Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.3 CRISI I REFORMULACIÓ ESTAT DE BENESTAR, Provocat per, augmentaven…
3.3 CRISI I REFORMULACIÓ ESTAT DE BENESTAR
ESTAT DE BENESTAR
Qüestiona
CRISIS ECONÒMIQUES
Un sector
Total liquidació Estat de Benestar
Altre sector
Reformulació del contingut de les seues polítiques
Reformulació haura de respondre
Estabilització i personalització dels nivells de quantitat i qualitat de les prestacions
Pluralisme en les instàncies que presten els serveis socioeducatius
Noves actuacions definint nous marcs de relació entre Estat i Societat Civil
Causes
Principalment raons econòmiques i financeres
Conseqüències
L'Estat de Benestar agreujava la crisi i la dificultava
TECNOCRÀCIA
vinculada a la gestió pública de les polítiques socials
no redundava a una millora de la qualitat dels serveis
manca de racionalitat mitjans-fins
CRISI ECONÒMICA 1973
Polítiques Estat de Benestar resultaven inassolibles donat el seu elevat cost econòmic. No podia garantir drets bàsics de la ciutadania.
NEOCONSERVADORS
3 crítiques
Impedeix el creixement econòmic
Mina la independència personal i l'afany de superació
Car, ineficaç i ingovernable
CRISI ECONÒMICA 2008 (ESPANYA)
Incorporació DONA al Mercat Laboral
va suposar
Per una banda
Impuls per al consum
Progressió social de moltes famílies a "classe mitjana"
Families gaudien dues fonts d'ingressos
Per altra banda
Unitats familiars abocades a situació vulnerable
Treball: finalitat de primera necessitat
Increment taxes de desocupació
Rebaixa de les pensions
Pèrdua dels drets socials i laborals
Reducció dels pressupostos
Retallades en benestar social i cultural
Origen
Model imperant consum capitalista
Societat individualista, hedonista i consumista
Perspectives
Progressista
Intervenció estatal destruïa el teixit social i la capacitat d'acció de la ciutadania per a solucionar per si mateixos els seus problemes.
Ideologia d'esquerres
Va advertir perills d'una societat consumista sense consciència.
Política o ideològica / econimisista
Estat de Benestar generava dependències de la despesa pública.
Polític-social
Pèrdua protagonisme de les societats. Fragmentació necessitats socials.
ESTAT
Únic referent per a la satisfacció de les necessitats socials
Eficàcia redistributiva
doble via
Redistribució entre gèneres amb l'equiparació dels drets socials i laborals de les dones.
Redistribució entre classes socials (mitjançant polítiques socials i no d'ocupació) i entre generacions, amb un sistema de seguretat social greument afectat per la desocupació i les qüestions sociodemogràfiques.
CRISI ESTAT BENESTAR
Conseqüències
Apareixen els barris-gueto
"multicomunitarisme" (convertits en refugi del malestar social)
Internet i les noves formes de comunicació
uneixen en una identitat global, deteriorant-se els vincles socials, expandint-se l"individualisme consumista propi de la cultura neoliberal
“comunitat virtual” capaç de donar lloc a nous moviments com el 15M.
Provocat per
La publicitat (crea el desig de consumir)
Obsolescència programada (va renovant les "necessitats")
La venda a crèdit (facilita els mitjans)
augmentaven quantitativament però no qualitativament
no satisfà els sectors socials exclosos i marginals