Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial -…
Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial
L'explotació dels recursos naturals: la mineria
Els recursos són aquells productes natorals que poden proporcionar una utilitat o benefici als humans. (minerals, sòl, aigua dolça, boscos...).
L'explotació d'aquests recursos depèn fonamentalment de:
El cost de l'explotació
El comportament dels mercats
El desenvolupament tecnològic
Actualment consumim recursos naturals intensament i cada any encarar en creix més la demanda.
Els recursos estan distribuits al planeta de manera desigual
El mineral
és un recurs inorgànic trobat a l'escorça terrestre formant part de les roques. Si es troba en concentracions elevades és un
jaciment
La mineria
és el conjunt d'activitats que es duen a terme per extreure minerals localitzats als jaciments. És una activitat econòmica del sector primari ja què obtè productes de la natura, pero es vincula al sector secundari perquè els minerals s'usen com a combustible.
Les explotacions mineres es classifiquen en:
Mines submarines o dragatge
: per aprofitar la riquesa mineral dels fons marins. Els vaixells especials que s'usen s'anomenen dragues i remouen el fons marí.
Mineria per pous de perforació
: per l'extracció de combustibles, com el gas natural i el petroli.
Mines subterrànies
: quan el mineral es trobat a gran profunditat
Explotacions a cel obert
: la més estesa al món. El mineral es trobat a escassa profunditat i es fàcil accedir-hi. No cal explotar molt el territori per aconseguir els minerals.
La situació actual de la mineria
La inversió en l'esplotació e recursos minerals és important. Però planteja diversos problemes com:
Es poden esgotar els jaciments en cas de fer un ús excessiu dels minerals
Provoca conflictes armats i desequilibris socials (lluites pel control de jaciments, augment de corrupció...)
Fort impacte mediambiental ja que destrueix el paisatge i contamina l'aigua i el sòl
Les fonts d'energia
Classificació de les fonts d'energia
Segons la durada
Energies no renovables
Es troben a la natura en una quantitat determinada i no es poden restablir a curt termini (urani, carbó, petroli i gas natural).
Energies renovables
No es gasten amb l'ús i es poden recuperar de manera natural (hidràulica, solar, eòlica, mareomotriu, geotèrmica i biomassa).
En funció d'on s'obtenen
Energies secundàries
Es produeixen a partir d'una energia primària, com l'electricitat i els combustibles derivats del petroli (gasoil i gasolina).
Energies primàries
S'obtenen directament de la natura, com els combustibles fòssils (urani, carbó, petroli...), l'urani i les renovables (eòlica, solar..).
La història de les fonts d'energia
L'energia no es crea ni es construeix, es transforma
L'energia es relacionada amb la capacitat de generar moviment o de transformar alguna cosa.
Les fonts d'energia són els recursos que proporcionen la força requerida en els processos industrials (transformació de matèries primeres en productes elaborats).
Des que l'home va aprendre a dominar el foc no ha deixat d'usar l'energia que la natura li ofereix
Després aprendrà a dominar la força dels animals, l'aigua i el vent
Fins al segle XVIII la principal font d'energia va ser la fusta.
Al segle XIX, amb la màquina de vapor la principal font d'energia serà el carbó
A finals del segle XIX serà l'electricitat i el petroli.
A mitjans del segle XX serà l'energia nuclear
A partir de la crisi del petroli (quan el petroli puja molt de preu) del 1973, altres fonts d'energia com el gas natural, el vent, el sol i les marees es potencien
Energies no renovables
Gas natural
: origen fòssil, està en jaciments molt propers al petroli. Menys contaminant
Carbó
: combustible fòssil. relativament abundant. Impacte mediambieltal molt important.
Petroli
: combustible fòssil que s'origina a travès de la descomposició de matèria orgànica dins de les capes geològiques.
Urani
: element químic radioactiu. base per obtenir energia nuclear a travès de la fissió dels àtoms. Molt esscas. Escassa contaminació atmosfèrica. Gran potencial productiu.
Energies renovables
Discontinuïtat en la generació i dificultats d'acomulació.
L'utilització d'aquestes energies està experimentant un creixament important però representa un percentatge molt baix de producció total
Energia hidràulica
:aprofita la força de la caiguda de l'aigua per generar electricitat. És l'energia renovable més usada.
Energia eòlica
: És la segona energia renovable més usada. Inconvenients: Impacte paisagístic i mort d'ocells que hi xoquen.
Energia solar
: Pot ser aprofitada captant la calor o la llum del sol mitjançant panells fotovoltaics i concentradors solars.
L'energia solar tèrmica
: S'usa per escalfar aigua i usarla en la calefacció i altres usos domèstics o per generar vapor que mogui uns generedors i produeixin electricitat.
L'energia solar fotovoltàica
: Transforma la llum directament en electricitat
Energia de la biomassa
: Transformació de la matèria orgànica en energia calòrica (calefacció o produir electricitat. També es pot convertir en combustible sintpètic (transport).
Energia geotèrmica
: Aprofita la calor interna de la Terra. Les seves aplicacions depenen de la temperatura.
-90ºC: Calefacció i aigua calenta
90ºC-150ºC: usos industrials i producció elèctrica
+150º: el vapor d'aigua es transforma directament en energia elèctrica
Energia mareomotriu
: Aprofita les marees (han de ser molt fortes i han de construir infraestructures molt costoses.
Desequilibris entre producció i consum
Països OPEP (organització de països exportadors de petroli), formen part dels grans proveidors mundials. (EAU, Iran, Iraq, Equador...).
Potències com el Japó o la UE són deficitàries però el seu nivell de consum és alt.
Els EEUU són els 1r consumidors i productors mundials, amb Canadà.
A Xina i Índia la demanda ha crescut molt ja que tenen una industrialitxació creixent
Es preveu que al llarg del segle XXI el consum d'energia segueixi augmentant
Els reptes són atendre les necessitats creixents de la població, apostant per energies renovables.
La indústria i el paisatge industrial
La indústria és el conjunt d'activitats de transformació de recursos naturals en productes elaborats utilitzant màquines
Els processos industrials es produeixen a les fàbriques i des dels inicis el sistema de producció ha estat caracteritzat per:
La divisió del treball, permetent l'especialització de cada obrer, un rendiment més elevat i reducció del temps de producció.
La producció a gran escala, permetent la reducció de preus i l'increment del comerç.
Innovacions tècniques
Els tipus d'indústria
Indústries de béns d'equip
:fabriquen maquinària i altres béns per a altres empreses com motors, vaixells, trens, ceràmica...
Indústries de béns de consum
: Indústries lleugeres. Elaboren els productes finals per al consum de les persones (tèxtil, moble, automòbil...)
Indústries de base
:transformen les matèries primeres en productes semielaborats destinats a servir a altres indústries (siderúrgica, metal·lúrgica, química de base, cimentera)
Característiques de la indústria actual
La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica, la cerca de nous materials, la nano tecnologia, el desenvolupament de noves tecnologies com la informàtica, la biotecnologia...
La terciarització econòmica, que consisteix en l'utilització de sistemes automàtics de producció, que redueixen el treball industrial i obliguen a una alta qualificació dels treballdors
La descentralització productiva, localitzar les fases de la producció en territoris diferents en funció dels aventatges dels preus, els impostos... Relacionat amb les multinacionals que tenen filials a diferents països
El paisatge industrial
actual
Creació d'infraestroctures de transport que peremeten accedir amb facilitat a ports i mercats sense interferir en altres tipus de desplaçament en àrees urbanes.
Es creen àrees d'emmagetzematge i comercialització separades de la zona de producció.
Àres residencials i industrials separades. Concentració d'indústries en polígons industrials
clàssic
Les matèries primeres i els productes elaborats, s'emmagatzemaven i es comercialitzaven als voltats de les fàbriques. Les infraestroctures de transport eren instal·lades dins l'entorn urbà
La contaminació industrial era constant
Les fabriques es situaven al mig de la ciutat. Properes, per facilitar l'accés als obrers.
La localització i deslocalització industrial
Factors de la localització d'una indústria
Accés a la innovació i la informació
Proximitat a altres indústries similars o complementàries
Redueix costos (poden compartir serveis i infraestructures)
Bones comunicacions
Facilita l'arribada de matèries primeres i la sortida de la producció cap als punts de venda
Capital
Sense inversions no hi ha indústria
Proximitat als mercats
Disponibilitat, cost i mà d'obra qualificada (o no qualificada)
En sectors on el treball manual és important, es localitzan països amb molta mà d'obra i barata. Indústries capdavanteres necessiten pocs trballadors molt ben qualificats, llavors es situen en països de sous elevats
Proximitat als recursos energètics i a les matèries primeres
Factor 1 durant revolució industrial. Avui té una influència secundària en la majoria de les indústries
Altres factors
El preu del sòl, el paper de l'estat, què intervè amb ajudes, subencions o exempcions fiscals...
El procés de deslocalització
La deslocalització industrial és el trasllat de les activitats productives d'una empresa d'un país a un altre per obtenir un màxim benefici amb el mínim de costos
Habitual des dels 90' intervenen
Desenvolupament de noves tecnologies de la informació
L'abaratiment de sistemes de transport
L'obertura dels països emergents i la internacionalització dels mercats
Es distingeixen 2 fases
2ª Els països emergents deslocalitzen part de la producció a altres països en vies de desenvolupament
1ª deslocalització de països desenvolupats a emergents
La deslocalització afecta sobre tot processos que necessiten molta mà d'obra, sectors de baixa tecnologia
Els sectors més afectats són el tèxtil i l'automobilístic
L'impacte ñes diferent segons els països
En economies desenvolupades la localitzacio ha tingut 2 conseqüències
Les empreses han abaratit els productes manufacturats, fent-les més competitives
La pèrdua d'ocupacions, la precarització de les condicions laborals i el tancament de moltes plantes
En economies en vies de desenvolupament
Efectes negatius com l'explotació laboral o la contaminació excessiva
Efectes positius com la creció d'ocupació i augment d'ingressos
Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en porcés d'industrialització
La producció mundial del món presenta grans desequilibris geogràfics, 15 països concentren un 85% de la producció mundial
A les potències tradicionals (EEUU, Japó, Europa) es sumen potències emergents, sobre tot als BRICS (Brasil , Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica)
La Xina s'ha convertit en la primera potència manufacturera del món, gràcies en el canvi de la política econòmica (liberlització econòmica) i a l'abundància de recursos. Concentra la producció d'alguns sectors estratègics com la indústria electrònica, la indústria pesant (química, acer, ciment i maquinària) hi té un gran pes i de les lleugeres destaquen la tèxtil, de la joguina, l'alimentària i l'autmobilística
Per països
UE
: principals regions industrials del món sobretot Alemanya, UK, França i Itàlia
Índia
: destaca la tèxtil, rpincipals productors d'acer, actualment prenen embranzida la petroquímica, farmacèutica, automobilítica
Japó
: quarta potència mundial, tot i no disposar de recursos naturals, destaca el de l'automòbil, electrònica, vaixells i acer
Brasil
: primera economia d'Amèrica Llatina, destaca l'automobilística, naval, aeronàutica i farmacèutica.¡
EEUU
: àrees industrials concentrades al voltatn de grans llacs, golf de Mèxic i costa del Pacífic. Producció diversificada, destaquen automobilístic, químic, siderúrgic, alimentari, aeroespacial, electrònica i telecomunicacions
Sud-Àfrica
: principal economia d'Àfrica, destaca la mineria i fabricació de combustibles sintètics i material rodant ferroviari
Els recursos naturals i la indústria a Espanya
La mineria i les fonts d'energia
Ocupa el 0,2% de la població activa i un percentatge similar del PIB
Espanya és un destacat productor i exportador de roques i minerals no metàl·lics. Té les reserves més grans de sepiolita (absorvent industrial) i el principal productor de guix d'Europa
Té minerals mètal·lics (coure, estany, zinc, níquel, plom, or, plata) però no cobreix les necessitats del país
Minerals energètics escassos, només ha tingut un paper destacat el carbó
La dependència energètica espanyola supera el 80%
La industrialització
Va començar a Espanya a mitjans del segle XIX
Els principals focus industrials: Catalunya (Tèxtil), País Basc i Astúries (ferro i carbó)
Durant el primer terç del segle XX la indústra va crèixer notablement, gràcies al capital repatriat de Cuba, Filipines i a la neutralitat de la Primera Guerra MUndial, però es va aturar per culpa de la guerra civil
Entre el 1959-1975 es van posar les bases per convertir Espanya en una país industrialitzat
A partir de 1975 la indústria va entrar en crisi i a partir dels 80 hi va haver la reconversió industrial, que va tancar indústries poc competitives com la siderúrgica i les drassanes
Entre el 1990 i el 2000 la producció va arribar al punt més alt
La crisi mundial del 2007 va tenir una gran incidència i ha confluït en una crisi pròpia causada per la bombolla inmobiliària
2014 la industrialització donava feina al 13,7 % de la població ocupada i la construcció el 6%
El PIB de la indústria era el 16,1 % i la construcció el 5,2%
Per activitat destaca el d'alimentació, begudes i tabac (18% de la producció i ocupació industrial)
La química és la tercera
La majoria de la producció industrial es concentra a Catalunya, Madrid, València i P. basc