Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.1 ELS CORRENTS IDEOLÒGICS FONAMENTALS EN L'ESTAT DE BENESTAR,…
3.1 ELS CORRENTS IDEOLÒGICS FONAMENTALS EN L'ESTAT DE BENESTAR
POLÍTICA
Es sustenta
Postures ideològiques més o menys marcades i visibles.
ESTAT DE BENESTAR
Concepte
Més que política social
Construccio històrica única
Redefinició explícita de tot allò relatiu al Estat
Apropament a les mancances de la ciutadania a través dels drets socials i la reducció de les diferències entres classes socials
Antecedents
SEGLE XX
"ESTAT PROVIDÈNCIA"
Caracteritzat per
Inici polítiques prestacionals contributives
Trànsit de les voluntàries a les obligatòries mitjançant Sistema de capitalització i de repartiment
Formes de beneficiència residual (Segle passat)
Causes de la intervenció
Extensió dels processos industrialitzadors
Donar resposta a les pressions reformistes dels moviments polítics i sindicals obrer.
Conseqüències
Nous grups organitzats que pretenen la millora de les condicions laborals dels obrers i les seues families
SEGONA MEITAT SEGLE XX
GUERRA FREDA
Prestar atenció
Plena ocupació
Benestar social en el marc de les llibertats democràtiques
Igualtat
Causes
Difusió Teories Keynesianes
Suport increment pressupostari en polítiques socioeducatives.
Doble funcionalitat política i social.
SEGLE XIX
ESTAT ASISTENCIAL RESIDUAL
Formes de provisió
Entitats locals
Mutualitats obreres
Caritat privada
Tasca de l'Estat
Combatre pauperisme (pobresa extrema)
Caracteritzat per
Incapacitat per al treball
Indigència
POLÍTICA SOCIAL
Es va convertir
Gestió pública dels riscs socials
Integració a l'Estat
"triple qüestió"
Política
Social
Constitucional
CORRENTS IDEOLÒGICS
PLANTEJAMENT SOCIALDEMÓCRATA
ESTAT DE BENESTAR SOCIALDEMÓCRATA
Drets socials
els basa en la residència
elimina les diferències de condició
recauen en la ciutadania
Es finança mitjançant impostos però l'accès a la protecció social és més obert i les prestacions més generoses.
Presta assistència social a tota la població.
Característiques
Corregir errades i desequilibris, producte de la lógica del mercat, redistribuint la riquesa y garantint unes condicions de vida dignes per a tota la ciutadania.
L'Estat és marc d`actuació i assumix la tasca d' intervindre com a productor i empresari.
Exercir un control sobre la económia i apostar pel desenvolupament de Serveis Socials públics i generals.
PLANTEJAMENT DEL LABORISME BRITÀNIC
Característiques
Proporcionar serveis públics d' alta qualitat.
Ha d'erradicar la pobressa infantil i les seues repercussions.
Sector públic i sector privat han d'assegurar que la gent tinga cobertura de les contigències previsibles.
Ha de promoure transparència i honestitat.
Nou Estat de benestar, deu ajudar i animar a les persones en edat laboral a que treballen si són capaces de fer-ho.
Les persones amb diversitat funcional han de gaudir del recolzament que necessiten per a dur endavant una vida plena amb dignitat.
ESTAT DE BENESTAR CONSERVADOR O CORPORATIVISTA
Les persones amb treball (sobretot per a l'Estat) compten amb un nivell de protecció adequat dins del sistema, mentre que les que estan més desvinculades del mercat laboral queden marginades.
PLANTEJAMENT LIBERAL
ESTAT DE BENESTAR LIBERAL
Orientat
a les mesures públiques dirigides a proporcionar ajuda i aconseguir el manteniment dels ingressos.
a les persones en situació de pobresa.
al mercat.
Les persones que s'ho poden permetre compten amb una protecció adequada. D'altres depenen d'ajudes subjectes als recursos disponibles.
Característiques
La política social un aspecte més de l`económia. La llibertat individual per damunt de tot.
La interveción es limita a establir regles que solucionen conflictes i tensions mitjacant mesures compensatories que suposen assumir uns mínims de justicia social.
Funció de "mediació quasi passiva".
L'Estat com a conjunt d'institucions polítiques, neutrals i alienes a les forces socials, que establixen el marc on diversos grups socials, politics i económic debaten els seus posicionaments.
ESTAT DE BENESTAR MEDITERRÀNI
(Quart model)
Característiques
Fort èmfasi unilateral en les pensions.
Mercat laboral amb importants desigualtats de gènere.
Règims de Seguretat Social més fragmentats.
Estructura diferencial entre persones ocupades i aturades.
significava
SS.SS
com a Sistema Universal i Restristributiu
extensió de la cobertura
Diverses teories socials
IDEOLOGÍES