Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T3. 3.2. La Política de l'Educació Social en la gènesi i consolidació…
T3. 3.2. La Política de l'Educació Social en la gènesi i consolidació de l'Estat de Benestar
Sistema de drets i garanties bàsiques
nivells de prestacions mínimes en matèria
educació
salut
protecció social...
sorgiment de la democràcia liberal
donar resposta a qüestions:
Constitució que substituïra al poder arbitrari exercit abans
debat polític plantejat pels demòcrates
qüestio social que plantejaven els socialistes:
pobresa urbana
problemes socials
Conformació històrica de l'Estat social-democràtic-liberal
no independent de les generacions de drets
reconeguts per l'Estat
drets individuals i civils
no intervenció de l'Estat
drets polítics
individu com a subjecte polític
drets culturals, econòmics i socials
intervenció de l'Estat, principi d'igualtat
Entre aquets últims cal distingir:
genèrics
específics
difusos
Sistema de drets de les societats preindustrials, diferia:
Acceptava la falta d'igualitarisme
Drets suposaven obligacions
culminaria amb la
Declaració Universal dels Drets Humans
(1948)
Drets no especificats en la llei
Després de la SGM, l'expansió de l'Estat de Benestar tingué com a conseqüència
increment del protagonisme de l'Estat
càrrec de decisions que deuria prendre la ciutadania
classe política incapaç de donar resposta
les van traslladar a experts i buròcrates
aquests tecnòcrates posseeixen la capcitat i el dret de triar
CONSEQÜÈNCIA: democràcia i la llibertat segrestades de la ciutadania per l'aparell burocràtic
consolidació de l'Estat de Benestar que mitjançant polítiques social vingué a suposar:
reconeixement dels drets i llibertats jurídiques i polítiques de "l'Estat mínim" liberal
revisió de les teories liberals i marxistes sobre l'Estat
centralització de les labors assiestencials en l'Estat
intervencionisme estatal i l'increment en la societat
Característiques a l'Estat de Benestar:
relació funcional entre política social i creixement econòmic
racionalitat, neutralitat i eficiència actuar la creixent burocràcia
polítiques socials com a estabilitzadors democràtics
capacitat demostrada per les polítiques socials xa reduir les desigualtat
classes socials
generacions
gèneres
necessitat de reforç de la capacitat administrativa de l'Estat
Estat de Benestar va situar la polítca social en l'àmbit de les competències
Espanya
es consolidarà l'Esta de Benestar en la resta d'Europa
polítiques socials partint de bases donant lloc a:
expansió de les ciències socials
racionalitat en la planificació
increment de les professions socials
organitzatives
polítiques
econòmiques
construcció del sistema domocràtic i Estat social de dret
característiques de les polítiques socioeducatives de l'Estat de Benestar:
conceben polítiques de caràcter universal
dissenyen i projecten des d'àmbits centrals o autonòmics
valors predominants són equitat i redistribució
necessitats i demandes de la població homogènies
model institucional que ofereix les polítiques està sectoritzat
model burocràtic de gestió ofereix els avantatges d'organització racional, controlada i eficient
base normativa i prescriptiva que les inspira és molt fort
