Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.2. La Política de l’Educació Social en la gènesi i consolidació de…
3.2. La Política de l’Educació Social en la gènesi i consolidació de l’Estat de
Benestar
conformació històrica de l‟Estat social-democràtic-liberal
Drets polítics
aconseguits gradualment des
del segle XIX
l'individu com a subjecte polític
fonamentació en els principis d‟igualtat i llibertat
Drets,Culturals económics i Socials
conducta positiva de l'Estat
fonament en el principi d‟igualtat
dret a ll'educació
dret a la sanita
dret a l‟ocupació
dret a l‟habitatge
conquerits progressivament al
llarg del segle XX
Genèrics,benestar individual de la ciutadani
Específics, benestar col.lectiu
Difusos
Pau
Conservació del mediambient
autodeterminació dels pobles
Drets individuals i civils
Abstenció de l'Estat
El individu por exercir llibertats cíviques i personals
Llibertat de
de comerç
dret a la propietat
culte
de consciència
de pensament
d‟expressió
a no arbitrarietat
la igualtat davant la llei
aconseguits gradualment des
del segle XVIII
Predomini de la Societat preindustrial en Europa
2.Els drets suposaven obligacions
3.rarament apareixien especificats rígidament en la
llei
1.Acceptava la falta d‟igualitarisme
Despés de la Segona Guerra Mundial
consecució d‟alts nivells de seguretat
a causa de
Les polítques socials promogudes
consolidació de l'Estat de Benestar
suposa
. La revisió de les teories liberals i marxistes sobre la concepció de l‟Estat
La centralització de les labors assistencials en l‟Estat, labors prèviament compartides amb institucions locals i caritatives.
Un pas endavant en el trànsit des del reconeixement dels drets i llibertats jurídiques i polítiques de „l‟Estat mínim‟ liberal, a la incorporació dels drets socials‟ com a competència atribuïda a l‟Estat.
Un fort intervencionisme estatal i l‟increment de la seua influència quotidiana en la societat
Aspectes
burocràcia encarregada d‟administrar les polítiques socials
actua des de
Racionalitat
Neutralitat
Eficiència
paper atribuït a les polítiques socials com a estabilitzadors democràtics
Relació funcional entre
política social
mitjançant la llibertat de mercat
creiximent económic
Polítiques Socials
capacitat per a
conseguint un equilibri
entre
Generacions
Gènere
Classes socials
reduir les desigualtats
Necessitat de reforç de la capaciatat administrativa
per a donar resposta a l'increment en les prestancions de servei
gestionar els creixements recursos invertits
Espanya
Construcció del sisntema democràtic
quan
l'Utilitat de L'Estat de Benestar començava a ser qüestionat en la resta d'Europa
bases organitzatives, polítiques i econòmiques molt més febles
donant lloc a
La racionalitat en la planificació, l‟eficiència en l‟administració i la neutralitat
enfront dels interessos dels grups afectats
L‟increment de les professions socials vinculades a la prestació de serveis, un
increment tant de les professions qualificades com dels treballs no qualificats
L‟expansió de les ciències socials com a guia d‟acció de l‟Estat en matèria de
política social
Aspectes positius i negatius
Positius
extensió a major part de la població dels paisos industrialitzats de :
béns
determinades condicions
socioeconòmiques
Serveis
Major democratització
Negatius
pèrdua de protagonisme de la majoria de la població
en la determinació dels objectius de les polítiques socials
Menor democratització
Polítiques Socioeducatives
Les necessitats i demandes de la població es consideren homogènies.
. Els valors predominants que les inspiren són els d‟equitat i redistribució
. Es dissenyen i projecten des d‟àmbits centrals o autonòmics
Es conceben com a polítiques de caràcter universa
. El model institucional que ofereixen les polítiques està sectoritzat.
Un model burocràtic de gestió ofereix els avantatges d‟organització racional, controlada i eficient
La base normativa i prescriptiva que les inspira és molt fort.