Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ECONOMIA T.10 DINERS I POLÍTICA MONETÀRIA :euro: - Coggle Diagram
ECONOMIA T.10 DINERS I POLÍTICA MONETÀRIA :euro:
ELS DINERS
Diners
Mitjà de canvi
o de pagament i cobrament universal.
Aquests compleixen tres funcions bàsiques
Mitjà de canvi
Unitat comuna de compte
Dipòsit de valor
1.1 Tipus de diners
Diner fiduciari
(del llatí
fiducia
o confiança) es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment
acceptat per tothom
.
Diner bancari
Només existeix virtualment perquè "es troba al banc" i pot existir per dues maneres:
Dipòsits a la vista o d'estalvi
Abans eren anomenats comptes corrents i llibretes d'estalvi. Generalment, els dipòsits permeten als titulars
disposar immediatament dels diners
, tan en efectiu com en xec o en targeta.
Dipòsits (o imposicions) a termini fixe
Són aquells que a canvi d'una remuneració amb interessos, són compromesos a mantenir-se durant un temps determinat. (
préstecs
)
Altres actius líquids en mans del públic (AAL)
No bancaris i poden recuperar-se en un termini breu sense cap risc. L'actiu principal són els
bons públics
.
Diner legal
Bitllets i monedes de curs legal
emesos pels bancs centrals dels diferents països. A l'eurozona s'emet i es controla pel BCE.
1.2 La moneda digital
A. Les criptomonedes
Criptomonedes
Monedes digitals que, per a assegurar les transaccions, utilitzen la
criptografia
com a suport en comptes dels bancs centrals tradicionals.
B. La tecnologia
Blockchain
Tecnologia
Blockchain
Es basa en una cadena, descentralitzada, traçable i pública de
blocs d'operacions
.
1.3 Agregats monetaris
Agregat monetari
Magnitud que agrupa diverses classes de diner. Són utilitzats per analitzar l'oferta monetària, és a dir, el diner que
circula per l'economia
.
1.4 El tipus d'interès
Interès o preu del diner
És el
cost de llogar
diners
Els factors a tenir en compte per a fixar-lo són
Liquiditat
La capacitat de convertir-se en diner legal sense perdre gairebé cap part del seu
valor
també s'ha de tenir present.
Duració del préstec
Com més llarg és el període de concessió, més difícil és
predir l'escenari
en el qual es faria la devolució.
Risc de l'operació
Sempre existeix la possibilitat de no devolució. Així que com major sigui la
solvència
demostrada, més fàcil serà aconseguir la concessió.
PREUS I INFLACIÓ
Inflació
Creixement generalitzat i continu dels
preus
d'una economia
2.1 Causes de l'inflació
Inflació de demanda
L'origen de la inflació es troba en un
excés de demanda
L'augment de la demanda pot tenir l'origen en algun d'aquests 3 agents
Empreses
Millora de les expectatives
empresarials pot produir un augment de la demanda.
Sector públic
Si el Govern augmenta la
despesa pública
, començarà a
demanar
tots els béns i mitjans de producció
Famílies
Quan decideixen
estalviar menys i gastar més
, la demanda incrementa
Inflació de costos
El problema sorgeix pel
cantó de l'oferta
Hi ha cinc teories que miren d'explicar la inflació a partir dels costos
Espiral salaris-preus
Quan col·lectius de treballadors percebem
salaris superiors
, els perceptors de rendes augmenten els preus
Espiral salaris-salaris
Aquí, els treballadors d'altres sectors miren d'obtenir les
mateixes millores
Encariment dels recursos naturals
Augment de preus dels
recursos bàsics
Pel poder de mercat
Hi ha empreses amb cert
poder monopolista
capaces d'incrementar els preus.
Variacions en el preu del diner
Aquelles empreses que hagin demanat préstecs, hauran de
pagar interessos
i, per tant, tindran més costos, i es veuen obligades a apujar els preus.
Inflació monetàira
Segueix quan augmenta la
quantitat de diners en circulació
El diner circula a una
velocitat constant
per l'economia
Si augmenta
Les persones
tenen més diners
que abans i desitgen comprar més béns i serveis
Excès de demanda
Els
preus augmenten
a causa de l'excés de diner en circulació
2.2 Conseqüències de la inflació
A. La pèrdua de poder adquisitiu
Perjudicats
Treballadors
Alguns sous no augmenten al
mateix ritme
que la inflació
Estalviadors
La qualitat de
béns que podran consumir
serà menor
Pensionistes
L'actualització d'aquestes sol estar
sota l'augment
del cost real de vida.
Empreses exportadores de productes naturals
L'increment en el preu els productes nacionals
resta competitivitat
Beneficiats
Estat
Sempre paga a crèdit, es compromet a fer el pagament en un
determinat termini
Empreses importadores de productes estrangers
La inflació diferencial
afavoreix la importació de béns
Deutors
El valor d'un deute es
quantifica
en determinades quantitats fixes
B. Incertesa
Si els preus canvien contínuament,
no transmeten la informació
que els consumidors i empreses necessiten per a decidir què i quant consumir o produir.
ELS INDICADORS DE LA INFLACIÓ
IPC
Mesura ponderada dels
preus dels béns
que acostuma a consumir una família mitjana per regla general
3.1 Mesura de la inflació
Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF)
Permet conèixer la
despesa en consum de les llars
a Espanya, i de la distribució d'aquest entre les diverses parcel·les de consum (grups bàsics de consum).
Cistella de la compra
Selecció de productes
representatius de la despesa
dels espanyols en cada grup bàsic de consum.
3.2 Evolució de la inflació
Taxa d'inflació
Variació
, mesurada en percentatge, que experimenta l'IPC respecte del període de temps anterior.
3.3 Limitacions de l'IPC
Es desvirtua amb el pas del temps
Amb els anys, la nostra cistella de béns
va canviant
i consumim productes diferents.
No té en compte variacions en la qualitat dels béns
A la pràctica, és molt difícil determinar quins augments de preus
responen a increments de qualitat
.
Certs béns i serveis són qüestionables
La cistella de béns espanyola encara
no inclou alguns béns i serveis
, com les despeses derivades de la compra d'un habitatge.
Discussió sobre la representativitat de l'EPF
Les dades de l'IPC tenen origen a l'EPF, però no està clar si aquest és del tot representatiu.
3.4. Altres tipus d'inflació
IPC Harmonitzat (IPCH)
Indicador estadístic l'objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna de la inflació que permet realitzar
comparacions internacionals
.
Inflació subjacent
Permet preveure l'evolució dels preus a
llarg termini
LA POLÍTICA MONETÀRIA
Preu oficial del diner
Tipus d'interès bàsic al qual el banc central de cada país
presta diner a la banca privada
.
A més del preu del diner, els bancs centrals controlen
El preu oficial del diner al qual
coincideixen els preus
La quantitat de
diner en circulació
Política monetària
Conjunt de
mesures adaptades per l'autoritat monetària
(el banc central de cada país o el BCE en el cas dels països de la zona euro) per a aconseguir els objectius macroeconòmics perseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació, i també de l'alteració del preu oficial del diner.
BCE: OBJECTIU I TASQUES
Objectiu principal
Estabilitat de preus
Tasques dissenyades per a l'aconseguiment d'aquest objectiu
Cuidar les reserves internacionals del SEBC
Promoure el bon funcionament dels mercats financers
Dirigir les operacions de canvi de divises
Autoritzar la qualitat de bitllets d'euro que poden emetre els Estats membres
Definir i executar la política monetària de l'eurozona
LA POLÍTICA MONETÀRIA EN ACCIÓ
6.1 Instruments monetaris convencionals
Facilitats permanents
Mitjançant operacions a un sol dia
d'injecció o retirada de diner
, són facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials.
Operacions principals de finançament
El BCE
subhasta periòdicament lots de préstecs
a una setmana a la banca privada. El tipus d'interès que fixa el BCE per a cada subhasta en el preu del diner.
Mecanisme de reserves mínimes
Incrementa o redueix
la liquiditat del sistema bancari
6.2 Instruments monetaris extraordinaris: l'expansió quantitativa
Expansió quantitativa (QE)
Pla d'estímuls que injecta liquiditat a l'economia
augmentant la quantitat
de diners en circulació.
Efectes sobre l'economia
Política monetària expansiva
Δ Quantitat de diners en circulació ▽ Preu oficial del diner
Δ Consum Δ Inversió
Δ Producció Δ Ocupació
El possible efecte indesitjat és la inflació o increment dels preus
Política monetària restrictiva
▽ Quantitat de diners en circulació Δ Preu oficial del diner
▽ Consum ▽ Inversió
Δ ▽ Producció ▽ Ocupació
El possible efecte indesitjat és l'estancament o recessió de preus