Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 9. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA - Coggle Diagram
TEMA 9. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA
LA GEOGRAFIA A L'ANTIGUETAT
Apareixen els primers
periples
(viatges en vaixell en els que no se sol perdre de vista la costa), itineraris descriptius, sense mapa.
Periple més antic
és el de
Makao
, un faraó egipci (s. VII aC) que vorejà la costa africana partint per la Mar Roja i tornant per la Mediterrània, per Gibraltar. També són famosos els periples dels fenicis i dels grecs dins la Mediterrània. També els dels cartaginesos Hannon (rodejà Àfrica) i Himilcon (s. VI aC) que arriben fins a les costes del Senegal i diuen que arribaren a les de Cornwall.
GRÈCIA
Els pensadors grecs (Sòcrates, Plató, Aristòtil) acceptaren la teoria de l'esfericitat de la Terra
La teoria de la Terra com una esfera ja fou enunciada per Tales de Milet (s. I aC)
Anaximandre de Milet (s. VI aC)
Autor d'un mapa del món conegut (pla).
Se li atribueix el descobriment de la inclinació eclíptica.
Concepció clàssica del món: disc pla on els continents estaven disposats simètricament entorn a Delfos
Hecateu de Milet (s. VI aC)
Va perfeccionar el mapa de n'Anaximandre
Dicearc de Messina (s. IV-III aC)
Fou el primer en establir un sistema de coordenades rectangulars (meridians i paral·lels), en un primer intent de projecció geomètrica.
El seu mapa era construït sobre un sol paral·lel (el diafragma) i un sol meridià creuats a l'illa de Rodes.
Eratòstenes d'Alexandria (s. III aC)
Primer en mesurar la circumferència de la Terra observant l'angle amb la superfície terrestre dins d'un pou a Siena
Hiparc (s. II aC
)
Distingeix zones climàtiques. Es el primer en suggerir la situació dels topònims amb longitud i latitud.
Va calcular l'any solar en 365 dies i 6 hores.
Va redactar el primer catàleg d'estels
RESUM
: En resum, els geògrafs dels s. V i IV aC creien que la Terra tenia forma oblonga, plana o de disc. (utilitzam aquí el terme impròpiament ja que el terme "geografia" no començaria a ser usat fins l’any 300 aC en el Museu d'Alexandria) En el s. IV aC s'introdueix la idea esfèrica de la Terra per mètode deductiu (Aristòtil).
LA CARTOGRAFIA I LES DESCRIPCIONS ROMANES
Tornen a l'idea dels geògrafs jònics del món com a disc o roda plana: Orbis Terrarum.
Dins la tendència descriptiva aporten els itineraris, normalment de 2 tipus: Annotata (escrits) i Pictae (dibuixats).
ELS MAPES DE T DINS D’O
Dins una representació esquemàtica circular es representen el continent d‘Àsia, situat a la meitat superior del cercle, Europa a la part esquerra i Àfrica a la dreta.
El món es divideix en 3 parts, a partir dels 3 fills de Noé).
Els mapes estan orientats (d'aquí ve la paraula "orientar", tenir l'Est a la part superior del mapa) en referència a Jerusalem i al Paradís Terrenal, com a centres de la redempció de l'home.
CARTOGRAFIA NÀUTICA MEDIAVAL
La lenta recuperació de l'empirisme científic durant els s. XII i XIII permetrà que la cartografia nàutica, totalment consolidada el s. XIV, superi definitivament totes les concepcions simbòliques i representi l'espai real amb bastant exactitud.
Atles català
(1375) es conserva a París.
Els portolans
Durant els segles XIII i XIV, a les potències que dominaven el comerç del Mediterrani (Catalunya i les repúbliques italianes) sorgeix i es desenvolupa l'elaboració cartogràfica amb els “portolans”
També dits cartes de navegació, cartes pilot o cartes nàutiques,
Descriuen minuciosament el litoral costaner, per a ús de capitans i pilots de vaixells.
LES EXPLORACIONS MARÍTIMES
El cas de Portuga
a exploració portuguesa era pràctica -enfront de la castellana que era més científica-, i es basava en el vorejament de la costa africana, aprofitant primer els vents alisis, i després evitant-los mitjançant la tècnica de la "volta".
Enric el Navegant (1394-1460) fundà l'escola nàutica i cartogràfica de Sagres i afavorí les expedicions marítimes per la costa africana.
Escola de Cartografia de Sagres: relacions amb escola mallorquina (director Jacôme de Mallorca).
DESCOBRIMENT D'AMÈRICA
El descobridor: Cristòfol Colon