Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.2 LA POLÍTICA DE L'EDUCACIÓ EN EL GÈNESI I CONSOLIDACIÓ DE L'…
3.2 LA POLÍTICA DE L'EDUCACIÓ EN EL GÈNESI I CONSOLIDACIÓ DE L'ESTAT DE BENESTAR
1. SISTEMA DE DRETS I GARANTIES BÀSIQUES
Perfecciona amb
Democràcia liberal
dona resposta
El poble deu ostentar el poder en les noves constitucions
(Estat democràtic social)
Abordar pobresa urbana i problemes socials
(Estat democràtic social)
Constitució com sustituta de l'anterior poder arbitrari
(Estat democràtic liberal)
2. CONFORMACIÓ ESTAT
SOCIAL-DEMOCRÀTIC-LIBERAL
Drets polítics (S. XIX)
Ciutadà participa del poder.
Principis d'igualtat i llibertat
Drets culturals, econòmics i socials (S. XX)
Intervenció de l'Estat
Específics
(Benestar col·lectiu)
Difusos
(conservació medi ambient, autodeterminació dels pobles)
Genèrics
(benestar individual)
Drets individuals i civils (S. XVIII)
No interferèncias de l'Estat.
Llibertat cíviques i personals.
(llibetat d'expressió, de pensament, de culte, dret a la propietat, igualtat davant la llei, etc.)
SOCIETATS PREINDUSTRIALS D'EUROPA
Concepció dels Drets
Els drets suposaves obligacions (venjança de sang)
Els drets no es reflexaven en les lleis
S'acceptava la falta d'igualitarisme
3. Después II GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
Expansió Estat de Benestar i politització de tots els ordres
Conseqüències:
Classe política incapaç de donar resposta a les decisions
Trasllat de decisions a experts i burócrates
Pren gran quantitat de decisions
TECNÓCRATES poseeixen capacitat i dret per elegir
Increment del protagonisme de l'Estat
Democràcia i llibertat queden segrestades de la ciutadania
Consolidació Estat de Benestar
per garantir prestació de serveis
Va suposar situar la Política Social en les competències de l'Estat
Incorporació "drets socials" com a competència de l'Estat.
Revisió de les teoríes liberals i marxistes.
Reconeixement drets i llibertats jurídiques i polítiques.
Centralització de les labors assistencials de l'Estat.
Intervencionisme estatal i major influència en la societat.
Característiques:
Paper atribuït a les polítiques socials com a
estabilitzadors democràtics
.
Capacitat polítiques socials per
reduir desigualtats
entre classes socials, generacions i gènere.
Racionalitat, neutralitat i eficiència
valors per administrar les polítiques socials.
Necessitat de
reforçar la capacitat administrativa
de l'Estat.
Relació funcional entre política social i increment econòmic per
llibertat de mercat
.
4. ESPANYA
Estat de Benestar deriva
Construcció del nostre Sistema Democràtic
Política Social pròpia de l'Estat Social de Dret
Polítiques Socials sotmeses a
Racionalitat en la planificació.
Eficiència en l'administració.
Neutralitat interessos dels grups afectats.
Increment de les professions socials (qualificades o no) vinculades a la prestació de serveis.
Expansió ciències socials com a guia d'acció de l'Estat.
POLÍTIQUES SOCIOEDUCATIVES
DE L'ESTAT DE BENESTAR
Característiques:
Model institucional sectoritzat
Model burocràtic que ofereix organització racional, controlada i eficient
Necessitats i demandes de la població homogènies
Base normativa forta
Valors: equitat i redistribució
Àmbit central i autonòmic
Caràcter Universal
resultat
Positiu
Millora condicions socioeconòmiques
Negatiu
Pèrdua participació ciutadana en les polítiques socials
Culmina amb
DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
+