Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL, Maria Rebassa Siquier - Coggle Diagram
EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL
EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ
La determinació del sexe en el nou ésser
Codi genètic
46 cromosomes
23 parells
Segons l'espermatozoide que facunda l'òvul
XX
nena
XY
nen
El desenvolupament sexual
Processos psicològics:
Identitat i orientació sexual
Rols de gènere
Tot allò relacionat amb la sexualitat
GÈNERE I SEXE
Diferències de sexe
Diferències físiques i biològiques
Entre ésser femení i masculí.
Sexe determinat per naturalesa.
Diferències de gènere
Tradicions, valors, creences
Pressuposen actuacions i comportaments diferents per cada sexe.
Gènere categoria construïda.
No compartides per totes les cultures.
Diferenciació sexual i de gènere en la infància
Bebès
Aprecia cares i veus femenines i masculines.
A partir 2 anys
Paraules diferents segons el sexe.
Classificar categories de les persones del seu entorn.
Assignar activitats i conductes segons el sexe.
Assignar joguines, colors, tipus de vestits…
Mostrar preferència per joguines tipificades al seu gènere.
3 anys
Jugar a representar rols de gènere.
Relacionar-se més amb companyies del seu mateix sexe.
4 anys
Judicis sobre quins han de ser els seus jocs i les seves joguines segons el seu sexe.
Estereotpis i rols
Teories sobre l'adquisició d’estereotips i rols de gènere.
Factor determinant en la creació d’estereotips de gènere.
Semblança que es dóna entre cultures diferents.
Arguments biològic-hormonals.
Estereotip de gènere
Creença, generalment admesa, que existeixen unes característiques i comportament apropiats per als homes i uns altres per a les dones.
Rols de gènere
Manifestacions dels estereotips de gènere en les tasques diàries.
Generació i reproducció d’estereotips i rols de gènere.
Planifiquen des d’abans del naixement.
En crèixer s’esperarà que es comportin de manera diferent, d’acord al seu gènere.
TEORIES EXPLICATIVES
Teories psicoanalítiques S. FREUD.
Desenvolupament de la persona gira al voltant del seu desenvolupament sexual.
Vida sexual -- primers dies de vida.
Planetja la sexualitat com un posicionament de la persona davant del plaer.
Zones erògenes
Fase anal
2-3 anys
L’activitat està en la defecació.
Es caracteritza pel control d'esfínters i la lluita per l’autonomia.
Fase oral
0-2 anys
L’activitat està en satisfer les seves necessitats orals (mamar, beure…).
Unida a l’instint vital d'autoconservació.
Fase fàl·lica
Explora i descobreix els seus òrgans genitals com a font de plaure.
Atracció per la diferència entre el seu sexe i el sexe oposat.
Comportaments característics:
Complex d’Èdip.
Complex d’Electra.
Complex de castració.
S’adquireix la identitat de gènere.
3-5 anys
Fase de latència
6-11 anys
L’interès sexual disminueix.
Fase de paralització del desenvolupament sexual.
Fase genital
Es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen la fi del desenvolupament sexual de l’infant.
La libido deixa de centrar-se en els pares per dirigir-se a una altra persona.
Teories de l’aprenentatge social A. BANDURA.
Pràctica totalitat dels esquemes de rols no són innats sinó que són apresos.
Es duu a terme -- primers anys de vida.
5 anys -- adquirit els conceptes d’home i dona.
Aprenen estereotips imitant conductes (adults)
Els infants reben reforços si la seva conducta es considera apropiada al rol de gènere, en cas contrari, aquesta conducta pot ser rebutjada.
La família, l’escola, els iguals o els mitjans de comunicació -- gran influència en la transmissió de rols i estereotips.
Teories cognitives J. PIAGET I L. KOHLBERG.
Primer es contrueix l’autopercepció i després vénen les conductes apropiades al gènere.
Adquisició de la constància de gènere. Fases:
Estabilitat de gènere.
Etiquetatge de gènere.
Consistència de gènere.
Teoria de l’esquema de gènere.
Defensa que:
Els infants usen la autopercepció de gènere per
avaluar les conductes alienes i per interpretar el seu entorn i el seu propi món.
A mesura que van creixent, van apropant la seva pròpia conducta a aquests esquemes.
Maria Rebassa Siquier