EL SECTOR PRIMARI

La població activa

Població activa

Població inctiva

Sectors econòmics

Són aquelles persones que encara són joves i aleshores no treballen més o menys la població de 16 anys cap a baix.

Persones que treballen i que per tant, poden disposar a oferir béns i serveis.

Primari

Secundari

Terciari

Activitats econòmiques encarregades de transformar la matèria primera en productes aptes pel consum.

Activitats econòmiques basades en l'obtenció de recursos de la natura.

Activitats econòmiques encarregades d'oferir serveis a les persones.

Localització dels espais agaris i factors que els expliquen

Localització, zones on hi ha les terrres més productives

Factors físics

Factors humans

Factors demogràfics

Factors socioèconomics

Volum de població

La incidència del mercat

Aplicació d'avenços tècnics i científics

Dimensió de les explotacions

Minifundi

Latifundi

Sòl

Relleu

Clima

Aigua

Les zones on és troben les terres més productives són els chernozems, aquests és donen en els climes continentals

Els chernozems cobreixen al voltant de 230 milions d'hectàreas

Aquestes zones és troben en les latituds mitjes d'Amèrica de Eurasia i Amèrcia del nord.

Les activitats agropecuàries

Segons la producció

Agricultura i remaderia subsistència

Agricultura i remaderia de mercat

És una petita comunitat que s'encarrega de que una part dels cultus procedeixen lo suficient per subministrar un aliment per el nucli familiar.

Aquesta és una màxima producció amb un màxim benefici que utilitza els coltius com un negoci i no com una forma de abestiment personal.

Els paisatges agaris

Unitats de conreu

Camp obert

Camp tencat

Aquest és un paisatge agàri caracteritzat per els límits entre les fulles de cultiu i no trenen cap element de tancament.

Aquests són camps que és troben a l'Europa central

Aquest tipus de camp és troba a l'europa atlàntica

Aquest és un paisatge agàri caracteritzats pels límits que conté entre fulles de cultiu i tenen elements de tancament.

Sistema de conreu

Cultiu de secà

Cultiu de regadiu

Utilització de sistemes de reg artificials (canals d'inundació, aspersors, goteig...)

Producció més elevada

No és reguen

Adaptats a pluges escasses i irregulars

Tipus de conreu

Conreus Herbacis

Conreus llenyosos

Aquests són cultius que ocupen el terreny durnant llargs periòdes i no necessiten ser replantats després de cada collita.

Aquests són constituits per aquelles plantes en les que la seva part area té consistència habacia (cereals, llegums, patates...)

L'agricultura als països desenvolupats

Característiques principals

Incorpora la ciència

Incorpora la tècnologia

Per ser més aficients

Estalvien recursos com temps i diners

en el que gunayen més i millor

Quantitat

Producció

Alta capacitat productiva, disenyada per respondre les necessitats dels mercats i comercialitzar tonelades a nivell intern i extern

Aplicació de tècniques i utilització de màquinaria

Fan que és redueixi el risc de dependència de factors externs com el clima o la mà d'obra.

Pot ordenar sistemes de presició incorporats en les collites que treballen autònomament i amb alta èficiencia per ajudar a les llargues jornades de recollida de collites

Millor producció a menor cost i en un menor temps

Agricultura de països en vies de desenvolupament

Característiques generals

La majoria d'aquests paÏsos van ser antigues colònies europeas

La seva agricultura té grans trets, és caracteritza per

Tenir una població activa nombrosa

Dedicar-se al cultiu de productes orientats al autoconsum i a la baixa productivitat

Utilitazació de tècniques i utensilis rudiamentaris

En aquests països exsisteixen diverses modalitats d'agricultura determinades per el clima, les tradicions agrícoles són:

El sistema més generalitzat en les zones tròpicals el cultiu de rozas el qual s'obtenen pobres collites de blat de moro, bananes, mandioca...

En algunes regions com el suroest asiàtic s'ha obtingut una agrigultura intensiva capaç d'alimentar a moltes persones.

És frecuent l'agricultura extensiva de secà i en determinades zones s'aplica una agriculuta espaculativa (plantacions explotades per multinacionals de la alimentació.

Els paissatges agaris de la Penínsila Ibèrica

Factors físics: Ibèria humida i seca

Conreus Ibèria Humida

Conreus Ibèria Seca

Factors històrics

Els paissatges agaris de Catalunya (característiques)

Els paisatges agaris de Catalunya són força diversos

Han estat condicionats per factors humans i també per factors físics: relleu, clima i proximitat de l'aigua

Des de l'època romana, les propietats agàries a Catalunya han estat a mides mitjanes i a l'edat mitjana es van anar estructurant al voltant de la masia.

Dins del sector primari predomina la remaderia amb un 60%, apròximadament del valor de tota la producció final agària.

La modernització de l'activitat arícola i ramadera ha comportat millores en el sector.

La pesca i l'aquicultura

Pesca d'altura

Pesca artesanal

Aqüicultura

Activitat dirigida a produir i engresar organismes aquàtics en el seu medi . És una tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu d'espècies que viuen en aigua salada o dolça.

És aquella que es porta a terme a l'alta mar, és a dir lo suficient allunyats de la costa. Aquesta és realitza amb vaixells de gran tamany i ben equipats que navegen durant dies o mesos.

Tipus d'activitat pesquera professional que utilitza principlament arts de pesca tradicionals. Aquesta és relaitza en una zona propera a la costa, normalment sense embarcacions com per exemple amb xarxes de platja.

Els conreus de la Ibèria seca són els que és relitzen a la zona més seca d'Espanya que és el sud de la península.

Els conreus de la Ièria humida són els que és realitzen a la zona més humides més humida d'Espanya que és el nord de la península

Ibèria humida

Ibèria seca

Clima: De montanya, continental i litoral

Sòl: Menys sòl

Ralleu: Més ralleu motanyós

Aigua: Més quantitat + plujes

Clima: Mediterrani sec, àrid i semiàrid

Sòl: Més sol i més temperatura

Ralleu: Mesetes i zones àrides

Aigua: Menys quantitat - plujes

Explica la distribució i caracterització dels paissatges agàris per abordar la seva descripció agrupada segons les grans unitats fisiogràfiques i en funció de l'orientació actual de les explotacions