Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 1.1 Filosofies en l’ensenyament de les matemàtiques - Coggle Diagram
TEMA 1.1 Filosofies en l’ensenyament de les matemàtiques
1. ESTRUCTURALISME
Per a l'estructuralisme, la matemàtica és una ciència lògico-deductiva.
L'estil estructuralista enfonsa les seves arrels en la concepció de la matemàtica com a un assoliment cognitiu caracteritzat per ser un sistema deductiu tancat i fortament organitzat.
Desenvolupat per Jean Diudonné - Grup Bourbaki anys 50 (només a nivell “formal” - no educatiu).
A finals dels anys 50, a Europa i EUA s’imposa l’estructuralisme a l’educació. Objectiu: aconseguir més matemàtics i científics (Spútnik).
Als ulls dels estructuralistes, als alumnes se'ls ha d'ensenyar la matemàtica com un sistema ben estructurat, sent a més l'estructura del sistema la guia del procés d'aprenentatge.
Aquest va ser i segueix sent el principi fonamental de la reforma coneguda amb el nom de Matemàtica Moderna i les conseqüències de la qual arriben fins als nostres dies.
2. MECANICISME
Es caracteritza per la consideració de la matemàtica com un conjunt de regles.
Als alumnes se'ls ensenya les regles i les han d'aplicar a problemes que són similars als exemples previs.
Rarament es parteix de problemes reals o propers a l'alumne, més encara, es presta poca atenció a les aplicacions com a gènesi dels conceptes i procediments, i molta a la memorització i automatització d'algorismes d'ús restringit.
4. REALISME
Parteix de la realitat, però al contrari que el empirisme s'aprofundeix i es sistematitza en els aprenentatges, posant l'atenció en el desenvolupament de models, esquemes, símbols, etc.
El principi didàctic és la reconstrucció o invenció de la matemàtica per l'alumne, així, les construccions dels alumnes són fonamentals. És un ensenyament orientat bàsicament als processos.
Aquest estil va sorgir als Països Baixos partint de les idees de Freudenthal i ha estat desenvolupat pels actuals membres del Freudenthal Institut de la Universitat d'Utrecht.
3. EMPIRISME
Pren com a punt de partida la realitat propera a l'alumne, el concret.
L'ensenyament és bàsicament utilitària,
els alumnes adquireixen experiències i ontinguts útils, però no té aprofundiment i sistematització en l'aprenentatge.
Està arrelat profundament en l'educació utilitària anglesa.