Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.4. Alternatives als Estats de Benestar clàssics - Coggle Diagram
3.4. Alternatives als Estats de Benestar clàssics
Estat de benestar
Conjunt d'intervencions dirigides per l'estat
garantir
serveis minims a la població
mitjançant
Un Sistema de protecció social
Quatre pilars
Seguretat Social
principal partida de pensións
jubilació
viuduïtat
orfandat
Educació
caire universal i obligatori fins a certs nivells
subvencionada
en nivells secundaris o superiors
Sanitat
Sistema universal i gratuït
Ciutadania contribueix pracialment al seu finançament(copagament sanitari)
Serveis socials
proveir assistència en situacions on no arriben
prestacions contributives
ajudes com ara les de dependència
Coexixtència de diferents models
= flexibilitat de les polítiques educatives per adaptar-se a la societat
variables
Repartimient de pes en la provisió de serveis
entre el sector públic o privat
grau de protecció social
Pluralisme
integrar
presupostos dels
sectors més neoliberales
defença de
la pràctica de
desaparició del Estat de Benestar
necessitat
d'un canvi polític i econòmic
altres formes de gestió de serveis y prestació social perquè
Destaquen l'exelència de la societat civil i la perveció de l'Estat
aspiren a un consens que puga redefinir les funcions del estat i reforçar:
societat civil
institucions comunitaries
Pluralime Agònic
punt de partida ideològic
que
accepta un cert grau de lògica mercantil
L'Estat planifica les sues polítique al marge de
necessitats social
reivindicacions de la societat civil
Usurpació del concepte de necessitat per part de l'Estat
quedant en mas de
tecnocracia no elegida a través de
las urnas
Nous models de gestió pluralista
han conduit a
menguar l'omnipresencia estatal en la gestió i posada en marxa de polítiques socieducatives
degut a
crisis de l'estat de benestra
falsa apariència de major preseència de la societat civil en la gestió de polítiques públiquefalsa
Model pluralista de satisfacció d les necessitats socials i més protagonismes del tercer sector, no lucratiu i el sector empresarial lucratiu
resultat d'un triple qúestionament de les polítiques propies de l'estat
econòmic
internacional
estatal
comunitari
familiar
mercantil
social
Efectes negatius
garanteixen de forma prou més insegura les
noves instàncies de gestió del benestar
reducció dels
processos desmercantilitzadors
l‟Estat garanteixen de forma prou més insegura les
noves instàncies de gestió del benestar
la fragmentació de
la protecció social oferida
pressions demogràfiques derivades dels canvis en la família i de l‟envelliment de la
població
Noves polítiques caracteritzades per
Els valors predominants que les inspiren són els de cohesió i integració social.
Es valora la importància del territori, ja que la fragmentació social i les noves
pautes d‟identitat col·lectiva exigeixen centrar-se en aquest àmbit.
. Es dissenyen i projecten des d‟àmbits locals.
Les necessitats i demandes de la població es consideren heterogènies.
Es conceben com a polítiques de caràcter focalitzat
Un model postburocràtic de gestió flexible ofereix l‟avantatge de poder
adaptar les respostes a les particularitats i evolucions de cada cas.
Busquen complementar la dimensió social de les polítiques socials amb una
nova dimensió personal i comunitària.
La base normativa i prescriptiva que les inspira és feble
Noves polítiques
Estat Relacional
Negació de l'esta
i el seu paper en la definició de les noves polítiques
socials i se situa
ideologia
neoliberalisme extrem
qüestionen
la seua versió de gestió
pluralista
l'Estat de Benestar
Política com as apèndix axiològic
Efectes negatius
L‟Administració i la societat civil acorden conjuntament el que cal fer.
La coresponsabilitat és l‟aspecte clau de les relacions entre allò públic i allò
privat, entre Estat i societat.
Es treballa amb la complicitat i a partir de la confiança de la societat i de les
organitzacions de la societat civil.
Els interessos col·lectius deixen de ser patrimoni exclusiu de l‟Estat.
L‟Administració manté les funcions de supervisió i control de les polítiques
socials.
Es legitima la participació de la societat a través de la iniciativa associativa
Exemples Italia o Comunitat Valenciana amb el govern del Partit popular, serveis social de caràcter privat
Creacció d'instruments de garantia d'ingressos
rendà básica
capital bàsicica
Dificultat dimplantació per
idea de separar treball i ingrés genera resistència
pot fomentar vagancia
Diferents forces polítiques, sindicals,
entitats, etc., donen suport a la introducció de mesures universals de garantia d‟ingrés
objectiu reduir la dependència de la ciutadania en
relació amb el mercat labora
la seguretat financiera
fomenta el desenvolupament de projectes propis
ipermet als individus prendre més riscos respecte la seua formació i la seua iniciativa
Exemples, Canada, Finlàndia, Alaska