6 Propietats i Assaigs
1. Els materials i els processos industrials
Els materials, juntament amb l'energia, són els dos elements imprescindibles de tot procés industrial.
Les propietats
Les qualitats estètiques
El procés de fabricació
El cost
La disponibilitat
L'impacte ambiental
2.Propietats mecàniques
Descriuen el comportament dels materials davant l'aplicació de les forces externes.
2.1 Resistència mecànica i assaig de tracció
És la capacitat que té un material per suport esforços sense deformar-se o trencar-se.
De tracció: quan intenten estirar (secció elevada) 
De compressió: quan intenten aixafar ( secció elevada i poca longitud)
De flexió: quin intenten doblegar (secció elevada, cantell gran i poca longitud)
De torsió: quan intenten retorçar (secció elevada)
De cisallament: quan intenten tallar ( Secció elevada )
Models de doformació i comportament mecànica:Quan un material és deformat per l'aplicació d'un esforç, pot ser que la deformació sigui temporal o permanent.
Assaig de tracció: És una de les proves de laboratori més utilitzades i que més informació proporciona sobre les propietats mecàniques dels materials.
Esforç unitari: és la relació entre la Força F aplicada a un material i la secció A sobre la qual s'aplica.
Allargament unitari: és la relació entre l'allargament ΔL d'una peça i la llargària inicial L0 que tenia abans d'aplicar l'esforç de tracció.
Diagrama de tracció: s'utilitza molt per expressar les característiques mecàniques dels materials i sobté a partir dels assaigs de tracció. En aquests assaigs es fan servir provetes normalitzades.
Zona elàstica: En aquesta zona , les deformacions produïdes són del tipus elàstic, hi ha proporcionalitat entre els esforços i les deformacions
Zona plàstica: A partir del punt A comencen les deformacions permanents. Al punt B se situa el límit elàstic.
Fluència (B-C) i enduriment (C-D)
Estricció i trencament (D-E)
Allargament
2.2. Característiques mecàniques d'alguns materials
Podem dir que els valors de E ens indiquen la rigidesa, els de σe l'elestacitat, els de σr la resistència mecània i els de ε la plasticitat dels materials.
2.3. La duresa: és la resistència o oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre material.
Assaig de duresa brinell: utilitza un penetrador de material molt dur en forma d'esfera que se situa damunt de la mostra de material que s'ha d'assajar.
Calcular valor de la superfície de la marc:
Relació entre la duresa i la resistència a la tracció: En el fons, tant els valors de duresa com els de resistència a la tracció indiquen el grau d'oposició que presenta un material a ser deformat plàsticament, ja sigui estrant-se, obrint un sol o un forat.
2.4. Tenacitat: és defineix com la capacitat de resistència al xoc.
Assaig de resiliència: es l'energia necessària per trencar un material amb un sol cop.
2.5 Assaigs de fatiga: Els esforços que alteren el seu sentit d'aplicació de manera repetitiva o cíclica en el temps, s'anomenen esforços de fatiga.
2.6. Assaigs no destructius o de defectes: Quan es realitza el disseny d'una peça de l'estructura d'alguna màquina, peça, vehicle... si tenen de fer uns càlculs per valorar la resistènica mecànica.
Assaigs magnètics: Consisteixen en l'aplicació d'un camp magnètic a la peça que es vol assajar; si aquesta no té defectes, l'estructura interna serà homogènia.
Assaigs per raigs X i gamma: Quan el material de la peça que volem examinar no és ferromagnètic o el defecte pot estar allunyat de la superfície cal utilitzar un altre tipus d'assaig no màgnetic.
Assaigs per ultrasons: La tècnica dels assaigs per ultrasons és molt similar a l'ecografia utilitzada per a la diagnosi en medicina.
3. Propietats tèrmiques
3.1. Conductivitat tèrmica: es la facilitat que ofereix un material per permetre el flux d'energia tèrmica a trevés seu.
3.2. Dilatació tèrmica: és el fenomen que provoca l'augment de les dimensions d'un material, especialment els metalls, quan augmenta la temperatura.