Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Restauració absolutista, intent de retornar a l’Antic Règim - Coggle…
La Restauració absolutista
Època de Restauració
(1815 - 1830)
Monarques absolutistes van recuperar el poder i van intentar governar
Cas del rei
Lluís XVIII
de França, va regnar després de la
caiguda de Napoleó.
El congrés de Viena: la reorganització del mapa europeu
Derrota de Napoleó, les potències van buscar una nova distribució territorial.
Congrés de Viena van definir un nou mapa europeu
Modificacions
França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució.
Es van enfortir dos
estats coixí
per dificultar una possible expansió francesa. Al nord, el regne d’Holanda va assimilar Bèlgica, i al sud, el regne del Piemont va rebre Savoia i Gènova.
Àustria, Prússia i Rússia
van guanyar territoris de manera equilibrada per tal que ningú no tingués cap mena d’hegemonia sobre la resta.
Tres grans protagonistes:
Metternich
, ministre d’Àustria
Alexandre
I
, tsar de Rússia
Talleyrand
, ministre d’exteriors francès.
La Santa Aliança
Formada per:
Prússia, Rússia i Àustria
i més tard per França
Caràcter antiliberal
Els seus membres es comprometien a intervenir on calgués per defensar l’absolutisme.
Les revolucions de 1820 i 1830
El
liberalisme i el nacionalisme
havien arrelat amb força entre els sectors més progressistes.
Moviment 1820
A Espanya i va donar lloc al Trienni Liberal, va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l’absolutisme.
Es va estendre a Portugal, Rússia i Grècia, va obtenir la independència de l’Imperi otomà el 1829.
1830
Es va produir la segona onada revolucionària a França
El rei Carles X de Borbó va derogar la Carta atorgada, el juliol es va produir una revolució que el va expulsar del país i va entronitzar Lluís Felip d’Orleans
Nacionalisme
El nacionalisme és una ideologia que te la idea que la nació és l'element més important en la constitució d'un Estat.
Les revolucions de 1848
Es va estendre a molts països, a més del liberalisme i el nacionalisme. Revolució social i obrera.
A França. Les eleccions presidencials les va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte, que va posar fi a la República el 1851 i va proclamar el Segon Imperi. Les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política.
Els moviments nacionalistes disgregadors
Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 i es va convertir en un estat independent.
Després ho van fer Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània. A Irlanda.
Els moviments unificadors
La unificació d’Itàlia.
La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera, com per Llombardovenecià que estava sota el control de l’Imperi austríac.
El 1861 es va proclamar el regne d’Itàlia, el primer rei del qual va ser Víctor Manuel II, rei del Piemont.
La unificació alemanya.
Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.
El 1870, després de la victòria sobre França a Sedan, els estats del sud es van unir a la Confederació i l’any 1871 es va fundar el Segon Reich alemany, que es va convertir en una gran potència.
intent de retornar a
l’Antic Règim
