Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ESTUDI DE LA LITERATURA - Coggle Diagram
L'ESTUDI DE LA LITERATURA
LA LITERATURA I ELS ESTUDIS LITERARIS:
La
literatura
és l'art d'escriure textos literaris, l'activitat de llegir-los i la disciplina humanística que els estudia. L'estudi dels textos literaris es pot abordar des de tres prespectives complementàries:
els gèneres literaris
història de la literatura
el llenguatge literari
EL LLENGUATGE LITERARI:
Un
text literari
és un text que persegueix una
finalitat
estètica
. L'emissor d'un text retòric és un creador, elabora el seu missatge per expressar-se artísticament i que no dubta a portar al límit les possibilitats previstes e el mateix codi lingüístic.
Entre els
recursos expressius
més habituals destaquen les figures retòriques i la mètrica.
LES FIGURES RETÒRIQUES:
Una
figura retòrica
és un recurs expressiu tipificat, utilitzat i descrit des del temps clàssic. Tenen com a finalitat embellir el text literari i cridar l'atenció del receptor, són més abundants en els textos poètics i afecten a la forma externa dels mots, la sintaxi, el significat i la lògica.
LA MÈTRICA:
La mètrica és el conjunt de procediments lingüístics que permeten diferenciar l'expressió e vers de l'expressió en prosa i donar una forma determinada a la primera.
EL RECOMPTE SIL·LABIC:
es compten des de la primera fins a la darrera accentuada, cal tenir presents:
Elisió
: supressió d'una de les vocals en contacte.
Sinalefa
: pronunciació en una mateixa síl·laba de la vocal final d'una paraula i la inicial de la següent.
Hiat
: és la pronunciacó separada de dues vocals en contacte.
LA RIMA:
és la repetició d'uns determinats sons en els mots finals dels versos successius.
Consonant
: si es repeteix tant els sons vocàlics com els consonàntics.
Assonant
: si es repeteixen només els sons voàlics.
CLASSES DE VERSOS:
els versos de fins a vuit síl·labes són
d'art menor
i els de nou o més síl·labes son
d'art major
.
Segons l'acabament, distingim entre vesos
masculins
, que acaben en un mot agut, i versos
femenins
, que acaben en un mot pla o esdrúixol.
ELS GÈNERES LITERARIS:
són classificacions de les obres literàries atenent criteris com el tema, la intenció, el to... i les característiques estructurals i formals.
Gèneres poètics:
poesia èpica, poesia en vers, poesia culta i poesia popular.
Gèneres dramàtics:
tragèdia.
Gèneres narratius:
conte.
Gèneres assagístics:
assaig.
LES FIGURES RETÒRIQUES:
Epítet:
ús d'un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d'un nom.
Metàfora:
associació de dos termes, un de real i un d'imaginari, als quals s'atribueix una analogía o semblança.
Comparació:
relació de semblança entre dos termes que s'estableix mitjançant el nexe com, o el verb semblar.
Metonímia:
associacióde dos termes, un de real i un d'imaginari, que mantenen una relació de contigüitat o proximitat física o lògica.
Polisíndeton:
acumulació de conjuncions de coordinació entre diferents sintagmes, amb la finalitat d'alentir i intensificar l'expressió.
Sinestèsia:
associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents:
Hipèrbaton:
alteració de l'ordre sintàctichabitual.
Hipèrbole:
expressió d'un significat determinat de manera exagerada.
Asíndeton:
acumulació de signes de puntuació, generalment comes.
Personificació:
atribució de qualitats humanes aanimals o éssers inanimats.
Anàfota:
repetició d'un mateix mot o rup de mots al començament de dues o més oracions, o versos per tal de reforçar-ne el sentit.
Prosopopeia:
atribució de la qualitat humana de la parla a un animal o ésser inanimat.
Al·literació:
repetició d'un mateix só o de diversos sons semblants en un mateix fragment.