Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La independència d'Hispanoamèrica i el creixement dels Estats Units -…
La independència d'Hispanoamèrica i el creixement dels Estats Units
El procés independentista a Hispanoamèrica
El liberalisme també es va estendre per l’Amèrica espanyola. Com a resultat d’aquesta expansió, entre el 1814 i el 1824 es van produir processos d’independència de gairebé tots els territoris. Això va significar el final de la dominació espanyola a Amèrica.
La societat hispanoamericana estava formada per espanyols, criolls, indis, negres i mestissos.
L’elit la formaven espanyols i criolls. La minoria criolla (15%) era el grup social més poderós. Malgrat que els integrants d’aquest grup controlaven l’economia, estaven descontents perquè els administradors enviats pel govern espanyol dirigien la política i la recaptació d’impostos, i perquè el comerç era monopoli dels ports espanyols. Van ser els criolls els que van liderar els moviments d’independència. Van seguir els models liberals proporcionats per la independència dels Estats Units, la Revolució Francesa i les Corts de Cadis.
La majoria de la població estava formada per indis, mestissos i negres. Treballaven com a camperols, miners o servents. Els indis, els mestissos i els negres només van donar suport a la independència en les fases més avançades del moviment i únicament quan va estar associat a reivindicacions socials.
Procés de la independència d’Hispanoamèrica.
La primera fase de la independència (1808-1815)
Tot va començar després del buit de poder que es va crear a Espanya durant la guerra del Francès. El 1810 es van organitzar diverses Juntes, que van començar a formar exèrcits propis i a establir relacions diplomàtiques amb els Estats Units i la Gran Bretanya. Fins i tot van formar governs liberals revolucionaris, van promulgar constitucions i van assumir un règim republicà.
El retorn del rei Ferran VII al tron (1814) va suposar la restauració del poder espanyol, que va recuperar tots els territoris que havia perdut, llevat del Riu de la Plata.
La segona fase de la independència (1817-1824)
La restauració absolutista de Ferran VII resultava intolerable per a les colònies i va afavorir l’èxit dels insurgents. Els grans líders de la independència hispanoamericana van ser els generals Bolívar i San Martín. La inestabilitat política espanyola durant el Trienni Liberal va facilitar el moviment definitiu. La victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) va posar fi al poder espanyol a l’Amèrica del Sud.
La transformació i el creixement dels Estats Units
Al llarg del segle xix, els Estats Units van experimentar importants canvis. Entre el 1800 i el 1850, la població va passar de 5 a 23 milions. Això va ser conseqüència de l’arribada d’immigrants europeus. Alhora, el país va anar incorporant nous territoris: Louisiana i Florida a principis del segle xix, i Oregon i Texas a mitjan segle.
Després d’una guerra breu amb Mèxic, el 1848 s’hi van incorporar Nou Mèxic i Califòrnia, fet que va permetre als Estats Units arribar a la costa del Pacífic. L’expansió per l’Oest va proporcionar terres i va forjar la identitat nacional.
Per les característiques econòmiques i socials es van definir tres grans regions: el nord-est, amb un gran desenvolupament industrial i urbà; el sud, que tenia una economia agrària centrada en les grans explotacions de cotó i tabac treballades per esclaus, i l’oest, on predominaven els petits grangers independents.
El problema de l'esclavitud i la guerra de Secessió
La Constitució dels Estats Units deixava a la discreció de cada estat l’abolició de l’esclavitud. Els estats del nord i de l’oest l’havien abolit, mentre que els dels sud la mantenien perquè era bàsica per a les plantacions de cotó i tabac. L’enfrontament entre estats abolicionistes i estats esclavistes es va intensificar a mitjan segle xix. El 1860 va ser escollit president del país Abraham Lincoln, que s’oposava a l’extensió de l’esclavitud als nous territoris. Poc temps després, onze estats del sud es van separar dels Estats Units i van crear una confederació. El president i el congrés van declarar que cap estat no tenia dret a separar-se de la resta. Va esclatar un conflicte, la guerra de Secessió, que va durar quatre anys (1861-1865) i va acabar amb la victòria del nord.
La reconstrucció
El període posterior a la guerra es coneix amb el nom de reconstrucció. L’esclavitud va ser abolida després de la guerra. Però quan l’exèrcit del nord es va retirar, el sud va suprimir les lleis favorables a la població negra. Malgrat els desequilibris territorials i els problemes no resolts, els Estats Units van iniciar una fase de desenvolupament econòmic que els va convertir en la primera potència industrial del món a principis del segle xx.
