Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tema 7. ESPAI RURAL.ACTIVITATS AGRÀRIES: SITUACIÓ I PERSPECTIVES A ESPANYA…
Tema 7. ESPAI RURAL.ACTIVITATS AGRÀRIES: SITUACIÓ I PERSPECTIVES A ESPANYA I AL MÓN
ESPAI RURAL
Antic concepte, endarreriment, analfabetisme, mal comuicat, sense serveis,etc.
Nova concepció, grans inversions en infrastructures, polítiques de desenvolupament rural, subvencions, serveis etc. Espai més difòs. Conceptes de rururbanització, periurbà i semiurbà.
Fucions TRADICIONALS I NOUS USOS de l'espai rural.
Agricultura, ramaderia i forestal.
Agroalimentària
Nous usos industrials per atractiu baix cost sòl, naus industrials, espai generòs, polígos industrial.
Ús residèncial i de lleure: qualitat de vida, atractius naturals, paisatge, cultura, noves teconologies que peremten teletreball-->integració al territori, capitalització. Turisme especialitzat. <Moviments pendulars etc.
Desenvolupament, mediambient i qualitat de vida al medi rural: Incompatibilitat creixement econòmic sostingut i conservació del paisatge rural. Neoruralisme, tornada als usos tradicionals.
Turisme Rural: Tensió entre desenvolupament econòmic i desenvolupament integral sostenible.
Creació de grans infraestructures per activitats d'oci
Allotjament en cases actives en treball agrícola.
Protecció de paisatges, parcs naturals etc imprescindibles per la sostenibilitat,
Desnvolupament rural en països subdesenvolupats: Sense recolzament pressupostari de l'administració l'única protecció vé donada per la defensa d'organitzacions indiginistes que fal que les explotacions familiars siguin sostenibles.
ACTIVITATS AGRÀRIES. SITUACIÓ I PERSPECTIVES D'ESPANYA I EL MÓN.
CONDICIONANTS: AMBIENTALS I HUMANS
Clima, edafologia, topografia; determinen umbrals tèrmics, pluges, biomassa etc.Aquests condiconants marcaven la vida i costums de pagès des del tipu de conreu fins la estacionalitat
Tecnologia; ús de maquinària, ferltilitzants, plàstics, rec massiu, hidropònics etc han fet que els condicionants no tinguin un caracter tan determinant.
Intervenció humana: Tres nivells interrelacionats
-Demogràfic (densitat).
-Pràctiques adaptatives (tècniques agràries, ramaderes i forestals).
Organització del territori.(domini, tinença, arrendament etc)
ESPAI AGRARI A ESPANYA, PRINCIPALS AGROECOSISTEMES
SECÀ HERBACI: Zones sedimentàries de grans rius; Ebre, Guadalquivir, Submeseta Nord. Propietats grans i petites. Blat i Sègol.
VID: La Manxa, Zones d'Alacant i Múrcia PlLa Rioja, Priorat i Penedès. Polifundis i microfundis.
OLIVERES: Jaén, comarca de Torredonjimeno-Martos
REGADIU: Litoral i prelitoral, s'ha triplicat la seva superfície.
RAMADERIA: Prats naturals, Espanya humida o atlàntica. De Galícia a Navarra. Zones pirinenques, sistema ibèric i central. Del minifundi familiar a l'explotació intensiva estabulada depenen dels pinsos.
AGROSILVOPASTORIL: Usos agraris equilibrats, paisatge ric gairebé desapareguts només presents en zones de muntanya. A la mediterrània destaquen les deveses.
Activitats agràries espanyoles en el marc de la PAC (Política agrària europea)
Reconversió cap al 1980. Integració a la Unió Europea que s'organitza com un sòl país. Requereix especialització per zones.
Espanya; un país amb molta diversificació, molts petits agricultors van haver de tancar per no poder adaptar-se, només van poder reconvertir-se qui podia invertir el que calia per competir.
La nova PAC a Espanya, amb productes amb fora de la Unió amb mà d'obra més barata i sense restriccions ambientals fan que la competitivitat sigui més intensa.
Tot i això el règim de tinença de la terra a Espanya continua sent la propietat.
Política de la PAC: -
Productivitat, garantir que s'abastirà el mercat, control de preus al consum.
Equiparar, nivell de vida agricultors (evitar despoblació sector estratègic.)
Nova PAC 1992. Obertura a productes internacionals.No subvencions, una sola ajuda a Espanya. Orientada al mercat.
Activitats agràries al Món: SUBSISTÈNCIA VERSUS COMERCIALITZACIÓ.
SUBSISTÈNCIA: orientada a l'autoconsum, mercat inexistent o marginal. Necessitat de diversificació i sostenibilitat. Tot i la tendència al monocultiu i l'especialització, l'autoconsum és encara el "modus vivendi" de milions de persones.
AGRICULTURA DE MERCAT: Orientada al mercat i al benefici, especialització i competitivitat. Agricultura extensiva a la zona dels grans llacs, blat de moro a Nord- Amèrica i agricultura de plantació a zones tropicals i subtropicals.
CONTRADICCIÓ: Països sbdesenvolupats amb agricultura de plantació extrangera que ocupa espais agrícoles fonaentals per conreus bàsics per la supervivència.
Procés de GLOBALITZACIÓ i tensions en el sector agrari.
s.XIX Mercat mundial de productes agrícoles, Borsa de Chicago, espcialització agrària.
s. XX. Difusió de la tecnologia al Tercer Món. Revolució Verda.
REVOLUCIÓ VERDA: acabar amb la fam amb al món. Aplicació de tecnologia. Llavors VAR. Augment de productes bàsics.
Doble objectiu: -Desenvolupament agrari i desenvolupament indústria agroalimentària.
Resultats: - La fam no ha desaparegut.-Esl beneficis no han repercutit de forma proporcional.-Esl petits productors han quedat exclosos dels beneficis.- S'ha creat dependència tecnològica cap al primer món.
GLOBALITZACIÓ: Competitivitat en baix cost, baix preu. Necessitat de rendibilitat, especialització i tecnlologia controlada per gegants de la industria agroalimentària, dominen tota la cadena. Imposen condicions a petits productors. Enfonasament de petits productors per la tendència a baix cost producte agrari versus alt cost producte manufacurat--> Benefici creixent de països rics versus països pobres.
CONCEPTE D'AGROECOSISTEMA
Modificació de l'ecosistmea amb fins productius que es manifest en elements visibles com el paistge i en altres no visibles com el règim de propietat o explotació.
Són tan diversos com els factors ambientals que van generar l'ecosistema original: clima, latitud, altitud, edafologia, relleu etc.