T2: L’estructura de la Terra

Els mètodes d’estudi de la Terra

Directes

Permeten mesurar i estudiar materials directament.

Informació fiable de la composició de l’interior terrestre

Només informació dels primer 100m

Ex: Anàlisi de lava,mines, exploració geològica…

Indirectes

Estudi de fenòmens o processos naturals que aporten dades per deduir l’interior terrestre.

Ones sísmiques

Ex:Ones sísmiques, meteorits…

Gràcies a l’estudi d’aquestes s’ha elaborat una teoria de com està formada la terra.

Aquestes es propaguen a diferents velocitats segon els material atravessats i poden canviar la direcció quan canvien el medi.

Ones Internes

Ones Superficials

Primeres que es transmeten

Ones P
(Primàries)

Ones S
(Secundàries)

-Són més ràpides (5km/s)
-Compressions i dilatacions
-Transmeten per totes substàncies

-Més lentes (3km/s)
-Ones
-Només per sòlids

Ones L
(Love)

Ones R
(Rayleigh)

-3km/s
-Moviement horitzontal perpendicular

-2,7km/s
-Trajectòria eliptica

Epicentre i Hipocentre

Les variacions ens permeten calcular les variacions de velocitat de les ones.

Discontinuïtats sísmiques

D. de Mohorovic

D. de Gutenberg

D. de Lehman

Les capes de la Terra

Discontinuïtats Sísmiques

Comportament Mecànic
i
Propietats físiques

41866953-7B02-4BCE-A4C4-B5D8CD8609D8

5B0CE3D4-D947-45B9-8458-0746C9ED8791

La Tectònica de Plaques

Defensa que la litosfera està feta per plaques tectòniques que es desplacen per l’astenosfera

Teoria de la deriva continental

Feta per Alfred Wegener (1915) en un llibre on proposa evidències de la seva teoria

  1. Evidències paleontològiques
  1. Similitud entre roques i estructures
  1. Dades Paleoclimàtiques
  1. Encaix de Continents

Els continents encaixen, per tant en un moment fa molt podrien haver estat junts.

Utilitza fòssils o espècies per dir que abans aquells continents quan ara no ho estan.

Veu que hi ha roques que són del mateix tipus en continents que estaven junts

Utilitza pol·len i disp. de carbó trobats en estructures per calcular l’edat i origen de les roques.

Característiques morfològiques del mar

Gràcies a a avenços tecnològics a la 2 guerra mundial es va descobrir:
-Serralades submarines
-Fosses submarines

  1. Marges Continentals

Primera zona en entrar al mar

Actius

Dos plaques tectòniques convergents una subdueix a l’altre = Activitat Tectonica

Passius

No hi ha activitat tectònica

  1. Conques Oceàniques profundes

-Planes i plenes de sediment
-Submarines
-Sediment provinent de l’erosió

  1. Dorsals Ocèaniques

Dos plaques que es mouen en sentit contrari, del forat surt matèria que al refredar-se generarà serralades

El material més llunyà de la dorsal és el material més antic, i el més proper el més nou.

Tipus de Límits de Plaques

Límits Divergents
(Constructius, Expanisius)

Escorça Oceànica-Oceànica

-Forma Dorsals Oceàniques
-Iclandia

Escorça Continental-Continental

-Forma Valls de Rift
-Zona del llac Vitoria

Límits Convergents
(Destructius)

Escorça Oceànica-Oceànica

-Una placa subdueix a una altre, es forma una zona d’oducció i es genera una fisura on apareix un volcà.
-Indonèsia

Escorça Oceànica-Continental

-L’escorça oceànica subdueix a la continental i l’acumulació s’escapa per la muntanya.
-Alps

Escorça Continental-Continental

-Una escorça continental subdueix a una altre fins que finalment s’acaben ajuntant.
-Himalàia

Falles Transformants
(Neutres, Passius)

-Dues plaques que freguen entre elles, al moure’s donen grans descarregues d’energia.
-Falla de San Andreu

El motor que mou les plaques

La Hipòtesi més acceptada, el sistema de doble de corrents de convecció

Corrents ascendents + Corrents descendent

Sismes i els seus efectes

Alliberacions sobtades d’energia acumulada que es propaguen en ones sísmiques.

Escala de Richter

Escala de Mercalli

-Mesura quantitat d’energia alliberada
-Del 0-9
-Base l’ogaritmica
-No es pot fer un mapa

-Mesura intensitat segons el dany de destrucció.
-Mapes d’isoistes
-De l’I al XII