Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T2. 2.2. L'Estat i la Política de l'Educació Social: perspectiva…
T2. 2.2. L'Estat i la Política de l'Educació Social: perspectiva estatal i comunitària
Política de l'Educació Social
imbricada en l'Estat
marca l'inici de la mateixa mitjançant
polítiques educatives i controla entitat o les subvenciona
perspectiva comunitària
:heavy_plus_sign:horizontal
:heavy_minus_sign:jerarquitzada
sentiments de pertinença i d'indentificació amb el bé comú i els valors i idees compartides
relació :heavy_plus_sign:directa persones integrants
Dimensions vertical i horitzontal permeten analitzar el rol de l'Estat en l'acció social
dimensió vertical
representada per
Estat
govern
administració
marc jurídic
marc legislatiu
tecnoestructures
deriva de Maquiavel
proposa separar allò moral i religiós de la política
dimensió horizontal
idea del bé comú/públic
representació del qual requeria en
comunitat
convivència
diàleg
"món de la vida"
actualment fa referència a la política en termes de dominació
persones que dominen
perdut tota connotació igualitària entre qui ostenta el poder i la resta de la ciutadania
deriva :arrow_up: despolitització de la població en general
desviculació
política institucional
persones que l'exerceixen
les que són dominades
històricament, en la qual l'acció cívida s'expressava com ainteracció, complementada per la dimensió vertical al·ludida
Crisi de legitimitat democràtica
originada per
cerca ciutadania de projectes individuals i no col·lectius
desaparició del bé comú
falta d'interés en la paricipació social
creació d'un subjecteindividualista i consumista
consolida "societat dels individus"
"societat dels indivitus"
trenca vincles col·lectius i protecció social
societat on llibertad equival a independència perosnal
Victoria Camps plasma interés particular en
desafecció ciutadana
falta de credibilitat de la política
absència d'autèntica deliberació
corrupció en comportaments poc cívics
decreixent participació electoral
Actualment, fer política, sinó algú la faria per/ contra ells
"llibertat del moderns"
entesa com a
independència
, no interferència en les meues coses
"llibertat del antics"
s'entenia com a
participació
, dret a participar en els assumptes públics
Factors social i econòmics que haurien agreujat la desafecció ciutadana per la política (nostre temps)
crisi econòmica europea 2008
grans moviment migratoris cap a Europa
rebrot de les identitats nacionals
creixement de la ultradreta
"paradoxa de la democràcia"
fet que un sistema inicialment dissenyat per a ser inclusiu, ha acabat expulsant a la majoria, quedant-se reduït a un assumpte d'experts, allunyat de la gent
fanamentalisme islàmic i conseqüent xenofòbia
dificultat de la intel·lectualitat per a fer-se escoltar
guerra de Síria...
Crisis com l'actual
Estat
reforça la seua entitat com a superestructura, en una direccionalitat vertical
com un paper central en la resolució dels problemes
econòmiques
socials
polítiques
Comunitat
supera el vot com a única forma de participació en els assumptes públics
establint xarxes de relació
participant activament en iniciatives veïnals, socials...
difuminen límits entre
allò privat
particular i personal de cadascun/a
allò públic
comú i interpersonal
Moviment "indignats" 15M
va suposar
final bipartidimse
aparició nous partits
van sorgir 5 programes d'acció
no rescatar als bancs
educació i sanitat publiques, gratuïtes i de qualitat
repartiment del treball i salari digne
dret a una vivenda digna
fiscalitat distributiva i justa
noves formes d'organització política
nous moviments socials
Polítiques socioeducatives des de l'òptica de la comunitat
permet
connectar amb les necessitats de la ciutadania
apropar-se al món real
tronar a l'origen de la política de l'antiga Atenes
autors/es preconitzen la participació rela de la ciutadania que té un paper important per a:
millorar el funcionament de l'Estat a l'hora de definir i desenvolupar les polítiques socioeducatives
Grups socials o els individus poden convertir-se en agents actius i amb capacitat per a exercir els seus drets i reivindicar-los
