Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El segle XVII: el declivi de l'imperi - Coggle Diagram
El segle XVII: el declivi de l'imperi
FELIP I EL GOVERN DELS PRIVATS
Felip III (1598-1621), fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols. Tant ell com els seus suc cessors van renunciar a exercir les tasques de govern i les deixaren a mans de ministres omnipotents, els validos o privats.
FELIP IV: LA FI DE L'HEGEMONIA A EUROPA
Amb Felip IV (1621-1665) Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus. Les causes d'aquest canvi les hem de buscar en l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) i els de l'austriac (Carles d'Austria). El triomf francès va sig nificar la fi dels Habsburg a la Península.
El regnat de l'últim rei dels Habsburg, Carles II (1665-1700), va constituir el moment més crític de l'imperi. Es van ajuntar la incapaci tat mateixa del rei, la corrupció dels validos, la greu crisi econòmica i la pèrdua de tot el pes polític d'Espanya en l'escena internacional.
CARLES II: LA FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
LES CAUSES DEL CONFLICTE
La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.
En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els se nyors i les autoritats com a protesta per la situació de misè ria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fis cals que suportaven.
En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d'Olivares, privat o valido de Felip IV, d'uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.
El conflicte esclatà l'any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d'aportar 16000 homes al projecte de la Unión de Armas d'Olivares, que pretenia re partir entre tots els regnes de la monarquia hispànica el manteniment de l'exèrcit del rei.
LA REVOLTA DELS SEGADORS
El problema amb els soldats que havien d'allotjar-se talunya es va aguditzar cap a l'any 1640 com a conseqüència de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana.
L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA (1640-1652)
Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Va ser llavors que la revolta va assolir el caracter més polític.
Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contac tes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.
Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia his pànica.
La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciu
tat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.
Catalunya va acceptar la sobirania del rei i aquest va ator gar un perdó general i es va comprometre a respectar les lleis, les institucions i els privilegis del Principat.
La guerra entre França i la monarquia hispànica es va pro longar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i una part de la Cerdanya.