Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LES GUERRES CARLISTES, conclusió - Coggle Diagram
LES GUERRES CARLISTES
Confrontació dinàstica i política que te lloc en tres moments diferents en el segle XIX a Espanya.
el problema sorgeix de publicació Pragmàtica Sanció (1830) amb la que queda abolida la Llei Sàlica
Isabel, filla Ferran VII podia accedir corona espanyola
mor Ferran VII i Maria Cristina es converteix en regent perq Isabel menor d'edat
sectors + absolutistes defensen drets de Carles Maria Isidre (germà rei)
la regent per defensar tron de filla cerca suport dels liberals qual cosa du a problema polític
comença guerra civil
conflicte dinàstic
enfrontament ideològic (absolutistes/carlins) vs (liberals/isabelins)
carlistes (noblesa, clergat i pagesia)
defensen model polític de l'Antic Règim basat en
monarquia absoluta
preeminència social de l'Esglèsia Catòlica
conservació antics furs -> centralització administrativa (Lema Dios, Patria, Rei y Fueros)
focus dels carlistes a
País Basc
part de Catalunya
Aragó
València
isabelins (noblesa vinculada a la Cort, burgesia, classes populars urbanes perq regent accedeix demandes liberals)
conflicte civil internacionalitza quan
carlistes recolzament de
potències absolutistes
Santa Aliança
isabelins recolzament de
Regne Unit
França
Portugal
defensaven liberalisme moderat
Primera Guerra Carlista (1833-1840)
1a etapa (1833-1835)
es produeix al nord peninsular (País Basc, part de Catalunya, Aragó i València)
carlins triomfen a
Tolosa
Bergara
Durango
Eibar
Carles crea monarquia alternativa a Navarra
destaquen
Zumalacárregui (carlista) pren ciutats petites i mor intetnant prendre Bilbao
Cabrera (carlista) controla
zones de l'Ebre
el Maestrat
el Baix Aragó
2a etapa (1836-1840)
Espartero (isabelí) guanya a Luchana (1836) per tant fi del setge de Bilbao
carlistes comencen expendicions cap al sud on destaca
general Gómez
expedició de Don Carles (1837) intentant ocupar Madrid
carlisme fracassa per la divisió ideològica
intransigents: volien continuar amb la guerra dsp de 6 anys
transaccionistes: volien signar la pau
general Maroto (transaccionista signa amb Espartero Conveni de Bergara (1839)
carlistes reconeixen Isabel com a reina
deixen les armes
carlistes demanaven
poder reintegrar-se vida civil
oficials drets ingressar exèrcit isabelí
furs vascos i navarresos respectats
carlins dirigts per Cabrera resisteixen fins 1840 al Maestrat
Segona Guerra Carlista/Guerra dels Matiners (1846-1849)
fracassa matrimoni entre Isabel II i Carles Lluis de Borbó, fill de Carles Maria Isidre
Catalunya escenari principal
Alçament previsible ja que els carlistes catalans
no accepten condicions conveni de Bergara
desacord amb política de govern durant Dècada Moderada (1843-1853)
general carlista Cabrera passa la frontera francesa i forma exèrcit 10.000 homes (Exèrcit reial de Catalunya)
fracassa davant superioritat numèrica exèrcit isabelí (exèrcit de l'Estat).
Cabrera fuig de França i acaba 2n conflicte
la Ortegada (1860): revolta ràpidament sufocada a Sant Carles de la Ràpita , dirigida per Jaime ortega
embarca tropes de balears i les du al delta de l'Ebre on es proclama rei a Carles Lluis (anomenat x partidaris Carles VI)
Ortega fracassa i és executat
Tercera Guerra Carlista (1872-1876)
regna Amadeu I de Savoia
1872: Carles VII entra a Espanya i es prodiexien aixecaments al País Basc i a Navarra
aunque derrotats, seueixen actuant a Catalunya i al Maestrat
1873: I República provoca partidaris Borbons al bandol canvi bàndol carlista
aquest bàndol ocuparà Navarra i el País Basc, on s'estableix un autèntic Estat, capital Estrella i zones extences de Catalunya rural->conservació de furs
restauració monarquia amb coronació d'Alfons XII (fill isabel)
exili pretendent carlista (Carles VII?)
final guerra
conclusió
carlisme queda reduït a moviment ideològic a
País Basc
Navarra
es mantén viu fins segle XX gràcies a La Comunión Tradicionalista i els Requetés que participaren en
Guerra Civil Espanyola a favor del bàndol nacional
defensant la religió catòlica
oposant-se al marxisme