Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

4.1 LA GLOBALITZACIÓ I EL SEU CARÀCTER CONTRADICTÒRI: REPERCUSSIONS EN LA…

- - - - Mercat mundial instantani de productes financers que s'intercanvien en les “ciutats mundials” de tot el planeta durant les 24 hores del dia.
    - - Nous sistemes de producció integrada que permeten a les “empreses globals” utilitzar capital i mà d'obra per tot el globus.
    - - Combinació de tecnologies de les comunicacions informàtiques i les corresponents connexions per satèl·lit que han creat la “compressió espai-temporal”. La transmissió instantània d'informació per tot el món.
    - - Consum de “productes globals” en el món: coca-cola o mc donald's
    - - Difusió d'una agenda “neoliberal” que fomenta la reducció de les despeses estatals, la desregulació, la privatització i les “economies obertes”.
    - - Inquietud respecte al fet que les tendències socials actuals sobrepassin la capacitat de la terra per a sobreviure com a planeta viu.
    - - Nova mentalitat que veu el sorgiment d'una única “societat mundial" un tot social interconnectat que transcendeix les societats nacionals. Una progressiva deterioració dels vincles socials i la cohesió i expansió de l'individualisme posmodern.
    - - Reordenació de l'espai que substitueix el marc "internacional‟ per pràctiques “transnacionals” en un món cada vegada amb menys fronteres.
  - - - Àmbit de l'exclusió de col·lectius humans
        
        Cal incloure a grups socials, com ara les persones joves amb poca formació, les persones majors sense suport familiar, les famílies monoparentals integrades per dones amb fills al seu càrrec, etc.
      - Àmbit de l'exclusió de cultures senceres
        
        S'obstaculitza el desenvolupament d'iniciatives de solidaritat econòmica i política promogudes des de l'àmbit comunitari, en fomentar l'individualisme.
        
        Es provoquen reaccions fonamentalistes com a resposta defensiva a allò que es consideren imposicions de models culturals estranys que atempten contra els fonaments de les cultures tradicionals.
        
        S'incita a la població més necessitada, especialment als joves, a emigrar.
      - Àmbit de l'exclusió en zones demogràfiques
        
        Grans àrees geogràfiques o determinats barris de les principals ciutats del món més desenvolupat es converteixen en autèntics “forats negres”
- - - - Expansió de noves formes de producció, caracteritzades per la desmaterialització dels productes i la seua creixent desnacionalització.
      - Als canvis en el món del treball, es produeix una nova segmentació basada en la distinció entre treballadors auto-programables.
      - Als canvis en el capital, la redistribució i l'acumulació la qual ha originat la incorporació de nous tipus de riquesa.
      - Deterioració del medi ambient, per les conseqüències ecològiques de la producció i el consum i perquè el model de creixement econòmic no és sostenible.
    - - Relacionat amb les necessitats de supervivència dels individus i contempla el sorgiment de tecnologies i la seua utilització en els processos econòmics de producció i distribució i en l'assignació de bens i serveis.
  - - - Necessitat de sentit per a la persona. Inclou les idees i els valors dels grups humans, traduïts en institucions que ordenen les vides de les persones.
    - - Influència dels inputs culturals. Els elements de consum soles ser produïts per empreses que fomenten un consumisme global.
  - - - Canvis de marc geopolítics d'intervenció, amb l'increment de la regionalització per la solució de problemes que s'escapen en el àmbit del Estat-Nació. Problemes mundials que no pot resoldre el govern estatal.
      - Revalorització de les unitats polítiques sub-estatals. Deriva de la necessitat d'identitat, de relacions pròximes i del apropament de goberns regionals i locals als problemes socials.
      - Percepció cívica de la legitimitat de les formes tradicionals de participació, amb una desconfiança cada vegada major respecte als agents polítics tradicionals.
      - Influeix en el canvi de les formes de vells blocs polítics subsituits per nous blocs econòmics.
      - Les polítiques de cooperació han estès la democràcia per molts paissos i regions, però el funcionament pràctic d'aquestes democràcies presenten molts problemes a causa de la pobresa i del escas nivell de desenvolupament.
      - Problemes d'herència cultural occidental del consum que ha significat per a les formes de vida dels paissos menys desenvolupats han provocat conflictes.
    - - Necessitats humanes de convivència i se centra en els grups socials, en el camp de la justícia i en les formes de poder polític i de regulació de conflictes.
- - - - El treball per a la governança política global: defensa dels drets humans, polítiques de redistribució de rendes, lluita contra les xarxes internacionals il·legals i criminals, mesures davant els moviments migratoris, etc.
      - La dimensió internacional dels partits polítics, dels sindicats i d'altres entitats socials permet establir una cultura de diàleg entre actors polítics i actors socials de diversos països en relació amb problemes d'àmbit mundial.
      - Les institucions internacionals de defensa dels drets humans, com ara el Tribunal Penal Internacional, permeten posar fi als abusos comesos en nom del principi de no ingerència, utilitzat com a excusa per a violar aquests drets.
      - Els moviments socials de solidaritat amb els exclosos o amb els grups que corren el risc d'exclusió fomenten una actitud de diàleg i d'escolta.
  - - - Convertir a les persones i a les comunitats en el centre de les preocupacions dels agents econòmics, polítics i culturals.
      - Els nous moviments socials i les ONGs fomenten una consciència ètica universal que es tradueix en la lluita pel reconeixement de la ciutadania a tots els habitants del planeta, inclosos els dels anomenats “Estats proscrits” (en terminologia de John Rawls) o “Estats canalles” (segons l'expressió de Jürgen Habermas).
      - Les institucions i els agents socialitzadors orienten els valors i les idees dels i les joves en un context global, virtual i comercial.
      - Els sistemes educatius poden fomentar plans d'estudis que capaciten a l'alumnat per al treball qualificat tecnològicament, al mateix temps que els faciliten instruments humanístics per a créixer com a persones i formar part d'una ciutadania activa i responsable.
  - - - La conformació d'unions econòmiques regionals permet aprofitar els avantatges del comerç internacional i posseir un poder polític prou fort com per a dialogar amb les multinacionals amb garanties d'èxit.
      - La debilitació del paper dels Estats-nació ha repercutit en el creixent protagonisme de les ONGs en la mobilització social davant qüestions vinculades amb les polítiques de solidaritat, altruisme i cooperació internacional.
      - Canvis en les polítiques dels organismes internacionals.
        
        Fomentant la urbanització en perjudici de l'agricultura.
        
        Generava emigració cap a les grans ciutats i creació de cinturons de misèria.
        
        A través de grans empreses.
        
        S'associava el desenvolupament a l'Estat-nació, considerant-se que beneficiava per igual a tots els grups socials d'un país.
        
        Mitjançant la industrialització.
        
        Els temes mediambientals no es prenien en consideració.
        
        Centrar-se exclusivament en el desenvolupament econòmic.