Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'IMPERI DELS HABSBURG, La defensa de l'autoritat imperial i del…
L'IMPERI DELS HABSBURG
AL COMENÇEMENT DEL SEGLE XVI EL NET DELS REYS CATOLICS CARLES 1 VA OCUPAR EL TRON DE LA MONARCIA HISPANICA I VA INSTAURAR LA DISTACIA ANOMENADA D'HABSBURG
-
-
-
L'imperi hispànic: Felip II
L'any 1556, dos anya abans de la seva mort, Carles I va ab dicar en el seu fill Felip i li va cedir tots els territoris, llevat de les possessions austríaques i del títol imperial alemany, que va lliurar al seu germa Ferran.
EL GOVERN DE FELIP II
Felip II (1527-1598), fill de Carles I i d'Isabel de Portugal. va regnar sobre un imperi immens en què els dominis ameri cans van assolir la màxima expansió; però, com que no cra emperador, va poder governar per als interessos de la monar quia hispanica.
LA DEFENSA DE L'ORTODOXIA CATÒLICA
Felip II va imposar a la Peninsula l'esperit de la Contrare forma i la seva lluita contra el protestantisme. Per això. per evitar-ne la difusió a Espanya, va dictar lleis que prohibien importar llibres i anar a estudiar a l'estranger.
LA POLÍTICA EXTERIOR
Els fets més remarcables de la política de Felip II per man tenir l'hegemonia politica a Europa i imposar-hi el catolicis me van ser aquests:
Es va enfrontar als francesos i els va derrotar definitiva ment a la batalla de Saint-Quentin (1557).
Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani va orga nitzar una gran flota aliada (el papat, Venècia i Espanya) que es va enfrontar als tures i els va derrotar a la batalla de Lepant (1571).
Contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va en viar una gran flota, l'Armada Invencible (1588), que fou destruida per una tempesta prop de les costes angleses.
• El problema més gran del seu regnat va ser la rebel·lió de Flandes, provocada pel descontentament a causa dels forts impostos i del conflicte religiós provocat per l'expan sió del calvinisme en aquelles terres.
El malestar va crear un fort sentiment nacionalista que va acabar amb la insureció (1566) de Guillem d'Orange.
La presència dels terços no va aconseguir de resoldre el problema i, al final, els Països Baixos es van dividir en dues zones: el nord protestant (Holanda), i el sud catòlic i sota dependència espanyola.
El seu èxit exterior més gran va ser l'annexió de Portu gal (1581), com a conseqüència dels enllaços matrimonials entre les dues cases reials.
-
Per començar, es va enfrontar a França (1525 1544), el seu gran rival a Europa. Va lluitar mol tes vegades contra el monarca francès Francesc I, i el va vèncer a la batalla de Pavia (1525).
-
D'altra banda, va fer un seguit de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi, on van arribar a assetjar la ciutat de Vic na (1529), i el Per impedir-ne l'ex pansió, Carles V va decidir ocupar Tunis (1535).
-
Però el conflicte més transcendental el van causar el suport que una part dels princeps alemanys va donar a Luter (protestantisme) i l'enfronta ment a l'autoritat politica de l'emperador.
-
CARLES 1 D'ESPAÑA I V D'ALEMANYA (1516 - 1556) FILL DE JOANA DE CASTELLA, HEREVA DELS REYS CATOLICS I DEL PRINCEP ALEMANY FELIP D'HABSBURG, VA REBRE UNA GRAN HERENCIA
Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Penín sula el 1517 envoltat de consellers flamencs i no parlava castellà. Les Corts van reclamar atenció als afers del regne, però el monarca només les con vocà per demanar diners i coronar-se emperador.