Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 8. L'ESPAI I L'ACTIVITAT INDUSTRIAL. MATÈRIES PRIMERES I…

- - - - INDÚSTRIA: Conjunt d’activitats i processos, físics i químics, destinats a transformar matèries primeres en productes intermedis o de consum.
        Processos que generen residus. També s’inclouen en aquest sector (secundari) la producció d’energia i la construcció. També es pot incloure la mineria si el producte extret necessita d’un procés abans de ser aprofitat
      - Factors de producció
        
        Matèries primeres, fonts d’energia, tecnologia, capital i treball.
        
        Explotació industrial: unitat de producció, fàbrica.
        
        Empresa industrial: gestiona diverses unitats de producció industrial que formen un conjunt.
        
        El PIB espanyol per la indústria és del 30% incloent construcció i producció d’energia. Baixa fins al 13,5 sense aquests sectors.
      - Geografia industrial.
        
        Distribució espacial del fenomen industrial més l’organització d’aquest sector.
        
        Models de localització segons moments històric
        
        Diagnosi de l’activitat industrial amb censos de sòl industrial i residencial.
        
        Anàlisis dels processos de desenvolupament industrial.
        
        Estudis dels espais industrial en declivi, abandonaments o en expansió.
    - - Industries pesades o de primera elaboració o de base: Gran inversió (pública). Estratèrgic. Poca rendibilitat, poca inversió privada. Siderúrgia i sector químic.
      - Industries de transformació o béns d'equip: construció, indústria mecànica i automòbil.
      - Industries de béns de consum i ús: Pymes 99,87 % de les empreses espanyoles i 67% de l’ocupació.
    - - Factors clàssics: Localització de la indústria a prop de les matèries primeres, mercats de consum o punts intermedis. Més endavant amb el petroli i l’electricitat van localitzar-se a centres urbans.
      - Factors actuals: Tendència a la concentració industrial. Disseny a escala planetària. Horitzontalque agrupen diverses empreses del mateix sector. Verticalintergració de diverses i complementàries en un una de principal.
        
        Disponibilitat i cost del sòl industrial.
        
        Infraestructures (logística, tecnològica, transport etc.).
        
        Disponibilitat de mà d’obra, per baix cost o per alta qualificació.
        
        Distància dels centres de producció als mercats de consum.
        
        Disponibilitat d’empreses auxiliars, tradició industrial etc.
        
        Normativa en matèria fiscal i mediambiental
        
        I+D i serveis avançats, sector quaternari, parcs tecnològics etc.
    - - Paisatges
        
        Paisatge industrial Negre: Primera revolució Industrial. CARBÓ. A prop dels jaciments. Colònies industrials. Contaminació.
        
        Paisatge industrial urbà. Segona revolució Industrial. Petroli i electricitat. CIUTATS. Industries auxiliars. Industries de consum final.
        
        Tecnòpolis, comunitats urbanes d’alta tecnologia. Complex industrial basat en tecnologia del coneixement que ofereixen serveis a parcs industrials. Associat a nous models de producció.
      - Classificació
        
        Extractives (industries pesades)
        
        Portuàries (als ports)
        
        Centralitzades (regió metropolitana)
        
        Disperses (medi rural)
        
        Mixtes (medi rural i urbà)
    - - USAPrimera potència a partir de 1914. Gràcies a l’abundància de recursos naturals, tecnologia i concentració empresarial. Grans Llacs (Chicago) Ferro i carbó-Automòbil. California alta tecnologia. Golf de Mèxic Petroli. Seatle i Wichita aeronàutica.
        
        UNIÓ EUROPEAGran Bretanya, França i Alemanya. Primers països a industrialitzar-se s.XVIII. PIB 35% Integració econòmica i moneda única van enfortir la competitivitat. Gran capitalització i mà d’obra molt qualificada. Deslocalització d’indústries poc tecnificades. Regió central eix Londres-Paris-Milà. Arc mediterrani, Genova-Barcelona-València-Màlaga. Arc atlàntic, París-Oporto.
        
        JAPÓ40% del PIB. Revolució Meiji 1868. Sistema de grans famílies (zaibatsu) recolzades per l’Estat més Pymes auxiliars. Després de ls II GM gran tecnificació i dependència energètica. Referent pel desenvolupament a l’Àsia (disciplina, capacitat de treball en equip, jerarquia).
        
        XINA Maoísme, industrialització massiva. Autarquia comunista 1979. Abandonament marxisme. Apertura exterior. Importació de capital i tecnologia. Creixement 10% anual. Parcs tecnològics. Grans empreses amb mà d’obra barata i qualificada. Debilitats: Manca de recursos energètics. Desigualtats i desequilibris territorials i personals. Problemes mediambientals. Gran inversió estrangera i envelliment demogràfic.
- - - - ENERGIA NUCLEAR
        
        Energia Nuclear; ús de urani, plutoni, poloni etc. Desintegració de nucli atòmic crea calor que mou turbina i genera electricitat. Problemes d’accidents greus amb greus conseqüències. Problema de gestió de residus radioactius. 30 anys vida útil. Gran inversió. 80% energia a França. Gran debat social.
    - - Carbó: Diferents tipus segons impureses. Fins a mitjans segle XX suposava el 50 % de l’energia consumida. Reserves a Xina, Rússia, Usa i Sudàfrica.
        
        Petroli: Barreja d’hidrocarburs que s’ha de refinar per extreure el cru. Grans versalitat i diversitat de productes derivats. Crea una gran dependència. Font de conflictes 13 països OPEP.
        
        Gas Natural: Net i fàcil de transportar. Diversos gasos; butà, metà i propà. Rússia i Àfrica del Nord.
  - - - Sol: Tèrmica; plano d’enfoc. Elèctrica; cèl·lules fotovoltaiques, panells gràcies a semiconductors.
      - Eòlica: parcs amb aerogeneradors (molins) per rotació turbines elèctriques. Problemes amb l’afectació del paisatge i a diverses espècies d’aus.
      - Fenòmens físics: Energia mareomotriu (aprofita força marees) i geotèrmica (aprorita escalfor terra)
      -  Hidrogen Costa produir i es produeix amb energies fòssils per la qual cosa no la podem considerar no renovable tot i que és neta.
      - Combustibles vegetals (etanol, metanol, etc.) Creats a partir de monocultius d’espècies vegetals que un cop processades donen un combustible liquat. Pujada de preus d’aliments bàsics per l’ésser humà. Tampoc tenen prou capacitat de producció, fent servir tot el sòl agrícola disponible arribarien a 15 milions diaris de barrils quan estem gastant 95 milions diaris.