Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LES PRIMERES CIVILITZACIONS. - Coggle Diagram
LES PRIMERES CIVILITZACIONS.
Per què les primeres civilitzacions
van sorgir a la riba dels
grans rius?
el control dels rius Tigris, Èufrates i del Nil, va permetre augmentar la superfície de la terra conreable.
El control de les aigües i el creixement agrícola.
el Nil tenia una gran crescuda anual que inundava les terres.Perquè les crescudes no fossin una simple inundació, va ser necessari dur a terme obres
de drenatge.
El sorgiment de l'escriptura.
A les ciutats mesopotàmiques i més tard a Egipte es va
iniciar la pràctica de l'escriptura.
Tipus d'escriptura
Escriptura Cuneïforme.
L'escriptura cuneïforme es va desenvolupar a Mesopotàmia i consistia en diferents signes amb el
valor fonètic d'una síl·laba.
Es realitzava fent incisions amb un punxó sobre una taula d'argila humida, que es deixava assecar
al sol per endurir-la.
Escriptura Jeroglífica.
Els egipcis van crear l'escriptura jeroglífica, en la qual els diversos dibuixos o pictogrames
representaven sons, paraules i idees. S'utilitzava per a textos oficials i religiosos i s'esculpia sobre
pedra o es pintava a les parets. Una forma més simplificada era l'escriptura hieràtica, que s'utilitzava sobre papir, tela o fusta.
Mesopotàmia, la terra entre dos rius.
Les primeres ciutats Estat
Entre els anys 3500 i 2000 a.C., a Sumer, a la Baixa Mesopotàmia, es va desenvolupar
una important cultura agrària i es van aixecar grans ciutats, que es van organitzar com a
estats independents.
Els primers imperis
A finals del III mil·lenni a.C., algunes ciutats de la Baixa Mesopotàmia es van imposar
sobre les altres.
Codi D'HAMMURABI
En època d'Hammurabi, rei de Babilònia (1750 a.C.), es va redactar el primer codi de lleis que es
coneix.
L'Egipte dels faraons.
La unificació d'Egipte
A les terres d'Egipte es distingeixen dues regions: el Baix Egipte,
i l'Alt Egipte. Durant el V mil·lenni a.C., les tribus que vivien disperses per tot el territori es van
concentrar a la riba del Nil. Vers el 3000 a.C., el rei Narmer va unificar el Baix i l'Alt Egipte i
es va coronar faraó de tots dos regnes. A partir d'aleshores, el país va estar governat per successives dinasties de faraons
(famílies reials), que es van mantenir en el poder durant més de 2500 anys.
Com era la societat egípcia?
Sacerdots
Habitaven als temples, dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència (astronomia,
matemàtiques, escriptura, etc.) i administraven les terres del temple.
Soldats
Protegien el territori dels enemics exteriors i preservaven l'ordre interior. El faraó ostentava
el comandament suprem de l'exèrcit.
Escribes
Coneixien el càlcul i l'escriptura, i s'encarregaven d'administrar els impostos, assegurar els
treballs de construcció i irrigació, organitzar l'exèrcit i transcriure les ordres del faraó.
Camperols
Eren lliures, però treballaven unes terres que pertanyien al faraó, als nobles i als temples,
als quals havien de lliurar una part de la collita com a tribut.
Artesans i comerciants
Duien a terme les seves activitats en petits tallers o comerços de les ciutats i vivien en
millors condicions que els camperols.
Esclaus
la majoria ho eren perquè havien estat
capturats en guerres o perquè eren persones endeutades.
Faraó
El faraó tenia un poder absolut i governava en nom dels déus. Era amo de totes les terres
i controlava les obres de canalització i irrigació
La religió egípcia.
Una religió politeista
Els antics habitants de la vall del Nil creien que l'Univers i la vida de les persones estaven
regits pels déus, que dominaven els elements naturals com l'aigua, l'aire i el foc. Adoraven
molts déus (politeisme), que sovint es representaven amb cos humà i cap d'animal.
La població era molt supersticiosa i acostumava a protegir-se dels mals esperits amb
amulets.
Les creences funeràries
Per els egípcis quan un cos moria l'havien de momificar perquè fos acceptat al regne dels morts.
Com s'accedia a la vida d'ultratomba?
La momificació
Els vasos canopis
El sarcòfag
Trasllat a la tomba
L'aixovar funerari
El judici d'Osiris
On s'amaga el déu del temple?
Els temples es consideraven la llar dels déus, l'indret on vivien a la Terra.
Els sacerdots eren els encarregats d'honorar els déus.
El temple, llar dels déus
El temple era un recinte sagrat, la llar dels déus, però també un lloc de coneixement, en el
qual es feien observacions astronòmiques i càlculs matemàtics, s'establia el calendari i
s'estudiaven les tècniques constructives i hidràuliques.
Una decoració per enaltir el faraó
A l'entrada dels temples se solia ubicar una estàtua de dimensions colossals. Les parets es
cobrien de relleus i pintures que sovint mostraven les proeses del faraó que havia ordenat
construir el temple.
Els sacerdots, cuidadors del temple
Els sacerdots han de mantenir unes normes molt estrictes de higiene i s'han d'alimentar d'una forma especial.
El racó de l'art.
Les grans construccions egípcies van ser els temples i les tombes, tots dos de dimensions
colossals. La seva monumentalitat pretenia expressar la grandesa i el poder dels déus i els faraons.
La mastaba
Les primeres tombes eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca alçària, que
amagaven una cambra funerària enterrada sota terra.
La piràmide.
La piràmide era una construcció de grans dimensions que servia com a llar eterna dels
faraons. A dins s'hi guardava la mòmia, que representava l'esperit del difunt. Per impedir robatoris es feien diferents camins que portaven a tombes falses.
L'ESFINX DE GIZEH
L'esfinx de Gizeh, de grans dimensions (57 m de longitud i 20 m d'alçària), va ser
construïda per vigilar la piràmide del faraó Kefren.
L'hipogeu
Per evitar els freqüents saqueigs i robatoris de les tombes es van construir els hipogeus,
unes grans cambres funeràries ocultes sota terra i profusament decorades amb pintures.