Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TRENQUEM L'ESTIGMA DE LA SALUT MENTAL A LES AULES - Coggle Diagram

- - - - Vol dir aleshores, que tenim o hem tingut un problema de salut mental? No té perquè. Les reaccions d’estrès emocionals són freqüents en l’ésser humà, i acostumen a ser la resposta a un fet de l’entorn que actua com a catalitzador de la nostra sensació d’insatisfacció o inadaptació.
        
        Aquestes reaccions a situacions d’estrès, acostumen a ser...
        -Causades per un fet extern
        -Adaptatives (En aquest sentit, no hem d’oblidar que entra dins de la normalitat i és sa, viure moments de tristesa, melancolia, insatisfacció, etc...)
        -Normalment, tenen una durada determinada i no afecten al nostre dia a dia.
        -Durant aquests episodis, responem bé a les ajudes i suports de l’entorn i a les mesures de protecció individuals com practicar esport, aficions, etc…
        
        Aleshores, com diferenciar aquests episodis normals i sans, en l’ésser humà, d’aquells moments en els que necessitem ajuda? Podríem donar 3 indicadors bàsics:
        -Quan interfereix en el nostre dia a dia.
        -Quan s’allarga en el temps.
        -Quan no millora tot i les accions que fem per cuidar-nos (esport, aficions, bons hàbits, relacions socials, etc...)
        
        En aquests moments, serà clau demanar l’ajuda d’un professional que ens donarà les pautes a seguir, sigui o no una malaltia de salut mental.
        Qualsevol pot desenvolupar trastorn mental en gairebé qualsevol moment de la seva vida, de la mateixa manera que es pot patir una malaltia física. El trastorn mental es pot desencadenar per diferents motius, inclosos esdeveniments aparentment feliços.
- - - - El malestar no s'explica únicament pel trastorn de salut mental.
      - El trastorn mental no explica totes les situacions que viu la persona en la seva vida i tots els comportaments que aquesta desplega per fer-hi front. La persona no viu permanentment en la patologia.
      - La persona és més que un diagnòstic.
      - Malgrat aquestes idees claus, l'estigma opera com un cercle-viciós, que encamina la persona del prejudici a la discriminació, del malestar al trastorn i a la pèrdua de d'oportunitats:
      - Així, sabem gràcies a nombroses estadístiques, que tenir un problema de salut mental comporta, en la societat actual, una pèrdua d’oportunitats en tots els àmbits de la persona: personal, social, laboral, acadèmic, etc,.
- - - - QUÈ ÉS L'ESTIGMA?
        L’estigma doncs, es conceptualitza com un complex procés social i cultural que implica etiquetar, alteritzar, i devaluar l’estatus social dels individus, procés que afectarà la imatge i la percepció de la persona, que passarà a ser vista, pensada, percebuda i tractada com a inferior o fora la normalitat. El procés està centrat en una característica o atribut neutral de la persona que queda ressaltada per sobre les altres, i pren un sentit negatiu. La persona queda definida exclusivament per aquesta característica i la resta de característiques queden eclipsades.
        Aquesta característica o atribut pren un sentit negatiu en relació a altres característiques o atributs. Aquest sentit negatiu és generalitzat, socialment reconegut, es dóna en diferents contexts i perdura en el temps. En aquest sentit es pot recórrer a exemples històrics, com és el cas del col·lectiu LGTBIQ+, els col·lectius de persones que van contraure el VIH, o les persones racialitzades. Tots aquests exemples comparteixen una característica comuna, orientació sexo-afectiva, estat de salut o origen ètnic, que pren rellevància davant qualsevol altre, i estan o han estat associades a quelcom negatiu.
        
        -PERSPECTIVA ESTIGMATITZANT: Aquella que reprodueix els estereotips, prejudicis i estigmes. Conseqüències: enfortir i validar aquestes idees arbitràries cap al col·lectiu al que s’adreça.
        
        -PERSPECTIVA CONSTRUCTIVA: O bé, tractar la notícia des de l’objectivitat i imparcialitat. Conseqüències: ajuda reduir els estereotips i els prejudicis assignats als col·lectius.
      - L'AUTOESTIGMA
        L’autoestigma es produeix quan les persones que tenen un problema de salut mental assimilen els estereotips socialment dominants i se’ls fan propis, de forma que s’apliquen aquests estereotips negatius a si mateixes
        Aquest procés incideix negativament en les persones, ja que perceben que formen part d’una categoria social que està associada a característiques negatives. Passen a formar part d’una identitat social deteriorada (Goffman, 1963) o negativa (Tajfel, 1972). En la mesura que les persones amb TM s’autoestigmatitzin, es produiran els efectes psicològics de pèrdua progressiva d’autoestima i d'auto atribució de característiques amb connotacions negatives.
        l’autoestigma fa que la persona patologitzi algunes de les seves conductes en considerar-les excepcionals i/o anòmiques (fora de la norma).
        L’autoestigma s’enforteix i es consolida per l’acció reiterada de l’entorn immediat de la persona, que desenvolupa una funció de recordatori de les característiques i trets negatius associats al TM.
        Atès que l’autoconcepte, la imatge que tenim de nosaltres mateixos, depèn de les valoracions que rebem del nostre entorn social, el fet que se’ns atribueixin reiteradament certs trets fa que acabem interioritzant-los. a.
    - - Categorització i estereotips
        Els estereotips són categoritzacions que fa el cervell per simplificar la realitat, per fer-la més senzilla i així, estalviar energia. És doncs, una estratègia innata de l’ésser humà.
        La categorització, per tant, presenta alguns avantatges adaptatius, però també comporta desavantatges en un món amb la societat polaritzada:
        Les atribucions són la base dels prejudicis i donaran forma a les conductes discriminatòries. Les persones amb un TM són tractades injustament. Els principals comportaments discriminatoris detectats són: l’ús de llenguatge discriminatori, l’escarni, el maltractament econòmic, l’agressió física o sexual, l’evitació o el rebuig, la condescendència, la sobreprotecció i el control.
        L’ocultació és la principal estratègia per fer front a l’estigma i la discriminació. Les persones que tenen un problema de salut mental, com s’ha anat veient, pateixen les conseqüències negatives de l’estigma cap a la salut mental en gairebé tots els entorns socials. Malgrat això, a diferència d’altres formes de discriminació, com el racisme o el masclisme, en el cas que ens ocupa l’estigma es pot gestionar amagant o ocultant el trastorn mental. De fet, l’imaginari social sobre el trastorn sol considerar, erròniament, que les persones que en tenen un viuen una percepció alterada de la realitat, no poden controlar les seves emocions o poden reaccionar de manera imprevisible en qualsevol moment, etc. És precisament per aquests motius que, per a les persones que tenen un TM, és relativament fàcil ocultar-lo, ja que en no respondre a aquests patrons de comportament no són identificades com a membres de la categoria de persones amb una problemàtica.
    - - Violència Fals. Segons aquesta idea, les persones amb TM tendeixen a ser perilloses i agressives. Així, s’explica que les característiques del seu trastorn —veus, pensaments negatius, impulsivitat, etc.— les empenyen a cometre actes violents. Es considera, per tant, que les persones amb TM són potencialment més agressives que les que no en tenen. La violència forma part de les característiques humanes, no només de les persones amb TM. L’evidència científica mostra que el diagnòstic en salut mental per si sol no és un predictor de conductes violentes. De fet les persones amb problemes de salut mental són més susceptibles de patir burles, escarnis, humiliacions i menyspreu que la resta de companyes a la feina.
        
        Inestabilitat Fals. L’atribució de la inestabilitat tendeix a considerar que les persones amb TM es troben permanentment en estat de crisi o sota els efectes d’un brot. Aquesta atribució associa les característiques pròpies de les crisis i els brots a totes les persones amb TM i de manera sostinguda en el temps. Aquesta concepció no té en consideració els episodis en què la simptomatologia del trastorn remet, ni els períodes d’estabilitat. Es considera, en canvi, que les persones amb TM viuen una ruptura perpètua de la realitat que les envolta o que la realitat percebuda està contínuament alterada. L’estabilitat pot ser la constant en les vides de les persones amb problemàtiques de salut mental, que poden passar per períodes d’estabilitat, que poden durar dècades.
        
        Recuperació Fals. La recuperació existeix, i de fet la majoria de les persones amb problemes de salut mental es recuperen. A més a més, la feina és un element important i facilitador dels processos de recuperació.
        
        Impredictibilitat. Fals. Aquesta característica fa referència a la idea que les persones amb TM poden adoptar, en qualsevol moment, de manera inesperada i sense avís previ, comportaments socialment inapropiats. L’assignació d’aquest tret es relaciona amb certes reaccions i comportaments que posen en risc les persones que les envolten i que, a més, es desencadenen aleatòriament. Segons aquesta explicació, les reaccions que poden tenir les persones amb TM no segueixen cap patró, no es poden preveure, apareixen inesperadament, de manera que qui es troba a prop d’unes persones amb TM no disposa de cap senyal per calcular i anticipar el seu comportament. Aquesta idea està molt vinculada a la de violència. La impredictibilitat també és una característica molt humana.
- - - - Partim doncs de la primera persona i la introspecció per fer un pas cap a la visió social entorn al tractament que fem de la salut mental. No hem de tenir por de parlar dels nostres sentiments i emocions, no podem censurar a una companya o company per expressar com se sent. I el primer pas comença per nosaltres mateixos.
      - Com podem treballar-ho a l’aula?
      - Cada centre és lliure d’adaptar i modificar les propostes didàctiques segons les necessitats de l’alumnat i les seves inquietuds. El que sí posem en valor és la necessitat de:
      - Treballar-ho en equip amb la resta de companys de l’equip docent, planificant amb anterioritat què farem, com ho farem i quan ho farem.
      - Igualment, és clau tenir clars els objectius de les propostes didàctiques: trencar l’estigma en salut mental. Si bé hi ha un treball important d’educació emocional, aquesta no s’entén si no va lligat al trencament de l’estigma, conscient i inconscient. Per entendre’ns, de res no ens serveix saber que estic trista o enfadada si no ho puc expressar per por al què diran.
      - Avaluar tant els resultats com el procés d’implementació de la proposta didàctica.
      - Què ens aporta el seu treball a l’aula?
      - El treball significatiu i constant contra l’estigma sempre reporta beneficis a l’aula. El fet de crear espais amables lliures de prejudicis comporta previ treball emocional, pot comportar:
      - Més eines d'autoconeixement
      - Potenciar l’autocrítica
      - Anàlisi crítica i reconeixement dels prejudicis aliens i propis
      - Acompanyament del grup en l’expressió d’un mateix
      - Facilitar eines de relació intrapersonal i social
      - És clau però, dur a terme un treball constant, profund i transversal per ajudar a trencar els prejudicis i estigmes entorn la salut mental i beneficiar-nos així del seu resultat: aules lliures i amables.
  - - - Recomanem iniciar el treball des de l’àrea cientificotecnològica, introduint què és salut. En aquesta mirada curricular, la nostra tasca orientadora tindrà un paper clau per introduir la importància de la salut mental com element indispensable per a la salut, i com a factor d’equilibri.
      - A partir d’aquí, la mirada social tindrà un pes important per reflexionar entorn a l’impacte de l’estigma en la salut mental, física i social. La reflexió del nostre paper com a perpetuadors d’estigma o bé, com a promotors d’entorns respectuosos, és clau per aconseguir el canvi de mirada que beneficiarà no només a l’aula, sinó al propi alumnat a través de la seva experiència en primera persona.
      - Com podem treballar-ho a l’aula?
      - Cada centre és lliure d’adaptar i modificar les propostes didàctiques segons les necessitats de l’alumnat i les seves inquietuds. El que sí posem en valor és la necessitat de:
      - Treballar-ho en equip amb la resta de companys de l’equip docent, planificant amb anterioritat què farem, com ho farem i quan ho farem.
      - Igualment, és clau tenir clars els objectius de les propostes didàctiques: trencar l’estigma en salut mental. A partir d’aquí, podrem fer una mirada introspectiva de com he ajudat a perpetuar aquests estigmes, com m’han impactat a nivell personal i què puc fer a partir d’ara.
      - Avaluar tant els resultats com el procés d’implementació de la proposta didàctica.
      - Què ens aporta el seu treball a l’aula?
      - La promoció del treball introspectiu
      - Anàlisi de la societat i dels processos de categorització
      - Anàlisi crítica i reconeixement dels estigmes aliens i propis
      - La promoció de la demanda d’ajuda
      - L’estimulació a l’oferiment d’ajuda
      - Com hem comentat en l’anterior proposta però, és necessari dur a terme un treball constant, profund i transversal per aconseguir trencar els prejudicis i estigmes entorn la salut mental i beneficiar-nos, així, del seu resultat: l’oferiment genuí d’ajuda i així com la demanda sense pors.
  - - - El gran objectiu d’aquestes càpsules és ser el pont que articuli el treball transversal del centre envers la salut mental i l’estigma.
      - A banda però, el seu treball de ben segur facilita tot un seguit de dinàmiques internes de benefici cap a l’alumnat, com per exemple:
      - La promoció d’una visió crítica respecte al constructe socialment elaborat de felicitat.
      - Potenciar l’ enriquiment del seu vocabulari emocional
      - Potenciar les seves habilitats comunicatives
      - Posar en valor aquells esdeveniments negatius com a impulsors de canvis interns i maduratius de la persona.
      - Tot això, ens portarà a un major coneixement intrapersonal i de ben segur, repercutirà en la percepció de l’estigma envers la salut mental.
- - - - Prepara’t: Trieu una hora i un lloc que us convingui a tots dos, en algun lloc privat quan tots dos teniu temps per parlar.
      - Pregunta: Explica-li els canvis que has notat i pregunta-li si vol que en parleu. No tinguis por de preguntar com es troba. Potser no vol parlar-ne en aquest moment, però sap que pot comptar amb tu per fer-ho quan ho necessiti.
      - Escolta: Parla, però sobretot, escolta. És millor escoltar activament i sense jutjar que no pas aconsellar l’altre que ha de fer.
      - Encoratja: Pregunta-li si necessita ajuda professional i si el pots ajudar a buscar-la.
      - Interessa’t: Interessa’t de nou per ell en uns dies per veure com li va. Fes-li saber que estàs pendent i que sempre pot tornar a parlar amb tu.
      - I recorda sempre que si no volen parlar, respecta la seva decisió, però deixa la porta oberta per un altra conversa a un altre moment. Potser que siguin necessaris uns quants intents per iniciar la conversa. En definitiva mostrar suport i oferir-se a parlar ja és un gran pas. La persona podria decidir prendre acció més endavant o continuar la conversa amb altres persones