Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
MECÀNICA VEHICLES 2, Paràmetres dels motors, Arbre de transmissió, Cicle…
-
Paràmetres dels motors
-
-
-
-
-
-
Parell: Força de gir del motor. Nxm / El màxim parell es dona habitualment a un règim de revolucions intermitges del motor. M= F x r
Potència: W/t Watts o CV > Màxima a altes revolucions M x n /9,55
Sobre potència
A més cilindrada, més potència
A més ompliment cilindre, més potència (sobrealimentació)
Relació compressió més elevada, més potència
-
-
-
Arbre de transmissió
-
-
-
-
Segons unió
Cardan: Angles petits, fins a 25º. Camions
-
Cicle funcionament
Motor benzina 4 temps
-
-
Cicle Otto
Admissió: Pistó de PMS a PMI mentre obren vàlvules d'admissió i entra benzina i aire. Quan arriba a PMI vàlvula admissió es tanca
Compressió: Del PMI va al PMS amb vàlvules tancades i comprimeix mescla. Aquí el cigonyal ja ha donat una volta completa.
Explosió/Expansió: Temps motor, fa treball. Pistó al PMS i barreja comprimida, bugia crea guspira que inflama la mescla. Els gasos s'expansionen i el pistó baixa a PMI.
Escapament: Pistó va del PMI al PMS degut a la inèrcia. I ho fa amb la vàlvula d'escapament oberta i els gasos surten empesos. El cigonyal ha fet 2 voltes.
A la pràctica les vàlvules tanquen i obren amb avanços i retards pel que hi ha solapament. Això provoca millor eficiència en el cicle. Avanç- Retard- Avanç - Retard - Avanç (últim per encesa)
Motor dièsel 4 temps
-
Són menys potents a igualtat de condicions.
Necessiten escalfadors per pujar la temp del gasoil perquè autoinflami.
Diesel i Otto 1 cicle= 2 voltes cigonyal = 1 volta arbre de lleves
Cicle diesel
-
-
-
Escapament: Pel col.lector d'escapament, igual que en Otto.
Motor 2 temps
-
-
Temps de 2 en 2
Admissió + Compressió: Pistó puja del PMI al PMS i comprimeix. A la vegada s'està fent l'admissió abaix.
Explosió + escapament: Pistó baixa del PMS al PMI fent treball. Quan ha baixat suficient els gasos poden escapar empesos també per l'aire d'admissió que puja
- Oli barrejat amb combustible (gasoil)
- Fabricació i manteniment senzills
- Tenen més potència que un de 4 temps a igual cilindrada
- Càrter buit d'oli
- Desgast superior
- Consumeixen més combustible
- Generalment no tenen sistema de distribució . Llumeneres (lumbreras)
Sitema d'alimentació
Carburació
Sistema d'alimentació de benzina en explosió (otto) fins fa poc. Consta de:
- Entrada aire de l' exterior per la depressió creada pels pistons. Passa per filtre per treure'n impureses.
- L'aire s'accelera per Venturi. Es perd pressió estàtica creant-se una depressió.
- Dins el Venturi hi ha el sortidor de benzina (xiclé) d'on xuclem la benzina gràcies a la depressió. Els conductes (col.lectors) porten la benzina fins al cilindre.
- El flux d'aire es controla amb una vàlvula de papallona associada al pedal d'acceleració.
Problema d'arrancada en fred - Condensació benzina- Necessitem més benzina. Mètodes: Estàrter>dona benzina extra per venturi / Estrangulador> Limita aire variant les proporcions
Injecció
Era propia dels Diesel (combustió) però ara practicament tots són per Injecció.
En dièsel durant l'admissió s'obren les vàlvules i només hi entra aire. Al final de la compressió s'injecta el gasoil i s'autoinflama.
En benzina el combustible entra en l'admissió o compressió. I s'inflama gràcies a la bugia.
Dos tipus
-
Indirecta: Hi ha una pre-cambra on s'injecta el combustible i comença a cremar. Acaba de cremar dins la cambra de combustió. Gasta més
Sobrealimentació
Els motors clàssics són atmosfèrics. Vol dir que quan s'injecta el comburent ho fa a 1 atm gràcies a la depressió creada pels pistons.
-
Turbocompressor: Els gasos d'escapament fan girar una turbina connectada a un compressor centrífug. Gràcies a això entra aire a més d'1 atm. 20º 1 bar a 100º 1,5 bar / escapen a 800-950º
Intercooler: Refreda l'aire per tal de que ens en càpiga més dins els cilindres. Intercanvia calor amb l'exterior mitjançant aire o aigua.
Sistema de transmissió
-
Parts
Motor, embragatge, caixa canvis, arbre de transmissió, grup cònic-diferencial, paliers i rodes
Tracció i propulsió
Propulsió: L'eix posterior empeny el vehicle (pesats i gran potència). Rodes traseres motrius i davanteres directrius
Tracció: L'eix davanter estira el vehicle. Juntes homocinètiques. Rodes davanteres motrius i directrius. Turismes.
-
-
Embragatge
-
-
-
Tipus
Fricció (disc), centrífug i hidràulics (oli)
Accionament
Mecànic (cable d'acer), hidràulic (oli), pneumàtic (aire comprimit)
Caixa de canvis
-
-
-
-
Engranatge de gran a petit - Perdo parell(força) guanyo velocitat
Engranatge de petit a gran - Perdo veloc i guanyo parell
Per mantenir sentit de gir original calen engranatges imparells
Vmotor > Varbre = marxes curtes (poca vel. i molta força)
Vmotor<Varbre= marxes llargues (molta vel. i poca foça)
Vmotor=Varbre = Relació directa, sol ser 4ª marxa. No eix intermediari
-