La necessitat de disposar d'energia elèctrica en grans quantitats i de manera immediata fa necessària l'existència de centrals productores que transformen l'energia primària en energia elèctrica. Aquestes instal·lacions, anomenades centrals elèctriques, disposen d'un conjunt de màquines motrius i aparells que s'utilitzen per generar energia elèctrica.

L'element principal per la producció d'energia elèctrica (menys en les centrals fotovoltaiques), és el generador elèctric o alternador, que transforma l'energia mecànica en energia elèctrica.
Per transferir l'energia elèctrica des de les centrals generadores fins als centres de consum s'utilitza la xarxa elèctrica, que consta de línies elèctriques de transport, estacions transformadores i línies de distribució.
L'inconvenient principal de l'energia elèctrica produïda a les centrals és que no es pot emmagatzemar; per tant, si no es consumeix es perd.

Les centrals hidroelèctriques es basen en l'aprofitament de l'energia de l'aigua que transporten els rius per convertir-la en energia elèctrica, i utilitzen turbines acoblades als alternadors.

• Centrals d'aigua fluent o d'aigua corrent: Aprofiten l'energia cinètica de l'aigua directament (poc rendiment)
• Centrals amb regulació o d'aigua embassada: Aprofiten l'energia potencial de l'aigua retinguda per una presa que eleva el nivell de l'aigua i regula el cabal del riu aigües avall. Hi han 2 tipus (centrals de derivació i centrals d'acumulació)

Preses de volta o arc senzill: La planta de la presa forma un arc que ha d'estar fortament ancorat a les parets laterals del riu, on transmet les forces que provoquen la contenció de l'aigua. El seu perfil és més esvelt que el de les preses de gravetat, de manera que es necessita molt menys material per construir-la.

Preses de gravetat: La força de l'aigua emmagatzemada és contrarestada amb el mateix per de la presa. El perfil transversal és triangular i es necessita una gran quantitat de materials per a la seva construcció. Una variant és la presa de contraforts que, permet un estalvi important de materials.

Turbines Pelton (salts de gran altura i cabal regular).

Turbines Francis (salts mitjans i de cabal variable).

Turbines Kaplan (salts de poca altura i cabal molt variable).

Les minicentrals hidroelèctriques són centrals de potència compresa entre 250 kW i 10000 kW. Antigament, eren les subministradores d'energia elèctrica de petits nuclis rurals i fàbriques situades al costats dels rius.

• No emeten partícules contaminants a l'atmosfera i no generen residus directes.

• L'efecte regulador del cabal del riu pot evitar inundacions en cas de crescudes sobtades i també n'assegura un cabal mínim en cas de sequera.

• Pèrdua de terrenys fèrtils i poblacions que són cobertes per les aigües.

• Alteració del cabal dels rius i problemes d'erosió.

• Modificació de la vegetació i la fauna de la zona.

• Possible acumulació de matèria orgànica.

• La construcció de grans embassaments pot variar el clima.

Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles, per exemple carbó i gas natural, s'anomenen ""termoelèctriques mixtes.

La xemeneia té la funció de crear una depressió dins la caldera perquè circulin els gasos alliberats en la combustió i es puguin evacuar a l'atmosfera. Les xemeneies poden ser de tiratge natural, en les quals la circulació dels gasos és provocada perla geometria de la mateixa xemeneia, o de tiratge forçat, si hi ha impulsors mecànics que ajuden la circulació.

En funció del combustible utilitzat les xemeneies disposen de filtres més o menys sofisticats per eliminar al màxim possible les partícules sòlides en suspensió i els elements contaminats abans d'alliberar els gasos a l'atmosfera.

L'equip elèctric principal està format per l'alternador, els transformadors i el parc de distribució.

El bon funcionament de la caldera depèn en gran mesura de la qualitat de l'aigua utilitzada. Aquesta és quasi sempre aigua de riu que conté diferents sals minerals i gasos dissolts. Les sals precipiten formant fang i incrustacions als tubs. Per evitar aquests inconvenients, les centrals estan equipades d'instal·lacions de tractament de les aigües, que, mitjançant l'addició de substàncies químiques, contraresten l'acció de les sals que conté l'aigua i eviten la formació dels fangs i de les incrustacions.

En les centrals termoelèctriques es produeix la combustió d'algun combustible, aquest escalfa aigua i es produeix vapor a alta pressió, aquest fa girar una turbina que, en girar, també fa girar l'alternador i és crea l'energia elèctrica. Després l'energia passa per uns transformadors que eleven la tensió per distribuir-la.
Explicació al llibre pàg 60.

Contaminació atmosfèrica: La utilització de combustibles fòssils comporta la producció de diòxid de carboni (CO2)i de vapor d'aigua, causants de l'efecte d'hivernacle.

Contaminació de l'aigua: La contaminació tèrmica es minimitza amb la utilització de les torres de refrigeració.

Contaminació acústica: Cal evitar que el soroll produït pels ventiladors forçats, les vàlvules de purga, etc., afectin el medi ambient, sobretot si hi ha poblacions properes a la central.

Una central de cogeneració produeix energia elèctrica utilitzant un combustible i aprofita la calor residual per a l'obtenció d'aigua calenta per a calefacció, vapor, fluids escalfats, etc., segons les necessitats de la zona on hi ha la central.

els mòduls de cogeneració estan formats per la màquina motriu i l'alternador. Els tipus més utilitzats són:

• Turbines de gas: S'utilitzen per a potències elevades
  -Motors de cicle dièsel: Es construeixen mòduls des de 70kW fins a 2 MW.

Una central nuclear és una central termoelèctrica en què la font d'energia tèrmica s'obté de la fissió dels àtoms d'urani i de plutoni.

El reactor nuclear és el component més important de les centrals nuclears i en constitueix el nucli.
Permet de produir i controlar reaccions en cadena sostingudes.

Refrigerant: Té la funció de refrigerar el reactor, evitar-ne el sobreescalfament i transportar la calor generada, directament o a través d'un circuit secundari, al grup turbina-alternador, per tornar després al reactor i repetir el cicle. El recorregut del refrigerant del reactor s'anomena circuit primari. Els refrigerants utilitzats poden ser líquids, com ara l'aigua, l'aigua pesant, el sodi i el potassi, o gasosos, com ara el diòxid de carboni, l'heli, l'hidrogen i el nitrogen.

Barres de control: Estan formades per materials que absorbeixen neutrons i la seva missió és regular el nombre de fissions que es produeixen a l'interior del reactor per unitat de temps.

Conté el reactor i el conjunt d'elements del circuit primari, format per tres llaços en paral·lel.

Allotja el grup turbina-alternador, els reescalfadors i els condensadors de vapor i els preescalfadors de l'aigua d'alimentació.

S'utilitza per a l'emmagatzematge del combustible de recàrrega del reactor i del combustible ja utilitzat en espera de ser enviat a reprocessar.

Allotja la sala de control, que és el centre neuràlgic de la central.

En el seu interior es disposa de components dels sistemes auxiliars i de seguretat.

• Personal altament qualificat i especialitzat.

• Revisió anual exhaustiva dels elements principals de la central.

• Control constant de l'estat dels equips.

• Control radioactiu de totes les emissions.

• Detecció i identificació de qualsevol anomalia.

• Si se superen els límits d'emissions permesos, activació dels sistemes d'alarma i resposta immediata dels equips de seguretat.

Aèries: Els conductor es mantenen en una certa alçada al terra amb l'ajut d'aïlladors i de suports apropiats a la tensió de la línia. (*Més Primèries)

Subterrànies: Els conductors estan enterrats directament o dintre de canalitzacions. Són de coure i alumini i han d'estar forçosament aïllats ( Més Secundàries)