EL SECTOR PRIMARI
La població activa
Població activa
Població inctiva
Sectors econòmics
Són aquelles persones que encara són joves i aleshores no treballen més o menys la població de 16 anys cap a baix.
Persones que treballen i que per tant, poden disposar a oferir béns i serveis.
Primari
Secundari
Terciari
Activitats econòmiques encarregades de transformar la matèria primera en productes aptes pel consum.
Activitats econòmiques basades en l'obtenció de recursos de la natura.
Activitats econòmiques encarregades d'oferir serveis a les persones.
Localització dels espais agaris i factors que els expliquen
Localització, zones on hi ha les terrres més productives
Factors físics
Factors humans
Factors demogràfics
Factors socioèconomics
Volum de població
La incidència del mercat
Aplicació d'avenços tècnics i científics
Dimensió de les explotacions
Minifundi
Latifundi
Sòl
Relleu
Clima
Aigua
Les zones on és troben les terres més productives són els chernozems, aquests és donen en els climes continentals
Els chernozems cobreixen al voltant de 230 milions d'hectàreas
Aquestes zones és troben en les latituds mitjes d'Amèrica de Eurasia i Amèrcia del nord.
Les activitats agropecuàries
Segons la producció
Agricultura i remaderia subsistència
Agricultura i remaderia de mercat
És una petita comunitat que s'encarrega de que una part dels cultus procedeixen lo suficient per subministrar un aliment per el nucli familiar.
Aquesta és una màxima producció amb un màxim benefici que utilitza els coltius com un negoci i no com una forma de abestiment personal.
Els paisatges agaris
Unitats de conreu
Camp obert
Camp tencat
Aquest és un paisatge agàri caracteritzat per els límits entre les fulles de cultiu i no trenen cap element de tancament.
Aquests són camps que és troben a l'Europa central
Aquest tipus de camp és troba a l'europa atlàntica
Aquest és un paisatge agàri caracteritzats pels límits que conté entre fulles de cultiu i tenen elements de tancament.
Sistema de conreu
Cultiu de secà
Cultiu de regadiu
Utilització de sistemes de reg artificials (canals d'inundació, aspersors, goteig...)
Producció més elevada
No és reguen
Adaptats a pluges escasses i irregulars
Tipus de conreu
Conreus Herbacis
Conreus llenyosos
Aquests són cultius que ocupen el terreny durnant llargs periòdes i no necessiten ser replantats després de cada collita.
Aquests són constituits per aquelles plantes en les que la seva part area té consistència habacia (cereals, llegums, patates...)
L'agricultura als països desenvolupats
Característiques principals
Incorpora la ciència
Incorpora la tècnologia
Per ser més aficients
Estalvien recursos com temps i diners
en el que gunayen més i millor
Quantitat
Producció
Alta capacitat productiva, disenyada per respondre les necessitats dels mercats i comercialitzar tonelades a nivell intern i extern
Aplicació de tècniques i utilització de màquinaria
Fan que és redueixi el risc de dependència de factors externs com el clima o la mà d'obra.
Pot ordenar sistemes de presició incorporats en les collites que treballen autònomament i amb alta èficiencia per ajudar a les llargues jornades de recollida de collites
Millor producció a menor cost i en un menor temps
Agricultura de països en vies de desenvolupament
Característiques generals
La majoria d'aquests paÏsos van ser antigues colònies europeas
La seva agricultura té grans trets, és caracteritza per
Tenir una població activa nombrosa
Dedicar-se al cultiu de productes orientats al autoconsum i a la baixa productivitat
Utilitazació de tècniques i utensilis rudiamentaris
En aquests països exsisteixen diverses modalitats d'agricultura determinades per el clima, les tradicions agrícoles són:
El sistema més generalitzat en les zones tròpicals el cultiu de rozas el qual s'obtenen pobres collites de blat de moro, bananes, mandioca...
En algunes regions com el suroest asiàtic s'ha obtingut una agrigultura intensiva capaç d'alimentar a moltes persones.
És frecuent l'agricultura extensiva de secà i en determinades zones s'aplica una agriculuta espaculativa (plantacions explotades per multinacionals de la alimentació.
Els paissatges agaris de la Penínsila Ibèrica
Factors físics: Ibèria humida i seca
Conreus Ibèria Humida
Conreus Ibèria Seca
Factors històrics
Els paissatges agaris de Catalunya (característiques)
Els paisatges agaris de Catalunya són força diversos
Han estat condicionats per factors humans i també per factors físics: relleu, clima i proximitat de l'aigua
Des de l'època romana, les propietats agàries a Catalunya han estat a mides mitjanes i a l'edat mitjana es van anar estructurant al voltant de la masia.
Dins del sector primari predomina la remaderia amb un 60%, apròximadament del valor de tota la producció final agària.
La modernització de l'activitat arícola i ramadera ha comportat millores en el sector.
La pesca i l'aquicultura
Pesca d'altura
Pesca artesanal
Aqüicultura
Activitat dirigida a produir i engresar organismes aquàtics en el seu medi . És una tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu d'espècies que viuen en aigua salada o dolça.
És aquella que es porta a terme a l'alta mar, és a dir lo suficient allunyats de la costa. Aquesta és realitza amb vaixells de gran tamany i ben equipats que navegen durant dies o mesos.
Tipus d'activitat pesquera professional que utilitza principlament arts de pesca tradicionals. Aquesta és relaitza en una zona propera a la costa, normalment sense embarcacions com per exemple amb xarxes de platja.
Els conreus de la Ibèria seca són els que és relitzen a la zona més seca d'Espanya que és el sud de la península.
Els conreus de la Ièria humida són els que és realitzen a la zona més humides més humida d'Espanya que és el nord de la península
Ibèria humida
Ibèria seca
Clima: De montanya, continental i litoral
Sòl: Menys sòl
Ralleu: Més ralleu motanyós
Aigua: Més quantitat + plujes
Clima: Mediterrani sec, àrid i semiàrid
Sòl: Més sol i més temperatura
Ralleu: Mesetes i zones àrides
Aigua: Menys quantitat - plujes
Explica la distribució i caracterització dels paissatges agàris per abordar la seva descripció agrupada segons les grans unitats fisiogràfiques i en funció de l'orientació actual de les explotacions