Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 37. DEBAT HISTORIOGRÀFIC SOBRE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Coggle Diagram
TEMA 37. DEBAT HISTORIOGRÀFIC SOBRE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
CONTEMPORANIS
PARTIDARIS
Antoine Barnave: Diputat a l'Assemblea Constituent. Defensarà la burgesia com a classe emergent que desplaça a uns vells sectors dominants (nobles) que no permetien el canvi. Com a moderat va ser guillotinat.
Madame Stäel: filla del ministre Necker, a diferència de Barnave atribueix la radicalització de la RF a la misèria de les classes populars i coincideix amb ells en la pujança de la burgesia.
Benjamin Constant: tan ell com Stäel són republicans i defensen l'actuació d'aquests com a reacció a l'atac realista. Acusen l'absolutisme i degeneració i corrupció.
CONTRARIS
Agustin Barruel: Parla d'un complot masònic i il·luminati. Representant de les idees antirevolucionàries, antil·lustració. Favorable a la monarquia absoluta i l'església.
Edmun Burke: escocès, desligitima la Revolució per mostrar-se brutal amb el règim monparquic i per trencar amb el Dret i i costums anteriors en la seva obra "Reflexions sobre la Revolució Francesa".
Joseph de Maistre: Partidari de la Història Providencial, ( tot ho és obra de Déu). Rebutja els principis de la RF i la considera obra de Satan i dolent tant per les causes com per les conseqüències. Antil·lustració i antinRF.
Louis de Bonald: Monàrquic i catòlic. Rebutja les teories de la il·lustració i els Drets de l’Home. Defensa una tornada a l’autoritat monàrquica i religiosa.
François René de Chateaubriand: En desacord amb la RF lluita amb els realistes i nega la noció de progrés a la RF.
SEGLE XIX
RESTAURACIÓ
Adolphe Thiers: Polític important amb càrrec de ministre de l'interior va reprimir tant monàrquics com republicans. Defensa la RF com a fenomen de propis tot i que també defensa la monarquia parlamentària.
François Mignet: amic íntim de Thiers, Història narrativa, va dividir el Tercer Estat en dos blocs, un més constructiu fisnal 1791 i un de destructiu a partir de 1792.
1848
Alphonse de Lammartine: Gran poeta i escriptor: Polític amb càrrecs. Defensa els girondins i la idea que es pot defensar la llibertat sense l’ús del Terror. Moderat en tot, serà abandonat per tothom. Defensa la democràcia i el pacifisme, l’abolició de l’esclavitud i la pena de mort. “Història dels Girondins”.
Jules Michelet: “Història de França”. Defensa del caràcter pacífic de la RF, i atribueix la violència com una resposta de defensa cap als enemics de la Revolució. Els actes sanguinaris són d’una minoria. Intenta mostrar la visió del poble com a protagonista de la RF. Considera els Drets de l’Home com uns manaments i Rousseau i Voltaire els seus profetes.
Alexis de Tocqueville: Vescomte i per tant aristòcrata (net d’un ministre de Lluís XVI). Obra: “L’Antic Règim i la Revolució”. Defensa que l’Antic Règim ja anava introduïnt canvis i que sense RF el règim senyorial hauria anat caient poc a poc. Critica la centralització del poder i l’eliminació dels poders locals. Va estudiar molt la Història Americana.
Louis Blanc: Polític socialista (defensa igualtat de sous, idealista. Obra: “Història de la Revolució Francesa” que va escriure a l’exili a GB(UK). Parla dels girondins com a defensors de les llibertats individuals i als montagnards com a defensors dels drets socials.
Hyppolyte Taine: “Orígens de la França Contemporània” Defensa la moderació i la reforma pacífica, destacar els errors de la RF com un trencament amb el passat quan es podia haver fet conservant i reformant tal com ho va fer UK.
MARXISTES
Alfons Aulard: Primera càtedra de Hª de la RF. Radical socialista defensa Danton com a figura central de la RF.
Jean Jaurès: Burgesia amb recolzament popular. “Hitòria Socialista de la RF” “Hª Social i Revolució”. Comitè d’Història econòmica i social de la RF. Publica estudis que han servit de corpus noves investigacions.
Albert Mathiez: Tradició historiografia jacobina. Defensor de Robespierre. Marxisme ortodoxa. Comportament de les masses, lluita de classes. Proletariat en construcció, s’enfronta amb Stalinistes.
George Lefebvre: Trencament que va suposar la Revolució Francesa amb el món rural i provincial. Història marxista de la RF. President de la Societat d’Estudis de Robespierre.
Ernest Labrousse: Estudis econòmica, socials i culturals prèvies a la RF i altres revolucions, que permeten desenvolupar una eina d’anàlisi allunyada del marxisme.
Albert Soboul: Historiador de la RF en el món urbà. Masses en acció i Història Social de classes. Partit Comunista Francès. Les idees polítiques de Saint-Just.
George Rudé: Marxisme britànic. Abandonarà el Partit Comunista Britànic. Estudis revolucionaris, va fer servir disciplines auxiliars com la sociologia o l’antropologia per estudiar masses i multituds.
Jacques Godechot: Tot i no considerar-se marxista comparteix els conceptes essencials de l’anàlisi. Visió atlantista de la RF que li va suposar un enfrontament amb historiadors marxistes com Soboul.
REVISIONISTES
Alfred Cobban: britànic que fa una revisió de la RF. “El mite de la RF” 1964. Li treia transcendència i caràcter social, li nega existència real i lluita de classes. Abans de la RF existien ordres i no classes. Aquests posicionaments van crear un gran debat entre els historiadors.
Denis Richet: Qüestiona els anàlisi marxistes de la RF, juntament amb François Furet (el seu cunyat). Van substituir el concepte de revolució burgesa pel d’elits més cultural que socioeconòmiques, formades per alta burgesia que vivia gairebé com aristòcrates i una aristocràcia avançada il·lustrada.
Denis Furet: Membre del Partit Comunista Francés però a distància de l’anàlisi marxista de la RF i proposen una Història de les idees. Defensa que la radicalització de la RF comença amb l’entrada en acció de les classes populars. Se’l critica per fer poca investigació i basar els seus treballs en síntesis o assaig. Parla d’una revolució bona de 1789 a 1791 i una de terror preludi del futur comunisme del 1792 a 1794.
5.DARRERES DÈCADES
Rober Palmer: Qüestionament de l’existència de la burgesia per part de Palmer i altres historiadors anglosaxons va fer que els historiadors francesos afinessin més en les seves definicions i va diferenciar entre una burgesia rendista (estil noble) i una burgesia comercial o industrial que viu del benefici capitalista.
Daniel Guérin: Compromès activista d’esquerres i pels drets homosexuals. Per Guérin la revolució més radical era una promesa no realitzada, les classes populars, urbanes i rurals, contenien elements de superació de la revolució burgesa i que anava en un sentit de revolta popular més profunda.
Debat historiogràfic: La Hª cultural i de mentalitat critica la visió marxista de classes i defesa la unió per una cultura comú com van ser les idees de la il·lustració.
La comparació amb altres revolucions (altlàntiques) la fan destacar perl seu componen popular com a reacció la opressió feudal.
La visió de les fases de la RF como una burgesa del 89 al 91 i un altre de radical del 93 i 94.
Crítiques des de la perspectiva de la conjuntura i les estructures, les estructures demogràfiques, relacions entre ideologia i cultura. Estudis comparats amb altres revolucions o esdeveniments.