Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Ud. 3: la Monarquia Hispànica - Coggle Diagram
Ud. 3: la Monarquia Hispànica
ELS REIS CATÒLICS
Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó
Va ser un matrimoni que uní diferents regnes de la península Ibèrica.
Es forma la Monarquia hispànica
Pertanyen a la dinastia Trastàmara, sent aquesta l'inici de la monarquia hispànica i base de la fundació de l'Estat Modern.
Isabel I regnà des de l'any 1474 fins al 1504; Ferran II des de 1479 fins al 1516.
La proclamació de reina (1474) i rei (1479) va fer la unió dels dos regnes, però no la unió de les dues corones
Ambdues corones mantingueren
Fronteres, lleis i intitucuions
Les noves conquestes s'incroporarien a un altre regne
Canàries a Castella
Nàpols a Aragó
Tanmateix, moltes decisions eren comunes: col·laboraven en front d’enemics comuns i compartien
impostos
Expansió territorial
Els reis Catòlics van voler unir la resta de territoris peninsular:
Van conquerir el regne de Granada (últim reducte musulmà a la península)
El regne de Navarra va ser envaït per Castalla, incorporant-se l'any 1515 al regne de Castella (conservant lleis i institucions).
Van desenvolupar una política d’enllaços matrimonials amb Portugal
La política exterior
Van desenvolupar un paper impotant en la política europea, orientant-la en:
Establint les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de
la seva sobirania sobre les illes Canàries.
Amb la conquesta del regne de Nàpols es va voler pretendre frenar les ambicions expansionistes franceses. Així mateix, es va ocupar places del nord d'Àfrica per frenar als barbarescos
La consolidació del poder reial
El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària.
Els reis van proposar-se imposar la seva autoritat els seus Estats per damunt de qualsevol altre poder
A la Corona d'Aragó:
Les institucions medievals sigueren vigents
Els va instruir la figura de virrei (representant del monarca a cada territori de la Corona)
A Castella la monarquia va aconseguir:
Dur a terme una reforma profunda de les institucions
Imposar el seu poder
Uniformitat religiosa
Després de la reconquesta de Granada, es va prometre als mudèjars (musulmans residents a territoris cristians) que podien mantenir les seves costums
L'any 1499 i principis del segle XVI es va acabar la tolerància contra ells i es comencen a fer bateigs obligatoris
Els musulmans bategats rebien el nom de moriscos
Els jueus a convertir-se els que no ho van fer serien perseguits i expulsats d’Espanya el 1492
Tribunal de la Inquisició
Els Reis Catòlics van intituir el Tribunal de la Inquisició l'any 1478 per vigilar els conversos i controlar el manteniment de l'ortodòxia catòlica
Va ser establerta pel papa Sixt IV
Autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica.
Es va estendre per tota la península
A la monarquia li servia com a instrument de poder reial
Es converteix en l'única institució comuna a tots els súbdits de la monarquia hipànica
S'independitza dels Estats Pontificis, i es posà al servei dels Reis
Catòlics i els seus successors que l'usaren com una poderosa arma.
Classes socials
Privilegiats
Noblesa
Posseïen la major part de les terres i dels ramats
Va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la
primogenitura
Aquesta prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
Clergat
No privilegiats
La majoria de la població eren pagesos sense terres pròpies
Es va desenvolupà una burgesia dedocada a activitats comercials i artesanals
Alguns burgesos van arribar a tenir molt poder econòmic, encara que no tenien accés als càrrecs i no tenien poder polític
JOANA «LA BOJA» DE CASTELLA
Va ser la tercera dels fills de Ferran i Isabel (1479)
Va rebre l'educació d'una infanta dedicada a l'obediència més que al govern, ja que teòricament no heretaria el tron.
Vivia en una cort itineretant i va estudiar
Comportament religiós
Urbanitat
Bones maneres
Dansa
Música
Les llengües peninsulars
Coronació
Els Reis Catòlics van negociar el matrimoni dels seus fills per assegurar objectius diplomàtics i estratègics:
Consolidar els vincles amb l'emperador Maximilià d'Habsburg (i contra els monarques francesos) mitjançant el casament de la seva filla (Joana) i el fill de l'emperador (Felip).
Felip era arxiduc d’Àustria, duc de Borgonya, i Brabant i comte de Flandes
Eren cosins tercers
Es casaren l'any 1496 i tingueren en total 6 fills
Joana es converteix en l'hereva plena de Castella i Aragó per la mort del seu germà Joan (1497), de la seva germana Isabel (1498) i del seu nebot Miguel de Pau (1500)
El mes de novembre de 1501 Felip i Joana abandonen Flandes per anar a Castella, on van jurar davant les corts de Castella
L'any 1504, després de la mort d'Isabel la Catòlica, Joana va ser proclamada reina de Castella amb el seu marit (Felip)
2 more items...
Post-coronació
L'any 1506 mor Felip I i es comencen a escoltar rumors de la bogeria de Joana
Ferran II llavors exerceix el cárrec de regent
El 1516 mor Ferran el Catòlic
A Castella, fins a l'arribada de Carles des de Flandes, regí el Cardenal Cisneros
A Aragó, però, el fill natural del rei: l'arquebisbe de Saragossa, Alfons d'Aragó.
Joana hereva tots els poders i títols del seu pare
A causa de la seva incapacitat, en tindria la regència el seu fill major: Carles d'Habsburg
El 25 de gener de 1516 va esdevenir la primera reina de les corones que conformaren l'actual Espanya (Joana de Castella «la boja»)
Tanmateix, el verdader rei era el seu fill Carles. Ella tenia els poders només nominals
Joana va estar reclosa al convent de Santa Clara de Tordesillas des de l'any 1509 fins a la seva mort, el 12 d'abril de 1555 (en total 46 anys de reclusió forçosa)
L'IMPERI UNIVERSAL: CARLES I
Història
L'any 1516 ocupà el tron de la monarquia hispànica
Instaurà, llavors, la nova dinastia anomenada d'Habsburg o d'Àustria
Va perdurar fins a la mort de Carles II l'any 1700
Va haver d'acceptar cogovernar (teòricament) Aragó i Castella amb la seva mare Joana I
Malalt, i cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brussel·les (1555-1556), Carles va deixar:
El govern imperial al seu germà Ferran
El govern d’Espanya i les Índies al seu fill Felip
Herència
Acumulà una gran herència per part dels seus avis:
Ferran II el Catòlic
Corona d'Aragó, el Regne de Nàpols,
Sardenya i Sicília
Isabel I de Castella
Regne de Castella i lleó, Regne de Navarra, Regne de Granada, les illes Canàries, places del Nord d'Àfrica i territoris americans
Maximilià I, emperador romanogermànic
Àustria i els drets de la corona imperial
Maria de Borgonya
Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes i el Franc Comtat
Va ser el primer monarca a ostentar alhora els títols de rei de Castella i Aragó
La monarquia hispànica estava liderada per Castella, on es trobava el rei i la cort, i era allà on es governaven tots els territoris que tenien sota el seu domini
L’any 1557 es va recloure al monestir de Yuste, Càceres, on va morir el 1558
Conflictes exteriors
Per mantenir aquest imperi, s'hagueren de fer llargues i costoses guerres, tant en l'interior com a l'exterior durant els regnats:
Va mantenir una sèrie de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.
Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador.
Es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.
Es van iniciar llargues guerres de religió. Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment la igualtat del catolicisme i del protestantisme.
L'IMPERI HISPÀNIC: FELIP II (1556-1598)
Felip II
Els territoris austríacs van quedar deslligats de la Corona espanyola per la seva herència
Felip II va regnar sobre un imperi on els dominis americans van tenir la màxima expansió
Com que no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica.
Governava des de Madrid, ciutat que va convertir en capital l'any 1561
El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització
La defensa de l'ortodòxia catòlica
Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma i la seva lluita
contra el protestantisme.
A causa de molts conversos a la península, va augmentar la persecució per motius religiosos
Va impulsar l'actuació de la Inquisició
Rebel·lió de les Alpujarras
Va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571
Una llei limitava les llibertats religioses i culturals del morsicos. Als moriscos granadins se’ls va prohibir l’ús de la llengua i dels vestits i conservar els seus costums.
Desencadenà un alçament en protesta dels moriscos a Granada
La Insurrecció de las Alpujarras (1567) va ser sufocada després de tres anys de lluites
Es van dispersar més de 80.000 moriscs d'orgen Granadí per diversos punts de la península Ibèrica per evitar que la seva concentració provoqués noves revoltes
Economia i societat hispànica al segle XVI
Societat
Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al pagament de tributs i tota mena d’obligacions: rendes senyorials, delmes, etc.
A la societat espanyola hi havia a més grups diferenciats per la seva procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos
Juntament amb el clergat, la noblesa acumulava un percentatge altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven impostos
L'arribada de plata i d'or
L'aribada de metalls preciats d'Amèrica va produir una gran demanda de productes de les mateixes terres
Tanmateix, l'entrada d'enormes quantitats de metall preciós va provocar un efecte de pujada dels preus, disminuint el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida
Per mantenir l’hegemonia política i el catolicisme a Europa, Felip va
Enfrontar-se als francesos i els va derrotar a la batalla de San Quintí l'any 1557
Enfrontar-se als turcs a la batalla de Lepant (1571), per frenar l’expansió musulmana pel Mediterrani
Enviar contra Anglaterra una enorme flota l'any 1588 perquè Anglaterra donava suport als protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica
Era anomenada «La Grande y Felicísima Armada» o, sarcàscitament pels Anglesos «l'Armada Invencible»
EL SEGLE XVII: EL DECLIVI DE L'IMPERI
Felip III: el govern dels privilegiats
Inaugurà una nova etapa política
Va renunciar a exercir personalment les tasques de govern, passant a les mans de ministres omnipotents:
Validos
Privats
A l'interior, el fet més rellevant va ser l'expulsió dels moriscos
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven a l'exili perpetu als moriscos de diferents regnes de la Monarquia Catòlica
La seva expulsió va agreujar els problemes agrícoles
Va afectar a unes 5000 persones a Cataluña, l'1% de la població
Lliurà el govern al duc de Lerma
Amb els monarques del segle XVII, l'imperi Hispànic va començar una lenta decadència
Felip IV: el fi de l'hegemonia a Europa (1621-1665)
Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes Europeus
Aquest canvi es deu a la Guerra dels Trenta anys (1618-1648)
Aquesta guerra tenia causes religioses (la intolerància amb el protestantisme)
Modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats
Es prolongà entre França i la monarquia hispànica dins l'any 1659
El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa
Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes, i La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra
CARLES II: LA FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG (1665-1700)
Va ser el moment més crític de l'imperi
Es va sumar la incapacitat del rei amb la corrupció dels validos etc.
Carles va morir sense descendència
Això creà un conflicte per decidir qui el succeiria
Candidats:
El candidat austríac: Carles d'Àustria
Candidat francès: Felip de Borbó
El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya
La revolta catalana del 1640: revolta dels segadors
Tingué un doble component social i polític
Va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats
Era una protesta per la situació de misèria en què es trobaven i les fortes càrregues físiques que suportaven al fer-se càrrec de les despesses de la guerra
També una revolta de les classes benestants catalanes
Era causat per acabar amb els intents del comte duc d'Olivares d'uniformar la monarquia segons les institucions de Castella
L'any 1640 el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar 10.000 soldats del seu exèrcit (el qual havia de lluitar contra els francesos)
Van ser els abusos dels soldats els que van portaravalots per part dels pagesos
El problema a Catalunya es va aguditzar l'any 1640 com a conseqüència de la fam i la guerra de la població catalana.
Les revoltes van atemorir a la classe benestant, arribant fins i tot a la política
El canonge Pau Carls president de la Generalitat, es posà al costat de les revoltes
Es va posar en contacte amb França per proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa
El pacte va acabar l'any 1641 en què el rei francès seria proclamat comte de Barcelona a canvi de l'ajut militar contra les tropes franceses
El pacte es diguè Pacte de la Péronne
Va començar llavors una guerra que durà 13 anys amb l'enfrontació dels catalans i francessos contra la monarquia hispànica
Guerra dels segadors (1640-1652)
Acabà quan la ciutat de Barcelona es va rendir davant les tropes de Felip IV
El tractat dels Pirineus es va signar 7 anys després del fi de la revolta (1659) pels espanyols i francesos
Va suposar la pèrdua del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya
Els comptats foren separats del país i cedits a la monarquia hispànica