Viu a l'Empordà (1869-1966) a una família amb propietats rurals.

Animada pel pare a escriure de ben jove, als 14 escriu "Parricidi", relat inclós després en Drames rurals.

Surt a la llum las Jocs Florals d'Olot (1898) quan narra La infanticida, monòleg on una dona llança el seu nadó a la mola d'un molí perquè no fos descoberta pel seu pare. Això la marca i adopta el seu pseudònim.

Pseudònim: Víctor Català, li permet distingir la seva vida personal (dona soltera i "viril") de la professional.

Drames rurals (1902), crea un gènere dins la narrativa modernista.

Caires vius (1907).

Publicada a la revista Joventut per fascicles (1904-1905)

Semblant a Drames rurals, però més extensa i detallada.

Tracta de com Mila, muller de Maties, cerca la seva individualitat i llibertat en una ermita solitària propera als Pirineus.

Mila representa l’artista modernista solitari, ja que el seu marit sempre l’abandona quan baixa a jugar al poble

L’única persona que fa companyia a Mila és un pastor que representa el bé i en oposició hi ha el caçador l’Ànima, un personatge despersonalitzat que acaba violant a Mila, per tant representa el mal.

El paisatge també és simbòlic, ja que varia segons l’estat d’ànim de la Mila.

El registre de l’obra és molt formal quan parla el narrador i vulgar (llengua mascle) quan parlen els personatges

Està formada per 18 capítols que tenen relació però tenen sentit individual.

Tema: dona marginada pel seu sexe i el món rural presentat com hostil i gens bucòlic.

Determinisme de la naturalesa, domina el sentit de la vida.

Personatge molt representatiu de la narrativa modernista.