Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.2 Fonts i Vestigis del Passat - Coggle Diagram
3.2
Fonts i Vestigis del Passat
Tots aquells materials on podem traure informació
Segon la seva naturalesa
Primàries o Històriques
ofereixen informació no elaborada :
-Material de arxiu
-Material arqueològic
-Dibuixos
Secundaries
Material ja elaborat per altres historiadors
Historiografia, bibliografia, monografies, articulés...
La definició no és tan clara; com per exemple al estudiar la història de la historiografia
primària o secundaria? No es refereix tant a la seva naturalesa sinó a la manera com ens hi aproximem
Sense les fonts no podem fer història, són la nostra primera matèria
ens permeten treballar, però ens limiten, no podem inventar.
No hi son limitades a las creacions humanes.
Tasques d'una excavació arqueològica o ossos d'animals en són exemples.
La seva varietat fa difícil la classificació, encara que es pot proposar una classificació qualitativa
Registre Escrit o textual
fonts principals dels historiadors
Fonts Manuscrites i Impreses
les manuscrites de tota la vida i les impreses a partir del s. XV
Fonts Bibliogràfiques i hemerogràfiques
-Bibliografies
-Tot tipus de continguts: manuals, pesatges, tractats, literatura científica, jurídica...
no donen molta informació, valores, coneixement, com és representaven a si mateixos...
Fonts Hemerogràfiques
Normalment impreses.
Relativament recent, nascuda al s. XVII
S. XVIII, en aquest segle és instructiva i moralitzadora
S.XIX, és fonamentalment política i de partit
la professionalització de la premsa comença a finals de s. XIX i pren força durant el XX.
Fonts públiques, privades i semiprivades
Tot i que siguin escrites o impreses, no són llibres o publicacions periòdiques ect. És, en general, la documentació d'un fitxer.
La classificació es basa depenent de qui els fa.
Públics
generats per poders públics; documentació de caràcter juridicoadministratiu ( ministeris i instàncies públiques burocràtiques que generen informació)
Privada
produïts per famílies; persones privades, empreses, companyies, llibres de comptes d'artesans...
l'interès dins el moment historiogràfic en què siguin, interessa molt la correspondència privada.
Els diaris són una font molt important; revelen el jo més autèntic, una personalitat més autèntica que la pública.
Semiprivada
Fonts especials
Contenen informació pública, però són de gestió privada
Generalment els protocols notarials
Documentació de l'església; arxius parroquials..
Documentació generada per fonts públiques
Jurídic-administratiu
Arxius documentals públics
El dipòsit documental més antic conegut és el de l'antiga ciutat bíblica de Canaan, 3000 anys abans de la nostra era.
PARES
portal d'arxius espanyols
ministeri de cultura
Arxiu del Regne de València
Arxiu Municipal de València
hi ha molts arxius generats per organismes de caràcter públic com a universitats, aquí hem anomenat alguns dels més importants
Fuentes epigráficas y numismáticas
Epigráficas
Escrituras sobre soportes duros, generalmente piedra, pero también metal, fusta, monumentos escrituras funerarias…
Piedra Rosetta
Numismática
Monedas y demás antiguas, que no tienen inscripción todas, pero s que tienen símbolos y simbolismos
Pueden tener muchos significados ya que son muy importantes para la vida desde la edad antigua
Ambos son particulares ya que están a medio camino entre las fuentes escritas y las fuentes materiales, pero son muy importantes sobre todo en arqueología, por ejemplo, ya que te da una datación.
Registre material
Cultura material de les societats del passat
Tot objecte material que ens dóna notícia de qualsevol activitat humana del passat
Inclou per tant elements variadíssims i fets en tota mena de material.
Lítics, ceràmics, vegetals, fibres… materials de procedència animal
Estructures arquitectòniques de tot tipus
El registre material no prové sols i en exclusiva d'excavacions arqueològiques. Molts es guarden, com a objectes luxosos o valuosos, però en virtut d'objectes més quotidians que s'han conservat i s'han recollit coses de tota mena
Registre oral
Les fonts orals aporten informació sobre les activitats humanes del passat mitjançant el testimoni de persones, generalment enquestades per l'investigador. Tot i que es pot pensar que són recents, la realitat és que s'utilitzen des de sempre
El que és característic d'aquestes fonts és que si bé normalment les fonts, ja siguin escrites o materials, o d'un altre tipus, ens vénen donades, és que és el mateix historiador el que fabrica la font, i és una diferència important
Registre gràfic-visual i audiovisual
Dona testimoni de l'activitat humana a través de la iconografia, la imatge, el registre sonor, o la combinació de tots aquests elements amb els audiovisuals.
Tot tipus de produccions artístiques, des de pintures rupestres, fins a obra escultòrica de la setmana passada.
Seleccionar las fuentes
Hay que pensar en la mayor diversidad de fuentes posibles para responder a la cuestión que investigamos
Una vez seleccionadas las fuentes que sirven para la investigación hay que localizarlas
Recurrir a catálogos y archivos, bibliotecas…
Recurrir a catálogos y archivos, bibliotecas…
Ara hi ha d'analitzar les fonts
Fer parlar a les fonts, triar allò que ens interessa, i interpretar-les
Segons el punt de vista de l'observador, podem parlar d'observació participant i no participant
Participant 🡪 Quan l'autor es fica en allò que està investigant, principalment en estudis etnològics i en antropologia, Sent aquests molt influents en la pràctica historiogràfica. Per exemple, moviments socials en els quals està implicat, com a estudis sobre el moviment LGTBiQ+.
Això obre el debat de la història militant i ha de fer un exercici d'autoreflexió. Com observo això si hi estic implicat. És complicat, ja que hi ha qui no accepta la història militant com una mena d'història.
No participant 🡪 En què l'investigador no està implicat d'aquesta manera a l'objecte que estudia, ho observa des de fora.
Podem parlar d'observació directa i indirecta
Directa 🡪 L'historiador crea la font d'informació mitjançant entrevistes o enquestes. Per exemple, fonts orals.
Indirecta 🡪 Observació de vestigis del passat que ens donen dades. Qualsevol font que ens vingui donada
2 maneres d'aproximació a les fonts que en principi es poden aplicar gairebé a qualsevol tipus de fonts.
Mètodes quantitatius 🡪Els utilitzem quan la resposta a la nostra pregunta de recerca exigeix quantificar, quants casos hi ha d'un determinat fenomen, exigeix un tractament estadístic
Mètodes Qualitatius 🡪 Quan la resposta a la nostra pregunta no exigeix quantificar, sinó analitzar dades heterogènies que provenen de diferents tipus de fonts i que en general presenten formes narratives.
La investigació parteix fonamentalment de l'observació de les fonts. El marc teòric i conceptual que estem utilitzant no se'ns pot oblidar, cal tenir-lo sempre present ja que ens guia.
L'investigador pot optar per diferents actituds davant del seu objecte. En aquest sentit, podem distingir diferents maneres d'observar les fonts. Cal ser conscients quin és el nostre posicionament davant de les fonts