Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA INFERMERIA - Coggle Diagram
1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA INFERMERIA
Edad moderna (XV- XVIII)
Hi ha la reforma luterana (1507), als paisos del centre del nord d'Europa s'allunyen del catolicisme i els religiosos.
Perden prestigi
Donen serveis d'infermeria sense preparació.
Es funden ordres religiosos expressament dedicats a la cura dels malalts.
Els metges rebien formació universitària. Altres professionals sanitaris d'aquella època eren el barber- sagnador, l'infermer i la llevadora.
Edat contemporànea: (XIX fins a l'autualitat):
Florence Nigtingale:
va crear la primera escola d'infermeria lligada a un hospital.
Alemanya es va fer la primera llei de SGS, amb reconeixement del dret a l'assistència sanitària.
La llei Moyano a Espanya es va aprovar lo seguent:
Carrrera de practicants
Callistes, dentistes
-Assistents als parts
Primera escola d'infermeria espanyola
Es va descubrir la penicil·lina
1.1. Situació a Espanya al segle (XX)
Hi ha 3 tipus de professió en l'ambit de la infermeria:
Llevadores
Cuidadors o infermers
Practicants
L'evolució del títol d'infermeria i el seu nivell de preparació vinculat els estudis a les universitats:
1915
- Es reconeix oficialment el títol d'infermeria
- En aquest moment, la professió es classifica en:
Practicants
Llevadores
Infermers
1950
Existeixen els Ajudant Tècnic Sanitaris (ATS.)
1960
Es construeixen diversos grans hospitals.
1977
Hi ha el Títol de Diplomat Universitari d'Infermeria (DUI).
2005
Es creen set especialitats d'infermeria:
Obstetricia
Salut mental
Geriàtria
Treball i salut laboral
Cures mèdiques quirúrgiques
Familiar i comunitària
-Pediàtrica
2008
Arriba amb el Pla Bolonya
Grau Universitari d'infermeria de 4 anys de formació i 240 crèdits acadèmics.
Quant als estudis de grau mitjà de TCAI, i la seva evolució:
1975
S'instauren els estudis de Formació Professional
1986
En els hospitals públics la categoria professional d'auxiliar d'infermeria.
1960
Les funcions dels TCAI, es regulen legalment.
Se denominen
auxiliars de clínica.
1995
S'aprova oficialment el títl de TCAI
I es publica el RD 558/95 que estableix el currículum d'aquest títol.
Què és: Són els coneixements i l'activitat professional mèdica i d'infermeria han anat evolucionant.
Durant la prheistòria i l'Edad Antiga, está anomenada (etapa domestica de la cura) perquè fonamentalment eren les dones les que s'hi dedicaven encara que en els hospitals aquesta tasca esra d'homes.
A l'Edat Antiga, destaquen tres civilizacións que són:
Roma:
Concedien gran importancia a la salut pública: aqueductes per portar l'aigua a les ciutats, obres de clavegueram (Tota la sortida de l'aigua), magatzems de blat o construcció de termes per a bany públics i massatges. Creen hospitals militars, amb soldats que actuen com cuidadors i també s'utilitzarieen per atendre als civils, amb metges i esclaus que els assistien.
Egipte:
En els papirs d'Ebers i Edwin Smith es descriuen coneixements mèdics i quirurgiques, nocions de traumatologia, remeis per a malalties, conjurs i encanteris.
El metge recorria la ciència, a més d'utilitzar rituals com amulets o invocacions.
Sorgeix la figura de la llevadora (dona que aten als parts)
Grècia:
Les malalties ara tenen causes naturals. Consideren que en el cos hi ha quatre humors (líquids): sang, bilis groga, bilis negra i que han de estar en desiquilibri.
Els metges rebien formació teóricai pràctica a partir d'altres metges.
Apareixen els antecedents dels hospitals, donant aixopluc (donant covijo) i atenció als malalts.
DOS METGES PER A LA HISTORIA:
Hi ha dues figures d'aquesta época que són:
- GALES:
Era un metge greg que va aconseguir gran fama pel seu saber. Va ser autor de molts tractats mèdics i va exercir gran influència en la medicina medieval.
HIPOCRATES:* Es reconegut com el pare de la medicina racional i científica. Defensava que la salut i la malaltia no tenien res a veure amb els déus, si no amb causes naturals.
L'edat mitjana:
és (l'etapa vocacional de la cura) en que els coneixements de salut i malaltia adquereix valor reigiós i la infermeria és altrista. Amb el contagi a deu i al proisme (ayudar a la personas).
Rituals
Dona ajudant al sanador
Mag i bruixot
Herbes medicinals
PREHISTORIA:
L'edat Mitjana
Hi ha amb la
reforma luterana
als paisos del centre del nord d'Europa s'ayunyen del catoicisme i religiosos
Encarregats de les cures de les malalties en els hospitals són expulsats i passen a ser serveis d'infermeria per a persones sense preparació.
Atenen als religiosos i esteven destinats a persones sense recursos.
Es funden
ordres religiosos expressament dedicats a la cura