o l’abolició del règim senyorial.
El model polític es va veure subjecte a la intromissió de militars que treien partit del prestigi obtingut durant les guerres carlines.
El descontentament a la ciutat va veure el desvetllament del moviment obrer, mentre que a les zones agràries, és mantenia el carlisme.
Entre 1844 i 1854, va haver-hi una presència constant dels moderats en el poder.
El 1854, un pronunciament a Vicálvaro va conduir al desvetllament del bienni progressista.
El Sexenni Democràtic
Una sèrie de consequüències, va crear el Pacte d’Ostende de 1866 que es materialitzà en un nou pronunciament el 1868.
.
Havia nascut la Setembrina, la revolució de Setembre de 1868 que obria el Sexenni Democràtic.
El govern format pel general Joan Prim va acabar elegint un nou monarca. Prim va ser assassinat el 1870.
El 1873, les Corts van votar la creació de la Primera República.
La República s’enfrontaria a la Guerra dels Deu anys a Cuba, el carlisme amb la Tercera Guerra Carlina i el cantonalisme.
La República patia de seriosos problemes d’ordre públic.
El 1874, el general Pavía va encapçalar un nou cop d’estat, i s’establí un nou govern.
El desembre de 1874, el general Martinez Campos va fer un nou pronunciament acabant amb la República.
Antonio Cánovas del Castillo seria l’artífex d’aquest nou sistema que s’anomena la Restauració
La Restauració borbònica
La Restauració va néixer per a donar estabilitat a l’estat espanyol .
Es va crear el canovisme. S’apostava per un sistema dominat per el partit conservador i el partit liberal.
Es va proposar que els partits s’anessin tornant en el poder.
El sistema recorria a eleccions manipulades.
La Tercera Guerra Carlina es va acabar el 1876 i la Pau de Zanjón va liquidar, de moment, el conflicte de Cuba
La resta de partits hi jugava un paper molt minoritari.
El 1876 veuria la llum una nova constitució.
Era fàcil pressionar a la gent per tal que votés al partit elegit per governar, es podia recórrer a les amenaces (caciquisme)
Amb la llei electoral de 1890 el sistema no va canviar molt.
Pel que fa al primer, es va poder assegurar la continuïtat del sistema en la figura de Alfons XIII.
Una sèrie d'intel·lectuals i polítics van plantejar vies per superar la crisi d’identitat a través del regeneracionisme.