4.3. Els nous moviments socials i les polítiques socioeducatives
Causes
Prolongació de la crisi económica en l'última decada
L'Estat és incapaç d'atendre a les multiples i complexes situacions de la ciudadania
Què són?
Sense ninguna vinculació a partits polítics ni utilització del seus recursos
Actuen fora del marc polític tradicional
Associades per un objectiu concret
Moviments polítics
Agrupació de persones
Tenen una visió crítica de la morenitat
Moviments Socials en España
Exemple 15-M
va suposar
Creació de nous partist polítics:Podemos
Grans canvis culturals
Característiques
Preocupació per probles concrets de dimensións globals
Organitzacions internes
més democràtiques
més participatives
Utilització de dinàmiques
reivindicatives
creatives
lúdiques
Actua baix la lógica de prescindir de conductes diplomàtiques que puguen originar conflicte d'interessos
Estableixen relacions
Globals
Internacionals
Copceptes de globalització
Fi del bipartidisme
Sorgeix dins de
Estructures polítiques tradicionals(partits polítics)
Fora d estes estructures
Ciudadanos
Podemos
Asociacio proinmigrants (Open.Arms)
PAH(Plataforma Afectados Hipoteca)
Fins
Exigir a l'Estat que cobrisca les necessitats de la població
Iniciar processos de redefinició de les formes de satisfacció de necessitats
Associanisme
Sorgeix com a
Conseqüència de la crisi del model de gestió de Welfare State(Estat de benestar)
L'Estat
Considerat com un sistema d'ingenieria
Burocràtica
Financiera
jurídica
ja no garantitza l'interes general
Participació
enriqueix la comunicació interpersonal
fomenta la societat democràtica i solidària
ajuda a tenir conciència
fomenta la societat democràtica i solidària
succita iniciativa i crea responsabilitat
accelera el pas d'una democràcia formal a
una rea
valor i mitjà educatiu o formatiu
Politiques socioeducatives
processos
necessaris per a formar
educadors/es
en l'àmbit de
Formal
Informal
Competències
incentivar l'aproximació teoria-pràctica
situar la capacitat comunicativa i el diàleg en el
centre del procés educatiu
superació de les resistències al canvi