Al 1957 Espanya tenia un alt atur
Molts espanyols van anar a l’estranger per reunir diners, i després tornar, tot i que la majoria finalment s’hi va quedar de forma permanent. Els principals països receptors, França, Alemanya i Suïssa, van veure que els immigrants espanyols acceptaven sous més baixos així com també contractes temporals, i que a més no podien lluitar pels seus drets laborals, cosa que els va semblar una avantatge gran. La majoria eren homes joves que van acceptar feines no qualificades en agricultura, construcció, indústria i mineria: treballs durs i mal pagats.