Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Construcció Estructures, Tipus d'esforços, Cobertes, Fonaments,…
-
Tipus d'esforços
-
-
Vinclament: En pilars i columnes. Compressió + força lateral que provoca certa flexió. O que la compressió no està centrada
Tallant: 2 forces oposades (mateixa direcció i sentit contrari) en una mateixa part d'una peça i molt properes entre elles. Provoca esquerdes a 45º i es trenca ràpidament
Torsió: 1 parell de forces o acció que genera dos parells de força en un extrem d'una peça. Es genera un moment torsor en el plànol transversal de la peça.
Punxonament: Esforços de compressió i tallant en una zona. Típic forjat bidireccional, lloses o sabates. Fallada de forma cònica. Evita massissant (àbac) i amb armadura de punxonament
Cobertes
Part més important de l'edifici. Comprèn desde superfície inferior de l'últim forjat fins capa amb l'exterior.
Tipus segons ús, pendent, cambra ventilada o ordre de col.locació de la capa impermeable
-
-
-
-
Fonaments
Superficials
Sabata combinada: Per 2 o més pilars contigus. Terrenys de baixa capacitat portant. També per sabates aïllades molt properes o superposades o sabates molt grans i per càrregues elevades.
Sabata correguda: Per 3 o + pilars alineats. Igual que sabata combinada i s'eixamplen si mur de contenció té pilars al damunt.
Sabata aïllada: Rígides o flexibles, centrades o excèntriques. Per sòls amb alta capacitat portant/ferms. Per pilars aïllats. Roca, pedra, totxo, formigó massa o armat
Biga centradora/riosta S'usa d'unió entre sabates aïllades evitant desplaçaments, bolcades o assentaments diferencials.
-
Emparrillat: Es posa quan hi ha conjunts de pilars o murs de manera ordenada i reticular i el terreny té baixa capacitat portant.
Llosa de fonamentació: Igual que emparillat però per tot el terreny. S'usa també per fonamentar per sota el nivell freàtic.
Profunds
Transmeten les càrregues a terrenys més resistents que estan a molta profunditat. Són profunds quan l' extrem inferior del fonament estigui a una distància 8 vegades el diàmetre o amplada del fonament.
Encepat: Agrupa diferents càrregues per enviar-les als pilots. N'hi ha de diferents pilots: Aïllats, en grup o en zona.
Pilots
Secció, material, construcció, manera de treballar.
Elements contenció
-
Pantalles: Es posen quan edificis contigus es poden desestabilitzar o quan s'excava per sota el nivell freàtic. Un cop fetes es buida el terreny. Treballes a flexió. No els cal fonamentació. S'ajuden d'ancoratges o forjats intermedis.
Estructures
Murs de càrrega
Murs molt amples que aguanten pel seu propi pes i suporte forjats unidireccionals o voltes. Treballen sempre a compressió i s'aguanten gràcies al gruix que tenen. Màxim 6 plantes.
-
Estructura porticada
Més usat en l'actualitat. Com un esquelet que subjecte l'edifici. Està format per jàsseres(horitzontal) i pilars que formen quadrats anomenats vanos.
-
Estructures horitzontals
Forjat unidireccional
Les càrregues s'envien en una sola direcció cap a les jàsseres. Armats en una sola direcció i treballen a flexió en una sola direcció.
Bigues i revoltons: Forjat consta de bigues o biguetes entrelleçades i l'espai entre elles són els revoltons. Per sobre hi ha una armadura de malla i formigó 5 cm. N' hi ha de bigues de fusta (volta catalana), de formigó armat o d' acer (IPN,HEB,IPE)
Plaques prefabricades: Com la prellosa (es posa i després el forjat), nervada, llosa alveolar, de fusta etc
Forjat col.laborant: Es tira el formigó en un perfil de xapa grecada que serveix d'encofrat i ajuda amb la tracció un cop forjat.
Forjat bidireccional:
-
Forjat reticular: Nervis de formigó armat amb elements alleugeridors (cassetons). No hi ha jàsseres, només pilars. Zona propera als pilars no hi ha cassetons i el forjat està massís (anomenat àbac ) i evita punxonament. Els cassetons poden ser de porexpan o plastic i aquests últims recuperables.
-
-
Accions i reaccions
Accions
-
Permanents (+1,35)
-
Accions del terreny: Empemta del sòl degut al seu pes, moviment, desplaçament o deformacions. Tractat al DB SE C Seguretat estructural Ciments
Pes propi: Pels elements constructius (tancaments, envans, revestiment, reomplert de terres i equipaments fixes). F.A i F.M 25 kN/m3, acer 75, fusta 7, envà 3...
Variables (+1,5)
-
-
-
Neu: Sobrecàrrega aplicada a cobertes per aguantar la neu. A Lleida 0.5 kN/m2 i altres 0,4. Normalment fins a 1000 mt d'altura n' hi ha prou amb 1.
Tèrmiques: No s'apliquen càrregues si un edifici de formigó armat té juntes de dilatació cada 40 mt. En cas de superfícies horitzontals cal cada 25 m2
Accidentals
Sísmica: Requeriments extres per a alguns edificis concrets (estadis, gratacels, grans construccions...)
Incendi: CTE DB S. En zones de pas de bombers es considerarà una acció de 20 kN/m2 repartits en 3x8mt
-
Reaccions
Mapa geològic, estudi geotècnic etc - saber si suporta les accions
Façanes
TIPUS
Multicapa
-
-
-
Façana ventilada lleugera: Mur resistent interior. L'exterior no i sostre no arriba a aquest últim exterior per tant no hi ha ponts tèrmics perquè calor escapa per dalt.
Mur cortina: En estructures porticades, De vidre. MUNTANTS METÀLICS
-
-
-
-
Monocapa
Monocapa tradicional: Simple, poc aïllant i amb molta inèrcia tèrmica. Pedra, ceràmica o terra.
-
Els acabats o revestiments que no serveixin per complir amb requeriments de façana no compten com a capa