Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EM:JOAN ALCOVER (1854-1926) - Coggle Diagram
EM:JOAN ALCOVER (1854-1926)
Introducció
poeta i assatgista q estudià Batxillerat a l'IB, on va ser deixeble de Pons i Gallarza i company de Costa i Llobera i d'Antoni Maura. Estudià Dret a bcn i en tornar va exercir d'advocat. Paral·lelament, començà una carrera política amb Maura, de qui era amic personal.
poesia caracteritzada per ser sincera i humana. Durant la 1a etapa escriu en català i castellà encara que els seus primers versos eren buits mimètics i plens de tòpics literaris.
1901-1918
1901-1903: canvi de llengua de la seva producció. Causes:
procés de sinceritat personal i d'identificació amb la seva terra i la seva llengua
tragèdia familiar
fracàs de la seva poesia en castellà
a partir d'aquest moment publica
Cap al tard
(1909) i
Poemes bíblics
(1918)
Cap al tard
millor llibre i 1 dels + coneguts de la poesia catalana contemporània. Estructurat en 4 seccions
'Cançons de la serra': relació entre poeta i realitat exterior. Apareix un paisatge animat amb figures humanes. Aquest paisatge és idealitzat i el poeta apareix com un visionari amb una funció simbòlica.
'Elegies': desgràcies familiars tractades a partir de tragèdia i dolor íntim i personal; evocació a la infantesa com a paradís perdut i defensa del record com a via d'escapament i perpeutació dels éssers estimats.
'Endreces': es parla de la llengua i de personatges coneguts. Poemes dedicats en forma d'homenatge, als intel·lectuals que assisteixen a les tertúlies literàries. Recull la dimensió + civil i col·lectiva de l'obra
'Juvenils': 5 composicions escrites en la joventut e inspirades en el romanticisme tardà
a través d'aquest recull es concreten 2 grans temes d'Alcover
llengua i dimensió social
la seva teoria poètica
gran espontaneïtat mesura per la tècnica
altres obres
A
Poemes bíblics
recrea escenes de l'Antic restament que impressionen per la seva dimensió humana. Poemes de caire narratiu sentenciosos i senzills
tmb destaca com assatgista amb la seva teoria literària expressada en les conferències titulades
Humanització de l'art
on exposa la proposta de reconiciliar l'art amb la vida col·lectiva. La teoria es basa en 3 principis
el poeta ha de comunicar amb sinceritat les seves vivències
el contingut s'ha de transmetre amb claredat
els artistes no poden desfigurar la realitat. L'art compleix una funció social