Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

EL BIENNI REFORMISTA (DESEMBRE 1931- NOVEMBRE 1933) - Coggle Diagram

- - - - Juan Negrín
      - José Giral
      - Francisco Largo Caballero
      - les institucions de la república es van mantenir (simbòlicament) en l'exili durant el franquisme
- - - - 1a legislatura republicana-socialista no va satisfer ningú, x tant, mostres de rebuig a la República constants. Reformes realitzades durant el bienni:
        
        Reforma de l'exèrcit
        
        eliminació de l'excés de militars (sobretot oficials) i l'obligarietat a jurar fidelitat a la República
        
        els q no la volien jurar es podien retirar amb sou íntegre (Llei de Retir de l'Oficialitat)
        
        reducció nombre de capitanies generals + dissolució Acadèmia Militar Saragossa
        
        Qüestió regionalista
        
        malgrat defensa d'un Estat centralitzat i unitari, els governant de 1931 emprenen reforma territorial q havia de
        
        permetre a les regions amb sentiments nacionalistes tenir 1 organització pròpia
        
        accedir autonomia
        
        així Catalunya aconsegueix formació govern autonòmic amb Francesc Macià com a 1r president de la Generalitat
        
        als territoris bascos, diferències entre PNB i Carlistes amb els republicans socialistes i d'esquerres provoquen q l'Estatut d'autonomia no s'aprovas fins l'inici de la Guerra Civil
        
        Galicia tot i els intents d'aprovar estatut al 1936, no va ser possible per esclat guerra
        
        Reforma agrària
        
        situació espanyola caracteritzada x baixa producció i gran desigualtat social (miler families propietaries grans terrenys vs 2 millons de jornalers sense terres q vivien miserablement)
        
        creació de IRA (Institut de Reforma Agrària), encarregat de redactar la Llei de Bases de la Reforma Agrària amb l'objectiu de crear 1 classe mitjana de pagesos propietaris de les terres q treballen i així amuentar producció
        
        expropiació fiquels del Grandes d'Espanya (propietaris absentitses) i les participants a la Sanjurjada
        
        la llei provocarà rebuig dels terratinents sense acabar de satisfer els pagesos
        
        Reformes socials
        
        socialista Largo Caballerom ministre de Treballm dicta mesures destinades a millorar situació laboral dels treballadors, tant proletariat industrial com pagesia
        
        no va haver pla eicaç per combatre l'atur
        
        Reformes a l'educació
        
        creació d'aules (13 mil aprox) sobretot per l'ensenyament primari, creació Missions Pegagògicques per disminuir analfabetisme i supressió obligatorietat formació religiosa a les escoles
        
        creació ILE (Instituto de LIbre Enseñanza) dirigia renovació pedagògica
        
        creació biblioteques i pinacoteques ambulants, s'obrin cases de cultura, insituts per obrers i comencen iniciatives com Teatre Universitari La Barraca dirigit x Lorca
        
        Reforma relacions Església- Estat
        
        extingir en 2 anys el pressupost del clergat i del culte
        
        prohibir l'ensenyança per part d'ordres religiosos (quasi impssible, escoles laiques púliques no es podia assumir tot l'alumnat)
        
        explorpiació dels seus bens
        
        introducció matrimoni civil i divorci
        
        secularització cementeris
- - - - cop d'Estat de l'estiu del 1932 del general José Sanjujo, la Sanjurjada, q va fracassar
      - dins l'anarquisme agafà força la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), l'organtizació + radica, partidària d'una revolució immediata i violenta si era necessari
      - episodi Casas Viejas (Cadis) al 1933 on els anarquistes s'enfrintaren a guàrdies civils i aquests acabaren afusellant al sospitosos sense judici
      - vagues insurreccions i ocupacions de terres q van arribar a posar en perill la pròpia República
        
        En matèria policial es creà la Guardia d'Assalt una força d'ordre públic fidel a la República
        
        intervenció en diutats
        
        dotada amb mitjans moderns
        
        dissolució de manifestaciónsi concentracions obreres