T2: L’estructura de la Terra
Els mètodes d’estudi de la Terra
Directes
Permeten mesurar i estudiar materials directament.
Informació fiable de la composició de l’interior terrestre
Només informació dels primer 100m
Ex: Anàlisi de lava,mines, exploració geològica…
Indirectes
Estudi de fenòmens o processos naturals que aporten dades per deduir l’interior terrestre.
Ones sísmiques
Ex:Ones sísmiques, meteorits…
Gràcies a l’estudi d’aquestes s’ha elaborat una teoria de com està formada la terra.
Aquestes es propaguen a diferents velocitats segon els material atravessats i poden canviar la direcció quan canvien el medi.
Ones Internes
Ones Superficials
Primeres que es transmeten
Ones P
(Primàries)
Ones S
(Secundàries)
-Són més ràpides (5km/s)
-Compressions i dilatacions
-Transmeten per totes substàncies
-Més lentes (3km/s)
-Ones
-Només per sòlids
Ones L
(Love)
Ones R
(Rayleigh)
-3km/s
-Moviement horitzontal perpendicular
-2,7km/s
-Trajectòria eliptica
Epicentre i Hipocentre
Les variacions ens permeten calcular les variacions de velocitat de les ones.
Discontinuïtats sísmiques
D. de Mohorovic
D. de Gutenberg
D. de Lehman
Les capes de la Terra
Discontinuïtats Sísmiques
Comportament Mecànic
i
Propietats físiques
La Tectònica de Plaques
Defensa que la litosfera està feta per plaques tectòniques que es desplacen per l’astenosfera
Teoria de la deriva continental
Feta per Alfred Wegener (1915) en un llibre on proposa evidències de la seva teoria
- Evidències paleontològiques
- Similitud entre roques i estructures
- Dades Paleoclimàtiques
- Encaix de Continents
Els continents encaixen, per tant en un moment fa molt podrien haver estat junts.
Utilitza fòssils o espècies per dir que abans aquells continents quan ara no ho estan.
Veu que hi ha roques que són del mateix tipus en continents que estaven junts
Utilitza pol·len i disp. de carbó trobats en estructures per calcular l’edat i origen de les roques.
Característiques morfològiques del mar
Gràcies a a avenços tecnològics a la 2 guerra mundial es va descobrir:
-Serralades submarines
-Fosses submarines
- Marges Continentals
Primera zona en entrar al mar
Actius
Dos plaques tectòniques convergents una subdueix a l’altre = Activitat Tectonica
Passius
No hi ha activitat tectònica
- Conques Oceàniques profundes
-Planes i plenes de sediment
-Submarines
-Sediment provinent de l’erosió
- Dorsals Ocèaniques
Dos plaques que es mouen en sentit contrari, del forat surt matèria que al refredar-se generarà serralades
El material més llunyà de la dorsal és el material més antic, i el més proper el més nou.
Tipus de Límits de Plaques
Límits Divergents
(Constructius, Expanisius)
Escorça Oceànica-Oceànica
-Forma Dorsals Oceàniques
-Iclandia
Escorça Continental-Continental
-Forma Valls de Rift
-Zona del llac Vitoria
Límits Convergents
(Destructius)
Escorça Oceànica-Oceànica
-Una placa subdueix a una altre, es forma una zona d’oducció i es genera una fisura on apareix un volcà.
-Indonèsia
Escorça Oceànica-Continental
-L’escorça oceànica subdueix a la continental i l’acumulació s’escapa per la muntanya.
-Alps
Escorça Continental-Continental
-Una escorça continental subdueix a una altre fins que finalment s’acaben ajuntant.
-Himalàia
Falles Transformants
(Neutres, Passius)
-Dues plaques que freguen entre elles, al moure’s donen grans descarregues d’energia.
-Falla de San Andreu
El motor que mou les plaques
La Hipòtesi més acceptada, el sistema de doble de corrents de convecció
Corrents ascendents + Corrents descendent
Sismes i els seus efectes
Alliberacions sobtades d’energia acumulada que es propaguen en ones sísmiques.
Escala de Richter
Escala de Mercalli
-Mesura quantitat d’energia alliberada
-Del 0-9
-Base l’ogaritmica
-No es pot fer un mapa
-Mesura intensitat segons el dany de destrucció.
-Mapes d’isoistes
-De l’I al XII