Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
4.2 LES ESTRUCTURES FAMILIARS COM A BASE DE LES POLÍTIQUES SOCIALS -…
4.2 LES ESTRUCTURES FAMILIARS COM A BASE DE LES POLÍTIQUES SOCIALS
FAMÍLIES
Protagonistes com a agents de benestar social
ESTAT RELACIONAL
Criteris de producció de benestar i els indicadors que caracteritzen a la família
Actor col·lectiu:
la família i les xarxes familiars, amistoses i de veïnatge
Mitjà d'intercanvi:
l'atenció personal
Principi de coordinació:
l'obligació personal
Valor central:
la reciprocitat de naturalesa altruista
Criteri del benefici agregat:
satisfacció personal
Deficiències característiques:
limitació de la llibertat i dels avantatges per l'obligació moral personal en la família i en les xarxes primàries de relació
CRISI ECONÒMICA 2008
Economies domèstiques
van sobreviure gràcies a
L'economia submergida
La solidaritat intrafamiliar
Les ajudes socials (com bancs d'aliments)
ENFOCAMENT FAMILIARITZAT
Compta en que la famÍlia resoldrà per si mateixa l'atenció
Característiques
polítiques familiaristes
Pressuposen que les unitats familiars carreguen amb la responsabilitat principal del benestar dels seus membres.
Solen estar influïdes pel principi de subsidiarietat: limitar la interferència pública a aquelles situacions en les quals fracassen les xarxes socials primàries.
Resulten contraproduents per a la formació de famílies i l'oferta de mà d'obra
condueixen a
redueixen els ingressos familiars
major risc de pobresa
baixa natalitat
pèrdua del capital humà de les dones
menor base impositiva
ENFOCAMENT DESFAMILIARITZAT
Busquen que les restants esferes de distribució del benestar contribuïsquen a brindar serveis a la família perquè puga satisfer les necessitats dels seus membres.
Compta en que l'Estat, el sector privat o la iniciativa social ajudaran a les famílies a resoldre aquestes necessitats mitjançant recursos aliens.
Característiques
polítiques desfamilitzadores
Pressuposar que s'han de relaxar les responsabilitats de la unitat familiar relatives al benestar i a les tasques assistencials per tal que les assumisquen l'Estat, el mercat i/o la comunitat.
El grau de desfamiliarització de les polítiques socials o del mercat indica el grau d'autonomia o de mercantilització de les dones, la seua capacitat per a deslligar-se de les funcions de cura en el marc de la família.
Requereix per part de l'Estat
Un compromís global de serveis a les famílies, acompanyat de subvencions a les famílies amb fills/es.
La cobertura de serveis d‟atenció a la infància.
Una àmplia oferta assistencial a les persones majors.
La garantia de la compatibilitat entre el rol professional i el rol familiar.
Les polítiques impliquen
El reconeixement del paper econòmic de la família
La seua funció com a nucli de socialització
El reconeixement fàctic de la igualtat entre homes i dones
La dimensió familiar de les polítiques socials
FAMÍLIES MONOPARENTALS
S'han de considerar dins de les polítiques desfamiliaritzadores.
Tenen major probabilitat de patir situacions de risc d'exclusió, especialment en el cas de les dones joves amb fills/es al seu càrrec.