No eren ja crisis de subsistències, però, de tant en tant, es produïen èpoques de baixada de preus, de salaris i de beneficis, no per l’escassetat de la producció com en les economies preindustrials, sinó, precisament, per un excés de producció: les crisis econòmiques de sobreproducció.
El productes no es venen, s’acumulen els stocs, els preus cauen, els beneficis davallen, les empreses tanquen i l’atur s’estén, disminuint, encara més, la demanda.